Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La republica de l’ortofonia?

| david banes
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

Sabo ren se sabètz mas trobar un ortofonista es un percors dal combatent. E trobar un que sigue brave e que non sigue l’usina, pecaire. 

Al nivèl escolar, los ortofonistas son, dins lo sistèma educatiu francés, en snipers. Tal Professor de las escòlas que va conselhar de l’anar veire. E mai lo temps passa mai n’i a. Dal mieu temps n’i èra ren. 

Après aver agut una marria experiéncia, ai agut l’ocasion de trabalhar amb una ortofonista ben. 

Mi sio interessat a ce que fasian coma exercicis. E aquí mi diguèro que los pichons francofònes an pas d’astre.

Perqué se pòl corregir dos nivèls. Lo nivèls patologics, aquels que mèsclan d e b, m e n, los dislexics. Las patologias dal lengatge mai sevères encara.

E non solament mas i es la basa granda, l’ortografa... Es un chaple. Dever -de fach- ajustar d’oras d’ortofonistas perqué lo monde si descargarian sus los ortofonistas per “tractar” los escolans en dificultats amb l’ortografa francesa, mòstra ben qu’aquesta ortografa es marria. Trobar d'estrategias per emparar los mòts e las excepcions. Emparar lo mòt de còr. Far d'ortografa illustraia. Perqué doas r a “verre” (gòto)? Cal pensar coma dos gòtos que se fan lo brinde. E ne'n passo.

Coma saber diferenciar per un pichon se cal en francés: o, au, eau a la fin d’un mòt? E la derivacion...“Chapeau” mas “chapeauter” (capèl, capelar). Avèm ben “horizon” mas “horizontal” (orizont, orizontal). N, M simpla o dobla? “pomme, comme, donne”... Mas “donation”(pom, coma, dòna/dona, donacion). Lo sufix adverbial en -amment o -emment? Anatz veire sus internet la tièra de leiçons per cada problèma ortografic francés! Ja dins la barra de recèrca vesètz lo molon de suggestions ja automaticas: coma s’escriu..., diferéncia entre..., règla e excepcions per...

Aquí existon meme d’ortofonistas que fan lors sesilhas en anglés...

Parlavo amb una italiana d’aquò. E ailí existava ren e se desvelopa doçament. Mas es fach d’un biais autre. Passan ren tant de temps per l’ortografa. Perqué? Perqué an una ortografa simpla!

Avèm agut l’ortolenga: lo francés impausat per totes. L’ortoreligion, lo crestianisme catolic (e non lo protestantisme e las religions non crestianas). Avèm l’ortografa e meme l’ortoaccent. Vos avio parlat d’un amic de licèu qu’èra anat a l’ortofonista... per perdre lo sieu accent dins los ans 1990.

Dire que de gents se pensan que l’occitan es ja mòrt e sepelit. Dal temps que degun ditz que lo francés es una lenga arcaïzanta e museala. Es la revolucion per l’Acadèmia francesa quora s’agisse de prepausar de tocar los accents, alora de letras? L’ortografa “pognon” (pitos) mas poigne/ poignée (punh, punhaia) e “oignon” (ceba, de qué plorar doncas)... E tutti quantité. Mas l'occitan es en perilh qué que sigue l'ortografa.

Si desesperat per los milions de joves que van contunhar amb aquela ortografa francesa.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article