Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Alemanha a paur d’un atemptat nuclear

L’estat alemand de Ren del Nòrd-Vestfàlia se preparariá a un eventual accident nuclear lèu

| Michielverbeek
De nòvas marridas arriban de l’estat alemand de Ren del Nòrd-Vestfàlia. Segon aquelas nòvas, la region se preparariá a un eventual accident nuclear lèu. Per aquela rason lo govèrn federal auriá comprat mai de 21 milions de pastilhas d'iòde en prevision d’un accident nuclear dins las centralas bèlgas de Tihange e de Doel.
 
Aital, l’estat federal de Ren del Nòrd-Vestfàlia, qu’a de frontièras amb Belgica e Olanda, a començat de crompar de milions de pastilhas d'iòde qu’auràn d’èsser balhadas a la populacion se i a un accident nuclear dins un d’aqueles dos reactors nuclears bèlgas. L’agéncia de premsa DPA e un pòrtavotz del ministèri de l’interior d’aquel estat alemand o an confirmat oficialament.
 
En mai d’aquò, lo meteis pòrtavotz oficial auriá confirmat que “lo govèrn regional a decidit de crompar mai de 21 milions de pastilhas d'iòde pr’amor que i a un perilh real d’accident nuclear a Doel e a Tihange, qu’an una longa istòria d’accidents”. Segon lo pòrtavotz, las pastilhas serián balhadas als mai de 18 milions de personas que vivon en Ren del Nòrd-Vestfàlia.
 
L’origina ne seriá la demanda facha fa gaire per la vila d’Aachen, que vòl la barradura de la centrala nucleara de Tihange, situada a mens de 70 quilomètres d’aquela vila alemanda. L’ambassador alemand en Belgica tanben auriá fach aquela demanda oficialament mas lo govèrn bèlga ditz que lo reactor encara fonciona plan.
 
En mai d’aquò, segon çò que tanben rapòrta El País, lo govern alemand a paur d'un accident d’aquela sòrta mas pas solament. Lo govèrn olandés o cranh tanben, pr’amor que la centrala nucleara de Doel, que deuriá èsser barrada en 2015, o farà pas abans 2025, e a patit una seguida d’accidents pro grèus pendent los darrièrs ans.
 
D’autres mèdias coma lo jornal Die Welt tanben an confirmat aquela informacion e an explicat que la crompa de las pastilhas d'iòde seriá per las distribuir a las femnas prenses e tanben als mainatges s’i aguèsse un accident nuclear e per luchar contra la radiacion. E solament serián balhadas a la populacion que demòra a mens de 100 quilomètres d’aqueles reactors nuclears. L’Agéncia Internacionala Atomica (AIEA) tanben a confirmat que “Belgica ten lo recòrd mondial d’arrèstes nuclears non previstes” per soslinhar lo dangièr qu’aqueles reactors pausan a Alemanha e Olanda.
 
 
Situacion inquietanta
 
Totun, divèrses mèdias coma Diario de Transportes alèrtan que lo govèrn alemand de Merkel poiriá adoptar una nòva lei aquesta meteissa setmana per ordenar als ciutadans de crompar de noiridura, d’aiga, de medicaments e d'aver d’argent disponible.
 
Segon aquel jornal numeric pensat per los menaires de camions, los alemands deurián crompar —se la lei es adoptada oficialament— de noiridura per dètz jorns e d’aiga per cinc jorns. En mai d’aquò, deurián tanben crompar, lèu-lèu, de medicaments e aver d’argent disponible. Tot aquò poiriá èsser adoptat per lo conselh dels ministres alemand dins qualques jorns.
 
D’un autre caire, segon lo jornal papièr Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung lo govèrn poiriá quitament far crompar de noiridura e d’aiga per doas setmanas. Un projècte de lei que tanben es estat vist pels jornalistas del jornal Bild qu’o an confirmat. Caldriá far créisser las resèrvas de vaccins e d'antiobiotics e crear un servici per avertir la populacion per mejan de la television, de serenas, de trens, dels telefòns mobils e internet, sul dangièr d’una ataca terrorista imminenta.
 
Segon l’Ofici de Proteccion del Ciutadan se recomanda a la populacion d’aver 5 kg de pan, de pasta e de patanas, 3,5 kg de farina e de frucha en consèrva, de desenats d’uòus, 2 kg de peis e de carn en consèrva e fins a 28 litres d’aiga. Las mesuras ja an alertat, e fòrça, la populacion pr’amor que se pensa que lo govèrn coneis qualque informacion privilegiada e que la vòl pas revelar. Las rumors parlan d’una guèrra leù, e aquò seriá inquietant. A la fin, lo govèrn tanben parla de crear un autre còp lo servici militar obligatòri, desactivat fa solament cinc ans.
 
 
 
 
Christian Andreu

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article