Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Egipte: estat d’emergéncia après dos atemptats contra de glèisas còptas

Las atacas, en plen Dimenge de Rams, daissèron 44 mòrts e 130 ferits. L’autoproclamat Estat Islamic los a revendicats

| David de la Paz

Dimenge passat, l’autoproclamat Estat Islamic ataquèt doas glèisas còptas en Egipte, en plen Dimenge de Rams. Aquela orror provoquèt 44 mòrts e 130 ferits, segon de donadas oficialas. La còla de Jornalet avèm pas agut los mejans nimai lo temps de vos ofrir l’informacion d’aquela ataca amb la meteissa rapiditat qu’amb los atemptats de París, Niça o Londres (e avèm quitament mancat la possibilitat de raportar la recenta ataca d’Estocòlme). Demandam doncas perdon als legeires, e sustot a las victimas d’aquelas òrras atacas. Mentretant, sèm a trabalhar per aténher un finançament digne que nos permeta de raportar las actualitats en occitan amb mai d’eficacitat.


Lo govèrn egipcian decretèt ièr diluns tres meses d'estat d'emergéncia dins lo país. Lo president Al Sisi a ordenat lo desplegament de l'armada per protegir las consideradas “infrastructuras vitalas” del territòri après la dobla ataca contra de glèisas còptas a Tanta e a Alexàndria, en plen Dimenge de Rams, revendicada per l’autoproclamat Estat Islamic. Aquela orror a daissat, segon de donadas oficialas, 44 mòrts e 130 ferits.
 
 
Una bomba artisanala a Tanta
 
La primièra ataca se produguèt dins la vila de Tanta, al nòrd del Caire, dins la glèisa còpta de Sant Jòrdi, ont faguèron espetar una bomba artisanala. L’atac se produguèt qualques minutas abans que comencèsson las celebracions del Dimenge de Rams, dins l’espèra de la vesita que farà lo papa Francés en Egipte lo 29 d’abril que ven.
 
 
Un kamikaze dins la catedrala d’Alexàndria
 
Lo segond atemptat lo faguèron dins la catedrala de Sant Marc d’Alexàndria. Un assalhidor kamikaze se faguèt espetar al moment que lo papa còpte Teodòr II oficiava per la messa de Rams. Aqueste ne foguèt pas nafrat.
 
 
Una tòca recurrenta après lo còp d’estat que tirèt Mursi del poder
 
Los crestians còptes son una tòca recurrenta de las atacas dels extremistas islamistas. A la fin de 2016, una bomba dins la catedrala de Sant Marc del Caire tuèt 25 personas e ne feriguèt un trentenat.
 
Los jihadistas acusan los còptes del país d’aver provocat lo còp d'estat qu’en 2013 tirèt del poder l'islamista Muhammad Mursi. Despuèi alara, la persecucion d'aquela comunautat s’arrèsta pas. Al Sisi a agut anonciat un refortiment de las mesuras de seguretat, mas los còptes dison que se senton de mai en mai sens proteccion. De còps, es la populacion civila musulmana qu’a protegit sos compatriòtas còptes.

 
 
fffff fffff
 QUI SON LOS CÒPTES?

Una comunautat crestiana de milions de membres
 
Los còptes son lo segond grop religiós mai nombrós d’Egipte, solament après los musulmans. Las estimacions mai bassas los situan al 5% de la populacion egipciana, del temps que las mai nautas dison que son mai del 20%. Minority Rights Group calcula qu’a l’ora d’ara serián entre 5 e 7 milions. I a tanben una comunautat còpta istoricament enrasigada al país vesin de Sodan, e ara tanben en Libia, fruch de l’emigracion. Son de crestians, que la majoritat son fidèls a la Glèisa Còpta d’Egipte. S’i tròban tanben de minoritats catolicas e protestantas.
 
