Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Ua leiçon de vida

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
(Maria-Merc
è Marçal)
 

 
Pendent es tres ans qu'a consagrat ara politica en Parlament de Catalonha damb era CUP, era aranesa Mireia Boya a agut er astre d'èster ua hemna fòrta e coratjosa. En solament aqueri tres ans a patit —en plea dedicacion completa ara politica—era mòrt de sa mair e, mès tard, de sa pair. A patit ua persecucion politica e judiciària qu'ei tostemp en procès e que poderie riscar preson e a patit un secutament personau fòrça dur en sen deth sòn pròpri partit. Ath delà de tot aquerò, o dilhèu en conseqüéncia, li an diagnosticat ua malautia incurabla que hè eth sòn futur mès que mès incèrt. Minorizada quitament ena CUP, Mireia Boya arribèc ath Parlament de Catalonha en tot deféner eth dret d'autodeterminacion e en aquera cramba se representaue tanben un tròç dera nacion occitana. E a quitat era politica en tot dar-mos ua leiçon de vida.
 
I a fòrça manères d'afrontar un secutament, ua persecucion judiciària, era mòrt d'un frair e des pairs e ua malautia grèva. Era mès valenta de totes qu'ei de compartir aqueth engatjament e es sòns impactes ena vida personau en un libe esmovent dera primèra ara darrèra pagina. Un libe qu'ath delà d'ua leiçon de vida ei ua classa magistrau de feminisme. Atau, Mireia non solament ei pòrtavotz des que patissen o an patit aquera sòrta de secutaments e persecucions, mès tanben harà préner consciéncia a toti aqueri que tombam en practiques deth patriarcat sense dar-mo'n compde. "È daurit eth còr entà escríuer aguest libre a on non parli sonque de politica, mès, sustot, de persones, de vida", çò ditz.
 
En editoriau de Jornalet d'aguesta setmana qu'arrecomanam era entrevista publicada dissabte passat, ua adaptacion ar occitan dera que publiquèc Vilaweb. Tanben volem arrembrembar que siguec Mireia Boya era soleta persona a deféner dauant era justícia sense subterfugis era proclamacion d'independéncia. De toti es elegits independentistes processadi pera justícia espanhòla, era soleta persona a díder es causes clares dauant deth jutge qu'ei estat ua hemna occitana. Boya decidic non anar tar exili, tà poder èster damb sa pair, e non auec pòur de díder-le ath jutge Pablo Llarena que tot aqueth procediment ère "un teatre, ua pantomima politica", qu'èra senténcia ja ère escrita e "qu’eth vertadèr jutjament serà a instàncies internacionaus”. Boya qu'ei perseguida per auer proposat ath Parlament de Catalonha un debat sus era independéncia. Carme Forcadell ei encarcerada per auer permetut aqueth debat. Aquerò Boya li hec arremercar ath jutge que li responec: "Se vòs anar tara preson, t’i meti”.
 
Er editoriau d'aquesta setmana non podie èster en cap aute accent occitan qu'eth de Mireia tà mercejar-li eth sòn engatjament damb er environament, damb eth feminisme, damb era libertat des pòbles... mès sustot per compartir damb toti era sua experiéncia que mos harà a totes nosates, hemnes e òmes, mès fòrtes e valentes.
 
 
 
BOYA BUSQUET, Mireia. Trencar el silenciAra Llibres, 2020. 192 pagines. 17,90 èuros.



abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Artur Quintana Font La Codonyera (Aragon)
3.

E tant que nos ne caalen de Mireias!

  • 0
  • 0
cataloccità cataloccitània
2.

era conciencia politica, era valentía, era conciencia de classe, era fan ua exemple per tots es patriotes

  • 6
  • 0
Bon
1.

Brau !

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article