Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

editorial

“Es sus la talvera qu’es la libertat”

| Ostal Joan Bodon
Divendres 11 de decembre, remembràvem lo centenari de la naissença de Joan Bodon, un dels escrivans màgers de la literatura occitana del sègle XX e un actor essencial per la memòria e la renaissença del pòble occitan.
 
Bodon escriguèt de romans, de contes e tanben de poèmas. Tractava de tèmas universals en occitan e d’un ponch de vista occitan del temps que revendicava la civilizacion occitana. Son òbra representa un renovelament e una modernizacion de la literatura contemporanèa en lenga nòstra, mas sustot es lo rebat d’un biais de viure que desapareis e fa desaparéisser la lenga e la cultura del país. Bodon rapòrta lo genocidi cultural e lingüistic e dona de claus per nòstra recuperacion.
 
Son modèl de lenga servís sovent a las normalizacion e normativizacion de l’occitan. Sa frasa “Es sus la talvera qu’es la libertat” es venguda un dels eslogans mai famoses de l’occitanisme e inspirèt lo nom del grop La Talvera. Sos poèmas inspirèron en partida la Nòva Cançon occitana.
 
Tot l’occitanisme se remembra de Bodon a l'ocasion de son centenari. Es ben lo moment de començar de pensar cossí podèm difusar e far virar son testimoniatge en tota Occitània. D'un caire, cresèm que se deuriá publicar d'òbras de Bodon adaptadas als escolans de tot lo país, d'Aran a las Valadas. D'autre caire, caldriá pensar a la difusion nacionala de l'òbra de Bodon, que siá en libre o d’una manièra audiovisuala, en quina lenga que siá, per balhar a totes los occitans l'escasença d'ausir e conéisser son testimoniatge.
 
Per que lo pòble occitan vòlga recobrar son identitat, sa lenga e sa cultura, es indispensable que conesca son istòria. Bodon es un testimoniatge clau d'aquesta istòria recenta, plan desconeguda, que del biais pus maquiavelic e crusèl a alienat lo pòble nòstre.

 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Rigobèrt
10.


*Vèsi que lo mond son afasendats coma jamai....... a se far petar las crocentèlas segur !

  • 0
  • 0
Rigobèrt
9.


*Vèsi que lo mond son afasendats coma jamai....... a se far petar las crocentèlas segur !

  • 0
  • 0
Rigobèrt
8.

#7
Te damora plan de far lo pèc ! Ai ja escalcit al pus mens dos còps tres parelhs de còps çò que se podiá far.
Per tu sarà un bocin mai d’aviadessa d’aqui estant que de limauçs acossomits n’avèm pron !

Te pòdes desarampir los dets, lo trabalh es pas ambe la lenga que se far !
Mentre que i siás tira te lo bartàs del clòt de las mans t'ajudarà per enantir !

  • 1
  • 4
Tresobèz St Joanent
7.

#6 Me tresagrada lo tresmonde, coma tresvos, que tresabon çò que cal tresfaire!
Espèri que tresajudaretz amb vòstras tresluses lo trespaure mond occitanista tresperdut al tresfons de sa tresmiséria tresideologica,
tresvòstre
tres

  • 6
  • 2
Rigobèrt
6.

#5

Segur avèm patit, mas me fas arriser Joanton Lo territòri d’auèi que disetz Occitania non fusquèc pas jamai envasit nimai ocupat a l’encòp 800 ans i a ! aquò rai l’acòrcha es polida e justament i a trabalh de far e d’espepissar aqui, coma pertot. Tanplan coma per la crozada ont los primièrs lenhièrs fugèron tà Agen (84 catars) en 1209 en mai o començament de junh.

De cap de biais empedís pas de recampar çò qu’avèm a posita e de trabalhar en plaça de samucar e de tirar tot e còps lo mocador de las fondas, par aquò far topin de diu segur avèm pas los dets arampits. Se t’agrada de te plorar propausa un servici de plorosas per las obsequiás es un quicòm esvenidor aquò !

[Obsequiás occitanas ambe servici especializat de plorozas diplomadas de la facultat del clapàs, s’i pòt apondre qualquas bramècas diplomada tanben de la facultat de Tolosa 500€ per una ora de plorinejdís, se paga truquet !]

Mai seriosament se podèm pas recampar 50 noms d’ausels d’ençò nòstra que se trigossan lo malastre dins los diccionaris per los balhar als calandrons e autres, sèm mai qu’aganits ! E ambe vòstra discors de voler cambiar lo mond passats per una turma de petaçons !

Sabetz es coma lo patinatge artistic i a figura impausadas abans las figuras liures. E fins ara avetz obtengut cap de qualificacions per jogar las figuras liures.Las causas se fabregan pas a còps de sisclals e de lagremas mas pel trabalh e diser es pas far !

Perque avèm cap d’escapolon de literatura nòstra sus jornalet, de per tsemple Bodon la Quimèra dos tres paginas per balhar log chuc e lo muc, puèi un autre escrivan nòstra. Es pas en parlent de çò que se passa ençò dels autres que farèm enantir quicòm d’occitan : Sèm pas a vendre !

  • 5
  • 11

Escriu un comentari sus aqueste article