Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

editorial

Legiscam, pensem, escrigam, parlem!

L’escrivan Salman Rushdie foguèt grèvament escotelat lo 12 d’agost passat a Nòva York per Hadi Matar, un jove fanatizat de 24 ans de Nòva Jersey que, susprés que l’escrivan aguèsse subreviscut a l’atac, reconeguèt qu’aviá sonque legit doas paginas dels Versets satanics e qu’aviá pas cap de contacte amb la Gàrdia Revolucionària d’Iran, mas que sentiá “de respècte e d’admiracion” per l’aiatolà Khomeini, qu’en 1989 emetèt un decret que demandava la mòrt de l’escrivan.
 
L’autor material de l’atac contra Rushdie es encarcerat e serà jutjat. Mas es l’autor intellectual que nos inquieta: aquel fanatisme que decreta que cal tuar los qu’exprimisson d’idèas que considèran blasfematòrias o ofensantas. Las autoritats d’Iran asseguran qu’an pas res a veire amb l’agression e gausan assegurar que lo sol colpable de l’atac son “lo quite Rushdie e sos partisans” perque el nafrèt los sentiments dels cresents “de las religions monoteïstas, incluses los musulmans”. Nos sembla, totun, qu’amb aquelas declaracions, lo govèrn iranian se reconeis coma l’autor intellectual de la temptativa de murtre.
 
De remembrar l’assassinat d’Igarashi Hitoshi lo 12 de julhet de 1991 en Japon. Èra un erudit especializat en literatura aràbia e pèrsa e traductor en japonés dels Versets satanics. Lo trobèron mòrt a l’universitat de Tsukuba. L’avián escotelat al còl! Aquel crime es totjorn impunit.
 
Ara, l’escrivana J.K. Rowling, autora de la saga Harry Potter, denóncia de menaças per aver exprimit sa solidaritat amb Rushdie. La polícia britanica enquista.
 
L’agression patida per Salman Rushdie nos a fach pensar tanben a l’atemptat d’El Papus e a las doas temptativas d’assassinat de l’escrivan valencian Joan Fuster. La redaccion d’El Papus foguèt atacada amb una bomba lo 20 de setembre de 1977 amb lo bilanç d’una persona mòrta e 17 de nafradas. L’atemptat foguèt revendicat per l’Aliança Apostolica Anticomunista. Joan Fuster subrevisquèt a dos atemptats amb de bombas dins son ostal, en 1978 e en 1981. Degun es estat jamai arrestat.
 
D’atacs d’aquela mena contra la libertat d’expression ne poiriam far una lista longassa, en començant per la Crosada contra los catars. Totes an un denominador comun: lo fanatisme e l’intolerància. Totun, nos inquieta especialament quand aqueles crimes son encoratjats per las autoritats legitimas d’un estat. Es lo cas d’Iran, mas es tanben lo cas de l’Arabia Saudita, que ten tantas bonas relacions amb los diferents govèrns estatals que pertòcan Occitània. Tanben nos preocupan de persecucions de la libertat d’expression mens murtrièras mas egalament autoritàrias, coma es lo cas dels cantadors de rap Pablo Hasél e Valtònyc.
 
De fach, aqueles fanatics sabon ben que lo poder de la paraula es enòrme. Tanben o an ben sauput los qu’an fach calar la lenga nòstra long de l’istòria. La difusion de las idèas e dels diferents biaisses de veire e de comprene lo Mond es una arma poderosa contra lo fanatisme totalitari. Legiscam, pensem, escrigam, parlem!
 
 
 
 
 
 
 
P.S. “Cresi a la libertat d’expression, quitament quand las opinions exprimidas pòdon èsser ofensantas”, çò diguèt Salman Rushdie a prepaus de l’atemptat de Charlie Hebdo. Ara, lo setmanièr parisenc li dedica sa primièra pagina: “Salman Rushdie va melhor, se passeja enfin incognito”.
 
 

 abonar los amics de Jornalet

 



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
5.

Per cada dotzena d'occitanoparlants avèm 13 lingüistas.

  • 1
  • 6
Mèfi! 31
4.

#3 un estandard ibrid
Se tracta de lenga coma de cosina, que cadun compara e adòpta çò qu’estima mai.
A l’exemple del regiolècte tolosan que resultava de l’interaccion langadocian-gascon e totis parlars d’endacòm mai. La subrevivència de blòcs dialectals bloses es una causa independenta de la causida d’un dialècte coma base intangibla d’un estandard comun.
La flexion verbala presenta una varietat de sufixacions, que s’en pòt judjar la pertinència pandialectala.
La sufixacion de forma incoactiva en eiss/isca o eish (latin esc-) sense aspècte incoatiu (débuta d’action o avion en cors) o causatiu, sembla pesuga comparat a las formas simplas, emai plus etimologicas.
La sufixacion en -ga/gue del subjonctiu e del preterit se pòt véser estimar mai una alternància vocalica coma batre e metre en conjuga simpla.
Consi se fai que le vèrbi legir, incoatiu de suspès, fosquèsse una forma tardiva re-formada, a costat d’escriure/escríver que n’es una forma eiretada.
Tot aquò es afar de convencions, cèrtas, mas cal pas se perdre l’esperit critic.

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
3.

#1 Seriosament, vos imaginatz, en francés, declarar "Je préfère les formes « nous lisons, nous écrivons », même si elles n'entrent pas dans mon usage familier…". Lo micorcòsme occitanista es un espaci plan susprenent, de còps… Mas es aital que subrevivem, amb lo pauc que nos an daissat per o far.

  • 2
  • 2
Franc Bardòu
2.

Lo requist Joan Fuster, victima d'atacs decerebrats d'una "aligança catolica anticomunista" ? E qué fan, aqueles amòris siá disent catolics, de la man de l'àngel qu'empachèt (çò dison) Abraham de tuar son filh, Isaac, en sacrifici a Dieu ? E qué fan de decalògue que lor interditz de tuar qui que siá ? E qué fan de la recommandacion del quite Jèsus de parar la gauta esquèrra quand òm lor fica un mormal del costat de dreita ? Me'n fan unes, de catolics, aquelas palhassas !

Los d'aquela mena d'aliganças, son coma los mariòls que se prenon per de musulmans e que non son que d'assassins terrificats devant l'incertitud ligada a la condicion umana, tan plan resumida pel nòstre filosòfe occitan, Miquèu de Montanha : "qué sabi ?". Aqueles malauts mentals non pòdon sofrir la responsa tant avisada de Socrates : "La causa soleta que sàpia es que non sabi res"… Creire, far acte de fe, es far escomesa que quicòm d'inverificable per definicion es la vertat ; non es ieu que o disi, mas lo quite Blasi Pascal. Imaginatz un mond, poblat de fòls, ont cadun vòl tuar lo que non a pas fait las meteissas escomesas qu'el ! Los que i subreviuriam, calcariam dins un carnièr planetari.

  • 4
  • 0
Mèfi! 31
1.

Estimi mai las formas « ligem, escrivem «  emai sian pas del mieu parlar.

  • 7
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article