 
D’egipcians abans degun mai
 
Lo mot còpte ven del mot arabi qubt que ven del grèc Aigyptios, es a dire, “egipian”. La tradicion còpta ditz que la preséncia crestiana dins lo país es del sègle Ir après lo Crist, amb l’arribada de Marc l’Evangelista a las còstas mediterranèas. Es a dire, sièis sègles abans l’islam. En mai d’aquò, la lenga còpta —qu’a l’ora d’ara solament s’emplega d’un biais liturgic— es una evolucion modèrna de l’ancian egipcian, de la lenga dels faraons. Per aquelas doas rasons, los còptes insistisson sovent qu’eles son estats egipcians abans tota autra comunautat.
 
 
Agricultors, elevaires, comerçants, proprietaris...
 
Los emplecs tradicionals dels còptes son divèrses. Dins l’elèit còpte se tròban de petits proprietaris e de gents d’afars. I son tanben los membres mai destacats de la glèisa còpta. Las classas popularas còptas son formadas de païsans, d’obrièrs e d’elevaires —en i comprenent los qu’an de pòrcs, que s’utilizan tanben en lo reciclatge d’escobilhas—.
 
 
Violéncias intensificadas dempuèi 1972
 
L’istòria dels còptes pendent las darrièras 50 annadas en Egipte es estada convulsada. Pels còptes, 1972 es un an simbolic: la cremada de la glèisa de Khanka aquel an marca lo començament d’una seguida de violéncias qu’arriban fins al jorn d’uèi. Dempuèi se son passats divèrses chaples: 18 còptes assassinats en 1981 a Zawya Al Hamra, 21 de mai lo primièr jorn de 2000 a Al Kosheh, e d’autres 21 a la sortida d’una glèisa d’Alexàndria en 2010. Aqueles son los masèls mai sagnoses, mas n’i a agut d’autres, al delà de la cremada de glèisas, de monastèris e d’ostals.
 
 
Exòde cap a Euròpa e America
 
Aquela situacion d’inseguretat e las malaisidas condicions economicopoliticas d’Egipte an provocat una emigracion continua de populacion còpta cap a l’estrange, mai que mai en Euròpa e America. Als Estats Units n’i a almens 300 000 e en Canadà entre 50 000 e 350 000. De desenats de milièrs d’eles vivon dins divèrses païses europèus coma lo Reialme Unit, Itàlia e los païses escandinaus.
 
   

 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 


 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc Palma
2.

A aquestes mostres los fabriquet l'Imperi del Mal, e paget Arabia Saudita, e d'altres emirats.

  • 3
  • 0
Alari Agen
1.

Solidaritat amb los Còptes d’Egipte e los Aramèus d’Iraq



Los atemptats anti-còptes del dimenge dels Ralms, lo 9 d’abril de 2017, dins lo Nòrd d’Egipte (Tanta e Alexandria), faguèron de desenats de victimas.
Reivendicats per l'organizacion islamista Daech, avián un còp de mai per cibla los Còptes, crestians indigènes d’Egipte, assimilats pels jiadistas a de « crosats » e considerats per la majoritat dels musulmans coma de ciutadans de reng inferior, de « dhimmis ».

Lo Partit de la Nacion Occitana condemna aqueles actes de barbaria e denoncia Daech coma la forma mai extrèma de l'imperialisme arab.
Aquel a pas arrestat de secutar la nacion còpta dempuèi la conquista d’Egipte al sègle VIIen, de secutar la populacion indigena, en la convertir pauc a cha pauc a l’islam e en l’assimilar a la cultura araba dels conquistaires, fins a rendre minoritaria, partent del sègle XIVen, la comunautat de religion crestiana e de lenga còpta.
Coma en Siria e en Iraq, se cal pas acontentar de veire dins los masèls perpetrats pels islamistas de persecucions religiosas contra de crestians, son tanben de violéncias imperialistas contra de nacions dominadas e oprimidas per la nacion araba dominanta e que denonciam al nom dels drechs de las nacions : la nacion còpta e la nacion aramèa devon èsser reconegudas e gausir caduna d’un Estat sobeiran.




  • 13
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article