Eth prumèr dissabte de juriòl se celèbre, cada an, eth Plen ordinari dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Ei un moment de retrobament, de méter en comun es projèctes e d’analisar e valorar eth trabalh hèt. Era Acadèmia en dues seccions, era aranesa e era estandard, compde damb 18 membres.

Eth Plen ei emocionant. Prumèr ua menuta de silènci pera desgràcia dera pèrta deth nòste estimat Tònho Castet, que ja auie confirmat era sua participacion. Pèire Bèc, en 2014, tanben auie confirmat era assistencia e era mòrt se l’emportèc a finaus de junh, uns dies abans dera amassada.

Ei agradiu de valorar eth trabalh hèt e de considerar e discutir sus es 13 projèctes que desvolope era Acadèmia. Ath long der an i an d’autes amassades, però aguesta ei era de passar compdes, era de valorar coma auance era normativizacion dera lengua, coma foncione er analisador de còrpus e quini resultats a dat era analisi deth còrpus des leis deth Parlament de Catalonha; ei eth moment de saber en quin estat ei er estudi d’Era Pireneido de Sarrieu e coma s’administre era organización dera Bibliotèca dera Escòla des Pirenèus; se met en comun coma van es avaloracions e es trabalhs sus er estandard dera lengua occitana. Era trobada annau permet saber qu’ei a punt de gésser eth diccionari espanhòl-aranés e que s’està trabalhant en romanés-aranés. Ena amassada se pòt hèr un seguiment ath recuelh dera literatura orau que ja amasse mès de vint entrevistes en persones de mès de 85 ans; un gran magazin de documentacion orau.

Auem podut seguir er estat deth recuelh dera toponimia menora dera Val d’Aran qu’està auançant en un programa pluriannau ben establít. Auem sabut coma auance era istòria d’Aran qu’enguan, eth segon an, superarà eth dotzenat d’articles. Auem seguit er estat dera traduccion, ar occitan, mès voluminosa dera istòria, enes òbres d’Antòni Nogués, qu’ara està premanint eth Quishòt de Cervantes. E auem valorat es projèctes sus er occitan e era Intelligéncia Artificial enes qu’ei implicada era Acadèmia.

Però lo mès entossiasmant son es convèrses personaus en moment deth cafè de miei maitin o en dinar. Gessen es emocions e mos quedam toti surpresi quan Bernat Arrous e Franc Bardou, que viuen en França, afirmen que “Catalonha a era democràcia mès perfècta deth mon” e meten coma exemple era proteccion que da ara lengua occitana. E mos quedam reflexionant quan Thomas Field ditz “qu’ei mès facil de traduïr ar anglés a Bernat Manciet, que non pas a Joan Bodon”, tot e que entà quauqu’uns de nosati ei fòrça mès senzilh de liéger Bodon e concludim que lo complicat ei de traduïr era senzilhesa, era proximitat… E escotam a Jèp de Montoya quan explique que Bernat Sarrieu ei un des mès grani escritors dera lengua occitana e qu’entre es projèctes dera Acadèmia i a eth de hèr-li justícia. O mos congratulam d’escotar es paraules de Jacme Taupiac sus era lengua estandard, sus es motius actuaus pes que non se’n vò parlar, qu’er estandard ei era mèrca dera unitat dera lengua. E escotam a Lourdes España explicant, damb satisfaccion, qu’es sòns alumnes der Institut d’Aran an desvolopat processi en occitan enes hilats sociaus.

Era dinamica dera amassada ei rica, pr’amor que i an participants damb procedéncies molt diuèrses. Era majoria i son presencialament, però i a cinc membres qu’ac hèn de forma telematica; son membres dera seccion estandard, as qu’es tecnologies les faciliten era participacion, per mor que viuen luenh. Cèrtament, es tecnologies permeteren era sua contribucion, però non les podérem sarrar era man, non sentérem comentaris que non èren ena orden deth dia, però que sauven ua importància emocionau. A travès dera pantalha gaudírem dera participacion de Miriam Bras, de Joan Salas-Lostau, de Florian Vernet, de Patrici Pojada e de Claudi Balaguer e per delegacion de Felip Carbona. Es sues riques aportacions se recuelhen ena acta dera amassada.

Es auanci telematics mos hèn a pèrder comunicacions que sonque era preséncia personau mos pòt brindar. Mos hèn mès eficaci, però mens umans.

Podérem escotar a Ramon Sistac explicar-mos qu’a hèt era darrèra classa ena Universitat dempús de 40 ans d’exercici e coma n’ei d’importanta era darrèra decision dera Acadèmia aragonesa de la lengua, dera que n’ei membre. Gustèrem es consideracions de Miquèu Segalàs sus es classes d’aranés entà adults. E compdam damb es valoracions de Ròsa Salgueiro e Angelina Cases, qu’an estat conselhères deth Conselh Generau d’Aran per dus partits diferents (govèrn e oposicion) e que’n seguissen estant en aguesta legislatura. Mos apòrten visions equilibrades. E compdam damb era opinion de Elvira Riu qu’amassa damb Taupiac participèc enes Nòrmes Ortografiques de 1983 e que mos trasmet eth bagatge dera istòria recenta dera nòsta lengua.

Era valor scientifica dera amassada ei considerabla, era valor umana ei extraordinària.