Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Gardarem l’Estivada

| Guilhèm Sevilha
La vila de Rodés acaba son òbra de desoccitanizacion de l’Estivada. La comuna anóncia qu’ongan organizarà, en partenariat amb France Télévisions, tres jorns de concèrts amb “de caps d’aficha de granda renomenada” luènh de l’Estivada de las darrièras annadas. Es a dire que la desoccitaniza completament jos l’escampa que lo festenal “atira pas vertadièrament las molonadas, e sustot la joventut, afeccionada de musica actuala”, çò rapòrta Centre Presse Aveyron.
 
De fach, dempuèi que Patric Roux quitèt la direccion de l’Estivada d’un biais estranh, en 2015, la comuna prenguèt en carga l’eveniment en lo degradant de mai en mai e ne fasent una marrida gestion. La pervèrsa expulsion de Roux foguèt lo trescòl d’una tièra de dificultats que la comuna rodanesa portava cada an. Dos ans abans, en 2013, lo conselhièr general per Rodés Èst, Bernard Saules, aviá retirat 75% de la subvencion a l’Estivada e o aviá anonciat a la velha del festenal, jos l’argument que l’organizacion del festenal aviá pas presentat la documentacion a temps e que s’atribuissiá pas cap de subvencion als eveniments gratuits. Ara, après sèt ans de degradacion e de marrida gestion, la comuna se planh que i aja pas pro de public e considèra que lo cal desoccitanizar per atraire las folas.
 
Mas cresèm qu’es justícia de remembrar cossí èra l’Estivada abans que la comuna ne s’apoderèsse de sa gestion; e amb aquel remembre qu’es justícia de nos batre, coma occitans, per recobrar aquel espaci indispensable per la cultura nòstra, a Rodés o endacòm mai. Nos daissem pas tòrcer.
 
Pendent dos decennis, la capitala de Roergue veniá tanben la capitala de tota Occitània. Las entitats occitanistas i èran totas. De las Valadas fins a las Landas, totes los accents e totas las sensibilitats de l’occitanitat i èran presentas. Tanben las institucions publicas de totas las regions, de las Valadas e d’Aran sostenián aquel eveniment, ont la còla de Dètz TV, e tanben los mèdias occitans, i bastissiam un imaginari nacional occitan normalizat. L’assisténcia del public èra positiva, de desenas de milièrs de personas participavan als concèrts del temps que prenián consciéncia de lor occitanitat. Pendent sos primièrs vint ans, los responsables de l’Estivada foguèron capables de manténer lo festenal mai important de la cultura occitana al marge de las manòbras partidistas e dels assages de patrimonializacion. L’Estivada èra un endrech de confluéncia e d’unitat ont ensems fasiam viure la cultura e a la lenga occitanas. En sèt ans tot aquò s’es desmantelat.
 
Permetrem que nos rauben aital aquel oasi d’occitanitat? Desvelhem-nos e organizem-nos per lo recobrar al prètz que siá!


 
 
 
 
 








abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
33.

#31 Vòstre expausat es coërent e justifica plan de l'escaiç que vos donatz.

Mas qué — de racional — vos permet de pensar que d'aquí a sièis ans, a vint ans, qué sabi, sense que res non càmbie contextualament, ni de las politicas impausadas, ni del neoliberalisme autoritari que las pòrta, vendrà tot naturalament una exigéncia artistica tala que las produccions tornarà forçar lo respècte de totes, coma per magia ?

A vos legir, basta d'esperar. Vòstra posicion m'es situacionista. M'agradan fòrça las denonciacions situacionistas, las analisis situacionistas. Totun, per çò que n'es del metòdi, non cresi gaire als miracles.

  • 4
  • 2
Super Bulot
32.

#31 Me sembla qu un festenal aital pot pas capitar se se limita a una cultura conscientizada. Es
estat l error principala de l Estivada

  • 0
  • 0
Linha Imaginòt
31.

#28 Òc, Giono èra pas un bon exemple. O puslèu, un contre-exemple, "çò que cal pas far".

Per lo reste, "Super Bulot" a rason.

La leiçon d'aquò nos mòstra que d'una part, cal èstre au maximum autonòme per l'organisacion d'un balèti o d'un festenal occitanista quand i a d'artistas pro popular per o far.

I a avut un atge d'aur ont i aviam d'artistas d'una envergura sufisenta qu'a permés que nasca un a Rodés e quitament alhor d'autres festenals occitans. E aquò, l'Estivada en particular, es tanben estat un bon utís de promocion, de difusion, quitament de socialisacion de la culture, de l'identitat occitana en particular ambe l'overtura al "francitan", a la meridionalitat, en mesclant d'artistas occitanistas ambe d'artistas "meridionals", ambe escambis, ambe un enriquisament mutual, es a díser contribuar a encoratjar los dits "aristas meridionals" a recuperar lor identitat occitana ! exactament lo contrari justement de los Pagnol, Giono e autres Daudet qui se servissián de lor "meridionalitat" per persuadar lors compatriòtas Occitans de bascular au francés.

