Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Gardarem l’IEO, non pas las subvencions

| Guilhèm Sevilha
Dins l’editorial d’aquesta setmana, volèm, abans tot, far una crida a participar nombroses a l'assemblada generala de l’IEO nacional se ne sèm sòcis. Se sèm pas de sòcis, aderiscam a l’IEO sul pic e participem-i. Las rasons pòdon semblar romanticas s’o fasèm per amor de l’institucion istorica de l’occitanisme o ben politicas s’o fasèm per defendre la lenga e la cultura occitanas. Mas sustot, cresèm que cal dire a las administracions publicas que son pas elas qu’an lo poder de decidir sus l’avenir d’una organizacion sociala, d’un mèdia, d’una esquipa esportiva o de quin daquòs que siá popular.
 
La dependéncia de las subvencions nos a provocat una grèva demenida de la capacitat d’iniciativa perque fòrça occitanistas, après viure pendent de decennis amb la costuma de las subvencions, considèran qu’es impossible de menar a bon tèrme cap de projècte que lo sostenga pas financièrament l’administracion.
 
De manténer lo movement occitanista amb de subvencions de l’argent public expausa a dos risques evidents. Lo primièr es que tot lo movement farà quincanèla lo jorn que l’autoritat considerarà qu’es arribada l’ora de copar los viures. E aquò o pòt decidir per de rasons budgetàrias o ben perque li conven d’escanar un movement que li agrada pas. Lo segond risc deriva del primièr e se resumís a la question seguenta: fins a quin nivèl l’occitanisme a l’independéncia de critèri e d’accion contra l’statu quo se ne depend economicament?
 
Cal, doncas, agir amb prudéncia mas amb determinacion. Lo movement occitanista serà mai fòrt e independent dins la mesura que serà capable de trobar d’autras vias de finançament. L’autogestion es quicòm d’indispensable se qualque jorn volèm que l’occitanisme venga una alternativa politica mai credibla. Sabèm qu’es impossible de renonciar a las subvencions mas si qu’es necite de diversificar las vias de finançament per finir pas dins una atrapa que paralise o qu’adometgisca lo movement.


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Max e los Estamaires
22.

#6 Qual a agut un jorn l'escasença de costejar lo Sicre a pogut constatar que li agrada pas de charrar en occitan. Per el aquesta lenga es unencament un pretèxt per desenvelopar d'idèias e de teorias fantasierosas, que totas viran entorn de son ufanosa persona. Sa joguinha intellectuala es de parlar de l'occitan ( mai que mai per ne'n fotre plen la vista als non-occitans...) mas sustot pas de lo parlar ! Jà que faria saique païsanàs, e puèi, e puèi, es una lenga que mainèja malaisidament, buta lèu al cap de quauquas frasas. Alara, amb d'occitans, francimandèja, francimandèja...

  • 5
  • 0
Gaby
21.

#20
Hein ? D'habitude c'est Joan Peiroton que les occitanistes ont l'impression de voir partout.

  • 2
  • 6
Antitròl
20.

#11 Lo tròl Gaby se planh de non poder pas far lo tròl. Comportament tipic de tròl.

  • 2
  • 1
Bodiu
19.

èri en camin per diser quicòm, pr'aquò farai pas lenga de tant n'ai un sadol, descorat que soi ambe lo regantat al pòts.

  • 0
  • 1
Air-the room
18.

Pas goaire ahucat deu Sumien, que compreni totun plan ne vulhi pas nat comentari... Percè... a qué sèrven a despart de's fóter sus le gula ?! Qu'i a de constructiu en de'quiras pelejas a contunh, e per qué que sii, que pòdem legir per'cí, per'quí suu Jornalet ? Arreglar los sons condes ? Arregautar le soa òdi ? Corregir los auts ? Contrahar quauqu'un ? Díser tot que va mau ?

  • 16
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article