Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Los integristas de la laïcitat e las femnas de tradicion musulmana

Un dels elements pus importants del contraròtle social es l’estrategia de desviar l’atencion de l’opinion publica dels problèmas importants. De còps, es acompanhada per un boc emissari cargat de tota la colèra dels ciutadans. Aquelas estrategias, emplegadas tròp sovent per l’extrèma drecha francista jacobina, an menat la societat francesa devèrs una islamofobia inquietanta que la patisson mai que mai las femnas, las mai vulnerablas del collectiu de tradicion musulmana. Aquel racisme a quitament tocat l’occitanisme e d’autres movements de liberacion sociala o nacionala.
 
Mentre que l’afar dels Gilets Jaunes se perennza sens solucion e que los dreches civils e socials son de mai en mai violats per la repression de l’estat, e mentre que çò que se passa en Rojava, Chile o Catalonha poiriá portar de problèmas a l’ultradrecha que cèrca de s’installar en Euròpa, l’usatge del cairat torna venir al centre del debat public. L’usatge d’aquel vel per cèrtas femnas que fan partida dels collectius pus marginalizats del país es ara, en França, al centre del debat public, e se parla de n’enebir lo pòrt a las dònas qu’acompanhan las sortidas escolaras. De partisans afogats de la laïcitat de l’estat francés exigisson la meteissa neutralitat a las acompanhantas qu’als foncionaris.
 
D’interdire lo pòrt d’un vestit o d’un complement vestimentari que marca una cèrta cultura o tradicion religiosa es, sens cap de dobte, lo biais pus eficaç d’empachar l’integracion de tot aquel collectiu. E es justament aquò que lo Recampament Nacional vòl. Aquel movement politic se noirís del racisme e de l’intolerància, per tant a de besonh del conflicte social e cultural. Se los ciutadans d’autras originas culturalas que las autoctònas se sentiguèsson plan en cò nòstre e i aguèsse una bona convivéncia, la còla de Marine Le Pen aurián pas tantes vòtes. Per tant, lor cal totjorn noirir la marginalizacion dels ciutadans qu’an d’originas migrantas.
 
Çò de pus grèu es que s’ataca las femnas, que ne son la partida pus reprimida e marginalizada. Dins los entorns ultratradicionalistas se pòdon trobar obligadas de cargar lo cairat. E ara pòdon patir l’enebicion de lo portar de part dels integristas de la laïcitat. Atal, reprimidas d’un costat e de l’autre, finiràn que seràn forçadas de demorar dins lors ostals e poiràn quitament pas trabalhar.
 





abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lois
11.

I a pas una drecha "jacobina", la drecha de RN es totalament contra-revolucionària (dins la tradicion de Joseph de Maistre o Charles Maurras) e, per açò, critica de las Lutz e son desvelopament (amb representants coma Alain de Benoist e sa "novèla drecha" o la seguenta dins la dinastia Le Pen: Marion Maréchal). L'accion linguistica de la extrema drecha ven de son supremacisme etnic francés, dire qu'es "jacobina" sembla pas corrècte.
Mas podetz pas oblidar que la drecha catalana tanben volguèt far las meteissas mesuras "per seguretat" (https://www.ccma.cat/324/dotze-ajuntaments-catalans-debatran-la-possibilitat-de-prohibir-el-burca-durant-les-properes-setmanes/noticia/724365/).

  • 3
  • 0
jlracouchot
10.

L'intégrisme jacobin enebiguet lo costume arlatenc a l'escola de Jules Ferry !

  • 4
  • 1
Jarjalha Usès
9.

#3 "Coma se l'islamisacion de la societat èra pas un problème important !"
I a pas d'islamizacion de la societat. I a un problèma d'integrisme religiós mas i a pas d'islamizacion de la societat, aquò's pas parier. Degun vos obliga de devenir musulman. Podètz beure d'alcòl e manjar de pòrc. Siatz completament liure d'èsser crestian o atèu o çò que volètz. Arrestatz la paranòia d'extrèma drecha.

  • 13
  • 15
Guilhèm Thomas Tolosa
8.

Sus ma futura retirada lo president francés me va levar 300 a 500 euròs per mes amb son projècte.

  • 10
  • 0
Abram Auvèrnha
7.

#3 Vautres sètz totjorn après bofar sobre las brasas... Mas de que volètz... una guerra ?
Vesètz pas qu'aquelh climat generau de paur e d'aïssança que vos plasètz d'entreténer a chaa jorn dinc lo comentaris es tant dangeirós e mortifèire coma aquelh fotud salafisme ? La trista ataca d'arsèir còntra los cresents musulmans de la mosquèia de Baiona n'es maleirosament la pròva... O-vesètz pas non de non ?!!

  • 17
  • 14

Escriu un comentari sus aqueste article