Aqui lo contrari, lo cercle vertuos d'un festenal popular : convidar artistas meridionals assumits federators que fan venir monde còsta artistas occitanistas, escambis, fructuos, lo fach de partajar l'empont ambe "pointuras" nacionalas, un mai pel CV dels artistas occitanistas, e l'encontra ambe d'occitans-parlant simpatics encoratjant los dits artistas meridionals a s'i botar un pauc, a l'occitan !

Atal los plan bons exemples coma "artistas meridionals" qu'an participat a l'Estivada de Francis Cabrel, que fin finala comença de s'i botar a l'occitan e a la question occitane dempuièi los dos darrièrs albums (val melhor tard que jamai), o encara de Zebda, eles que costèjan dempuèi las annadas 90 los artistas occitanistas urbans aparentats a la Linha Imaginòt (Fabulous T), çò que en amont a benlèu jogat sus l'orientacion de Zebda que reivindican fin finala lor "meridionalitat tolosana" et quitament modestament lors "occitanitat" (relativa) dins lors tèxtes, puslèu au passatge escits en "francitan" qu'en francés estandard, mentre que la majoritat de lors omologues de la scèna urbana emplegan puslèu lo "parlar de banléga" . Atal, l'exemple de Zebda es eloquant : mòstra qu'una dinamica occitanista fòrta pòt aver tanben un resson urban e pertocar de monde quitament dins las banlegas cosmopolitas de la grandas ciutats occitanas.

Doncas, convidar Zebda e Cabrel coma cap d'afichas a l'estivada, èra pertinent : eles fasián venir monde, eles son sensibilizats a la question occitana ("In extremis" o "Les Chevaliers Cathares" per Cabrel, "J'y suis j'y reste" per Zebda que pausa la question de la pertinença de l'integracion de monde eissit de l'immigracion via l'adopcion de la lenga locala, l'occitan), de començar dins lors cançons en "francitan" (modestament, doas o tres cançons en occitan dins lo repertòri recent de Francis Cabrel, cançons en francitan tanben per Zebda, ambe fòrça occitanismes assumits dins lors tèxtes, e quitament de còps entremiei d'un tèxte en francés qualquas pichonas frasòtas en occitan)...

Per contre, Cali coma coma cap d'aficha per l'Estivada ??? èra lo Teyssèdre que l'impausèt ja a l'epòca ? aqueste Cali un pur cantaire franchimand jacobin ! que diu èstre plan content de per sa popularitat en País Catalan d'i promòure lo BON francés, lo francés estandard vertadièr, considerat qu'es coma "lo cantaire lo mai popular dels Pirenèus Orientals", lo dit cantaire que canta a 100% en francés, pas un sol mot en catalan dins son repertòri, e de sigur pas en occitan tanpauc, evidentament. Cali coma cap d'aficha a l'Estivada de Rodés ??? e perqué pas Angèle, Benjamin Biolay o Stromae a i èstre ?

Aprèp, lo problèma actual es que sèm objectivament confrontats a una crisi de l'occitanisme : avèm pas pus d'artistas occitanistas pro federators per far venir monde a un festenal e quasi d'un nivel a poder parlar d'egal e egal ambe d'artistas coma Zebda o Cabrel a l'epòca. Lo Teyssèdre a sonque lo marrit ròtle de sonar lo glas de l'Estivada que se morís (e vertat que, com jacobin assumit, aquel ròtle lo conveng !).

Doncas, çò que's pòt far d'ara enlà : opcion resisténcia ! cal organisar balètis occitanistas de'n pertot per far virar los grops e cantaires occitanofòns, en saber que seràn de concèrts modèstes ambe un cinquantenat o maximum un centenat de personas... En esperar que dins qualques annadas, eissirà un o mantuns artistas occitanofòns vertadièrament populars, capables de remplir grandas salas ambe milierats de personas, e alavetz serà un còp mai pertinent de tornar lançar un vertadièr festenal occitan, ambe coma çò qu'i a avut a l'Estivada una obertura a la scèna "meridionala" per, via la cançon populara, contribuar a re-occitanizar la sociatat occitana.

Mas sul cort tèrme, l'Estavida es fotuda. Benlèu que dins cinq o sièis ans, serà pertinent de la reviscolar, mès ara, la scèna actuala joena occitana a pas los mejans d'o far, los cantaires e artistas occitanofòns son pas pro populars per recampar pro de monde per un festenal, e los artistas del show biz de la scène "sudista" actuala semblan pas brica sensibles a la question occitana (Boulevard des Airs, Jul, Clara Luciani, Trois Cafés Gourmands... Totes 100% "fRancéses" dins lor cap !). Sul cort tèrme : la resisténcia culturala de terren (baletis dins vilatjòts), au maximum en autonome (benevolat, ambe lo mens possible de subvencions d'anar plorar a una municipalitat "Jacobina").

  • 1
  • 1
Super Bulot
30.

#28 Giono que remirava Josèp d'Arbaud e que sa lenga èra francitana. Cal pas abandonar d'autors aital.

  • 0
  • 0
Franc Bardòu
29.

