Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Torneg de las Sièis Nacions de 2017: après la Segonda Guèrra Mondiala

| RBS 6 Nations

Jornalet publicarà cada dimars, fins a l'11 d'abril, la cronica de Gèli Grande sul Torneg de las Sièis Nacions de 2017, qu’auretz pogut escotar cada diluns sus Ràdio Lenga d’Òc.


Après la copadura deguda a la segonda guèrra mondiala, lo Torneg de las 5 nacions de rugbi reprenguèt pas qu’en 1947.
 
Los escoceses èran tras que reticents a l’idèa de tornar integrar los occitans de França dins la competicion.
 
Nos acusavan de violéncia fisica e de professionalisme mai o mens amagat dins nòstre campionat de l’epòca.
 
Lo torneg de 1947 foguèt gasanhat per Anglatèrra e Galas. En 1948 irlanda faguèt lo grand slam e gasanhèt tornar-mai tota sola en 1949 e 1951.
 
En 1950 e 1952, lo País de Galas s’ofriguèt doas victòrias finalas amb cada còp lo grand slam.
 
1953, 1957 e 1958 amb en prima lo grand slam, foguèron d’annadas de victòrias anglesas.
 
Pels occitans de França, de Joan Prat de Lordas, escaisnommat Sénher Rugbi, 1954 e 1955 foguèron d’annadas de las bonas. Gasanhèron a egalitat amb Anglatèrra e Galas en 1954 puei a egalitat amb Galas en 1955.
 
En 1956, lo País de Galas èra encara aquí per la victòria finala.
 
En 1959 foguèt l’annada que pel primièr còp los occitans de França gasanhèron totes sols. Autras tres victòrias finalas consecutivas anavan seguir. En 1960 a egalitat amb Anglatèrra, puèi solets en 1961 e 1962.
 
De 1963 a 1966, Anglatèrra, Escòcia e Galas dos còps se partiguèron las victòrias.
 
1967 e 1968 foguèron tanben d’annadas tras que bonas pels occitans de França, amb la segonda annada lo primier grand slam de lor istòria jol capitanat de Christian Carrèra, de Tolon.
 
De 1969 a 1979, galeses, occitans de França e irlandeses gasanhèron lo Torneg a torn de ròtle.
 
Los galeses en 1969, 1972, 1975 e 1979 e amb lo grand slam en 1971, 1976 e 1978.
 
Los occitans de França faguèron parièr en 1970 a egalitat amb Galas, e mai en 1973 amb totas las autras esquipas per encausa del conflicte nòrd-irlandés.
 
1977 foguèt l’annada del segond grand slam de 15 occitans de França menats per Jacques Fouroux d’un cap a l’autre de la competicion.
 
Coma una mena d’anecdòta en 1974, los Verds d’Irlanda s’impausèron, mas los galeses e los occitans de França èran just e just darrièrs.
 
La Copa del Mond de Rugbi de XV espeliguèt en 1987 après una gestacion de las longas.
 
La competicion aguèsse existit dins los ans 1970, podèm èsser segurs que per las edicions de 1971, 1975 o 1979, lo País de Galas seriá estat cada còp almens en finala e solide que n’auriá gasanhada una.
 
Amb la dream team qu’avián, compausada dels JPR Williams, Barry John, Phil Bennett, Gareth Edwards e Mervyn Davies podián pas far quicòm mai que pèrdre pas. 
 
Los ans 1980 se dobriguèron per un grand slam anglés seguit en 1981 d’un autre, lo tresen dels occitans de França.
 
1982 foguèt l’annada dels irlandeses. En 83 aqueles d’aquí e los occitans de França gasanhèron a egalitat.
 
En 1984, lo tresen grand slam del decenni foguèt l’òbra dels escoceses.
 
En 1985, tres ans après lor darrièra victòria los Verds d’Irlanda s’i tornavan.
 
En 1986, los escoceses e los occitans de França acabèron a egalitat.
 
En 1987, pel quatren còp los occitans de França fasián lo  grand slam e la meteissa annada arribavan en finala de la primièra Copa del Mond que perdèron davant los Totes Negres de Nòva Zelanda.
 
En 1988, tornar-mai egalitat dels occitans de França amb los Roges de Galas aqueste còp.
 
En 1989, los occitans de França confirmèron qu’èran plan los melhors.
 
La debuta dels ans 1990 foguèt marcada per tres grands slams de tira.
 
Lo dels escoceses en 1990 e los dos consecutius d’Anglatèrra en 1991 e 1992.
 
En 1993, los occitans de França tornèron pujar sul denaut del podium.
 
En 1994, los galleses los imitèron.
 
En 1995, après tres ans de peniténcia, los angleses fasián encara lo grand slam. E lo rugbi de XV sortiguèt fin finala de l’ipocrisia de l’amatorisme maurèl per venir professional. 
 
En 1996, la supremacia anglesa se confirmèt mas un pauc mens fòrta.
 
1997 e 1998 foguèron doas annadas de las gloriosas pels occitans de França que faguèron lors cinquen e seisen grands slams.
 
En 1999, la glòria de la victòria finala èra per Escòcia.
 
Bilanç de las 20 darrièras annadas del Torneg de las 5 Nacions:
 
10 grands slams. 4 per Anglatèrra, 2 per Escòcia e 4 pels occitans de França.
 
L’annada d’apuèi lo Torneg passèt de 5 a 6 Nacions. 




Gèli Grande
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 




 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

lachaud
1.

Autre còp, avant 1980 quò era lo bon temps dau rugbi; los jogaires eran de la region, i avia mens de mercenaris e los que venian d'alhors s'integravan dins la region. Me sovene d'un quart de finala dau championat entre Tula e Quillan. Quò era pas solament un match quò era un jumelatge entre doas vilas occitanas. Aura lo rugbi d'aquelas doas vilas es davalat dins l'anonimat d'un championat. Perque fariam pas un championat d'Ooccitania per lo niveu fedreral o pus bas per tornar trobar una autenticitat. Laissaretz lo rugbi las belas vilas rivalisats emben lo foot.

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article