Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Pichona analisi dals panèls occitans d’entraia de comuna e elements ligats (e VIII)

| Guilhèm Sevilha
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

Conclusion

 

Per los airals

Dins la mitat oèst d’Occitània avèm una preséncia clarament fòrta de panèls occitans, doncas una implantacion de panèls bilingües. Es mens fòrta a l’èst mas amb de ponches d’intensitat en Provença (Var en primiera posicion sembla) e dins l’airal de Gavotina sud (la Gavotina de la Contea). De ponches isolats en Ardescha sud, pròche de Lengadòc.

En Alvèrnhe, en una part granda de Gavotina coma Droma, Alps auts, nòrd Ardescha, sud Isèra, sembla mai complicat de trobar de panèls bilingües.

A mai se raprocham de la Mar granda, a mai avèm un desvelopament d’una situacion normala per l’occitan: panèl d’entraia e de sortia de vila, placas bilengas de carrieras e panèls direccionals. Es lo cas de L’Isla de Baish, de Pau, de Baiona. Benlèu n’i a autra part, mercés d’o signalar.

Correspònde als endrechs regionals que l’occitan es sotengut per d’institucions publicas, per exemple per los departaments, per las regions. Nòva Aquitània e Occitanie PM fan part de l’OPLO atot. La mapa se redecopa quasi perfiechament. Levat per l’airal provençaloniçard e sud Gavotina qu’es l’identitat que deu explicar aquò ajuat per lo Felibritge e l’IEO local a l’oèst, e per exemple per l’associacion de M. Mauro que lo subjècte dals panèls en occitan èra una de las tòcas principalas per la Contea de Niça (cf. entrevista de Fabrici Mauro, Jornalet 12.08.2018).

 

Per los ornaments, tres grandas familhas de panèls

  • Coma lo panèl oficial, nom escrich en occitan e basta. Sovent es la benda roja, coma la dal panèl oficial, de còups mai estrecha, que rubana lo panèl occitan. Amb escritura negra sus fons blanc.

  • Sovent pòl i aver lo simbòl de la crotz occitana (sovent plaçaia a seneca). Ocasionalament en lo Piemont occitan, un pauc en Gasconha -senon de vaquetas en Bearn, leopards en Aquitània, gaireben sempre en Lengadòc e quasi tostemps en Lemosin. En Provença lingüistica en plaça pòl i èstre lo blason de Provença als 4 rais (ben mai qu’aquel engarvin), mas mens regularament.

  • Mai original, amb las colors aur e sang per l’escritura, lo quadre e lo fons, e eventualament d’ornaments un pauc de’n pertot: Aissa, Salanhac en Lemosin- Perigòrd, Nans, Moans Sartòu en Provença, Gabian, Massilhan en Lengadòc...

 

Se pausa la question d’ajustar lo panèl occitan o de far un panèl bilenga? Es quasi tostemps dos panèls diferents. Levat excepcions coma un panèl a Sant Tropètz (mas non un autre de metal classic), Chastelmanh.

 

La plaça o a costat?

Sovent i es lo panèl occitan sota aquel oficial. Es mes sota (vos esparnharai un pauc, just vito fach, l’etimologia de somission= metre sota). Mai rarament es separat e plaçat qualques mètres avans o après, segon los gustes.

E d’un biais excepcional es sus lo meme panèl, coma lo cas pron rare de la bèla placa “a l’anciana” esmaltaia de Sant Tropètz.

De signalar que la quasi totalitat dals panèls occitans son de format oficial, matèria e dimension.

Mas n’avèm de rares bricolats coma en Vivarés-Ardescha a Sant-Estéve-de-Bolònha, coma en Gavotina a “Gourdoulou’” (panèl occitan fach de fusta per un gavòt en la Valaa de Vesubiá, Gordolon es un vilar de Recabilhiera):

A Asereish lo panèl es a costat, ni sota, ni mai luènh (e d’un format original). Es pron rare per o signalar tanben.

Los panèls an un pauc una “vita”, son desplaçats perqué la comuna creisse, son remplaçats, una veitura s’i es empegaia. Es una evolucion que materialament es solament un jalon fisic d’una idèa, la marca fisica d’un patrimòni immaterial, la lenga occitana valorizaia e visibla ansin!

Dins lo temps i es una visibilitat que creisse malgrat dos temps d’empacha. Lo cas de Vilanòva de Magalona pi dins un segond temps lo cas de Li Taihado [Lei Talhadas] mas faguèron ges empacha talament los arguments son dèbles. Lo desvelopament contunha plan planin.

La preséncia dals panèls occitans per los noms de comuna e las placas de carrieras e la signaletica direccionala, dòna rason a l’oficialitat de l’occitan. Exemple los Pirenèus orientals, lo geografa catalan Joan Becat, professor emerite de geografia, a trabalhat per l’oficialitat dals noms locals en catalan amb l’iGN per los Pirenèus orientals (e la part occitana de Fenolhedas), l’IGN es d’acòrdi. Lo problèma sembla doncas una causia politica occitana locala, departamentala, individuala.

Una volentat de metre la signaletica en occitan manca ren, ce que manca es una vision globala e omogenèa. Cal un acte de politica lingüistica per que l’occitan existe e sigue visible, digne, util. O vesèm amb los articles que parlan d’una comuna e que mòstran la fòto dals panèls dins las doas lengas, mas per parlar de tot tip de subjècte.

S’es mai facil e sembla mai dirècte d’installar un panèl en occitan a l’’entraia de la sieu comunas -a las entraias totas seria melhor-, perqué cadun i passa, seria ben de completar amb las placas de carrieras. Al nivèl de las placas de carrieras, se poiria suggerir entorn de se, dins cada de las sieus comunas de profechar dal remplaçament de cada placas de carriera per ajustar la linha de pintura amb lo nom occitan sota lo nom francizat/ revirat en francés de cada axe de la ciutat. E per rendre la lenga occitana mai viva e foncionala, ajustar tanben lo nom occitan: ospital/ espitau, Centre vila, comuna/ maison de la vila, eça. seria simple, gaire costós e positiu per la lenga occitana.

Al nivèl resson social, sensa ligam dirècte amb la lenga occitana mas totun dins las revendicacions socialas dals joves agricultors fa qualquas setmanas, avèm vist una cèrta mesa en valor dals panèls occitans coma aicí, los occitans èran sempre dreches fòtos DR:

De perspectivas?

Lo trabalh rèsta de far. Vos avèm presentat qu’un tròç, un “panèl” poiriam dire, dals panèls dins de departaments occitans. Probable que de departaments non citats an de panèls comunals en occitan mas los ai mancats. Mercés d’o signalar, amb ligam fòto se possible.

Per la mai granda ciutat d’Occitània, a Marselha, “Marselha” a costat de “Marsiho”, coma es o cas per La Sanha La Sagno seria ben, a las entraias de vila, per lo moment, ren. Mas lo cònsol diguèt recentament que n’ajustarà a las entraias de quartiers, qu’a Marselha estent l’espandi de la ciutat, los quartiers an tanben son panèl d’intraia —en forma francizaia o reviraia en francés—.

 

Afar de seguir...

 

Ligams

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article