#24 E alavetz, qué prepausatz mai, d'hanonejadas o de guyluxejadas en occitan ? Supausi que sèrtz, coma ieu, allergic a aquela mèrda ambienta qu'o envasís tot despuèi quatre o cinc decadas. Totun non destini mon art a de gents ensenhadas, mas a de gents qu'an besonh de venir sempre mai ensenhadas. Qui ten la lenga e l'ensenhament de las umanitats que li son ligadas ten la clau que de las cadenas lo deliuran. La sola lenga non pòt bastar. Parlar per parlar, los croniquejaires de BFM o fan ja…

Lo Rock, sas rasigas Blues, sas variantas Metal e autras Rock Progressiu apartenon definitivament al camp (plan sovent, mas non pas sempre) respectable de las creacions anglofònas.

Lo rap non es de musica ni cant, mas parluquejadas sus de rambalh. Çò que no nvòl dire qu'es inutil, ben al contra, ja que fa testimòni del mal d'estar dins un mond aital. Mas non es d'art, sonque de parluquejada. Emai i sián bons unes tèxtes, non cal jamai confondre poèma e argumentacion sociala. Lo discors social, societal non aparten al mond de las arts poeticas. Jaurés non èra un poèta, ni Ellul, ni Bakhonin. Siá lo discors social (que lo pòrta lo rap) aparten al mond de las idèas (argumentadas) siá aparten (lo mai clar del temps) al mond dels prejutjats e de las paraulas vanas e cavas.

Per tot çò que deriva del Blues, coma lo Rock, lo Reggae, dins d'autras lengas que l'anglés, seràn sempre d'imitacions maladreitas e artificialas. Pel Reggae, totun, una resèrva a mon escient : de Reggae cantat dins unas lengas nativas d'Africa, aquò pren un sens tot particular qu'es fòrça interessent. Perqué ? Per amor que las rasigas del Reggae prenon tèrra dins una Africa perduda puèi somniada e idealizada. Qué se passa quand la maire Africa idealizada dins son present e respond aital a sos somniaires jamaïcans ? Aquò, si que parla. Los autres — nosautres - son d'imitators, Manu Chao o Massilia. Ni res mai… qué que valga, res non valdrà l'original jamaïcan anglofòn. E res de tot aquò non permetrà de dire a de bon lo nòstre si. Degun non es pas se dins l'imitacion, mas sonque dins l'invencion, la creacion pròpria. Una causa de las plan raras, ailàs… ont que siá.

L'ambicion creativa artisitica imitativa demòra globalament modèsta, se que non mediòcra, coma los Trouvères o foguèron davant los Trobadors. E donc, al dangièr de semblar eleitista (emai de passar per un fascista davant los ases que gaitan lo det quand lor mostram la luna, mentre soi anarquista !!), si que reivindiqui una nauta exigéncia artistica per tota creacion dins la nòstra lenga. Per amor que, fondamentalament, refusi de préner — coma o fan ostentatòriament Macron, Hollande, Sarkozy, per exemple — lo(s) poble(s) per tropèl(s) de nècis e d'estabosits. En qualitat d'artista, mon desir creatiu es sempre estat e tostemps demòra de tirar lo mond cap amont, cap a la qualitat, cap a la complexitat, cap a la dificultat qu'obliga de pensar e de pensar finament, non pas de lo manténer dins un estabosiment tròp facil e, subretot, plan tròp propici a la somission politica dominanta actuala.

Coma totes los anarquistas (pro documentats) considèri qu'un pòble (enfin) liure es (obligatòriament) un pòble ensenhat, notadament ensenhat en filosofia, en poesia, en musica. Çò que significa, plan segur, que non ensenham pas per "formar" (tant val dire "condicionar", "formatar") de futurs salariats mai productius pel mond estequit e acarnassit al ganh de l'industria e del comèrci, mas per engimbrar de ciutadans responsables, intellectualament e civicament actius, del mai que se pòsca.

Tot lo contrari de çò qu'òm exigís a l'ora d'ara al mond de l'ensenhament, de l'escòla mairala fins a l'universitat (mai que mai a l'universitat !). E córrer après la quantitat coma una fin en se quand organizam un recampament al torn de las arts participa de la meteissa (abséncia de) filosofia. E règla generala, los politicians actuals, non an cap d'ambicion culturala — ni mens encara linguïstica — pels teritòris que i son estats elegits per dire de los representar. Non an cap d'ambicion culturala per amor que non vòlon d'un pòblez cultivat : vòlon sonque d'un pòble formatat, previsible, manipolable, espleitable, corveable e, mai que mai, mut e quiet. Donc, per dire de los cultivar, en massa, los balhan sonque de mangisca predigerida, "ja vista a la television", "ja ausida sus las ràdios dominantas". Tostemps las meteissas mediocritats predigeridas, per non pas pensar, non pas mai pensar, non pas sentir, non pas mai se sentir, o se que non, per cridar, mas cirdar sonque d'un biais compensatòri, per adocir lo mal viure endurat dins una societat de mèrda, e subretot pas per dire las rasigas del mal, e las combatre… Los elegits, quines que sián los discorses, non vòlon d'un pòble liure. Ja qu'un pòble liure non a pas mai besonh d'elegits .

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article