capçalera campanha

editorial

Vòts per l’an del centenari de Robèrt Lafont

| André Abbe / Passadoc
Comença una nòva annada e coma d’abitud es ora d’exprimir los bons vòts per l’an 2023. La còla de Jornalet esperam que serà un bon an per Occitània. Volèm que se dobrisca mai de calandretas e mai de classas bilinguas dins las escòlas publicas, que l’aranés siá tostemps veïcular dins l’ensenhament en Aran e que l’usatge social de la lenga aumente de las Valadas fins a Medoc e de Borbonés a la Gàrdia. Esperam que creisserà la senhalizacion en occitan e qu’aumentaràn los corses d’occitan per adultes. Desiram que lo caumatge davale, que las perspectivas economicas se melhoren e que l'ÒPLO aja mai de ressorsas e s’espandisca a totas las regions occitanas. E sustot desiram que l’occitanisme venga un movement politic e cultural fòrt, coesionat, transversal e unit.
 
Per quant a França e son govèrn, n’esperam puslèu paucas causas, mas cresèm d’aver rason d'exigir que se càmbie l’article 2 de la Constitucion e que, per tant, la Cort Constitucionala aja pas pus cap de rason de censurar la Lei Molac. Volèm tanplan que lo govèrn ratifique la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritàrias e que rectifique sas politicas lingüicidas e culturicidas per reparar lo mal fach. Tanben volèm que quite de vendre d’armas, mai que mai a l’Arabia Saudita que son conflicte amb Iemèn es qualificat per l’ÒNU de “pièger crisi umanitària de nòstre temps”.
 
E nos cal reconéisser qu’esperam sustot de veire coma Aran, un país occitan, vendrà enfin lo far d’una Occitània mens alienada e mai liura e sobeirana. Demandam al govèrn aranés que vire pas l’esquina a la rèsta del país occitan e que permeta que lo pòble aranés aja l’accès complet a tota sa lenga e cultura, mai que mai aqueste an 2023 que commemorarem los cent ans de la naissença de Robèrt Lafont, una de las figuras pus grandas de l’occitanisme que degun n’a pas presa encara la relèva. De seguir las eleccions al Conselh General d’Aran que se tendràn lo mes de mai.
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Mèfi! 31
13.

#3
Pòdi pas adesionar a'n aquella esplica ....

  • 0
  • 0
Franc Bardòu
12.

#11 Ieu que non soi d'aquesta piada, non coneissi que lo Chambon e qualques militants sense abilitacion intellectuala per defendre aquesta legenda…

Lo mai clar dels linguistas parlan d'occitan (o de lenga d'òc, per nos ridiculizar, en o volent o sense o voler ; passar lo CAPES d'Occitan-Langue d'oc ! Vos imaginatz passar un CAPES de Français-Langue d'oui ?) Es a ne plorar de desespèr davant tant de necitge… e de divisions que nos aflaquisson sempre mai.

Pensi que tot aqueste mond es mogut per çò Freud apelava "la pulsion de mòrt". N'ai plan páur…

  • 6
  • 2
Pitaluga
11.

#7 De noms, de noms de lingüistas serioses, que nos poscam espofinar !

  • 0
  • 0
Franc Bardòu
10.

#9 Plan segur que conjugan de la meteissa faiçon : emplegan un francés estandard. Son sortits del musèu etnografic de la contemplacion destempada de se…

  • 13
  • 6
GasconCapetot40
9.

#8 Houellebecq, Ernaux o Despentes que conjugan de la medisha faiçon...Comparason n'ei pas rason, taishon.

  • 5
  • 10

Escriu un comentari sus aqueste article