Las nòvas falsas son pas un fenomèn nòu, mas lor difusion per mejan dels rets socials e las plataformas en linha mai divèrsas, Jornalet inclús, a transformat lors portada  e natura. A mai, “las extrèmas drechas se son sauputs adaptar a aquela nòva ecologia comunicacionala e n’an tirat profièch”, çò ditz l’istorian italian especialista dels faissismes, Steven Forti. Per Forti, “uèi, la dicha ‘pòstvertat’ desbòrda los marges e travèrsa la premsa convencionala e mai los parlaments”.
 
Dins son estudi sus la nomenada “extrèma drecha 2.0”, Forti assegura que lo percentatge de populacion que crei en qualque teoria de la conspiracion es naut. Aital o confirma la cercaira austriana, Julia Ebner, segon la quala lo 60% dels britanics creson, almens, en una teoria del complòt, totparièr coma la mitat dels ongreses e un tèrç de la populacion del Reialme Unit, d’Alemanha e de França se pensan que lors legislators lor “amagan la vertat” sus l'immigracion. D’efièch, lo 30% dels britanics que votèron en favor del Brexit cresián en la teoria del “grand remplaçament”, del temps qu’aquela cresença la tenián solament lo 6% dels que votèron per demorar dins l’UE.
 
De fach, aquela extrèma drecha 2.0 a sauput profechar de las fendasclas de las democracias actualas e an trobat un terrenh tot adobat a causa de la pèrda de la fisança de la societat en lors dirigents, qu’an governat al servici dels interèsses de la granda borgesiá en tot abandonar lo pòble que devon representar. E aital avèm l’extrèma drecha al poder en Polonha e Ongria, un resultat espectaclós de l’extrèma drecha en Suécia e tanben endacòm mai, coma en Alemanha, Finlàndia, Danemarc, Àustria, Estònia, Belgica, Romania...Quant als estats que pertòcan Occitània avèm lo neofaissisme al govèrn en Itàlia e una banalizacion de mai en mai granda del discors de l’extrèma drecha en França e en Espanha. E tot aquò pòt arribar de semenar de rumors de tot en tot ridiculas coma  la que pretend que Brigitte Macron seriá una femna transgenre. Una rumor que, en lo cas improbable que foguèsse vertadièra, cambiariá pas res per nòstras vidas, mas que sembla d’aver lo poder de nos far venir de mai en mai ninòis, creduls e susceptibles de tombar dins la banalizacion del discors faissista.
 
Lo combat contra las informacions falsas deu èsser una prioritat absoluda. L’extrèma drecha se desguisa amb una cara mai modernizada e presentabla, mas prepausa de pretendudas solucions a de problèmas que vertadièrament avèm a causa de nòstres governants. Ara, la question que nos pausam es dels mejans per combatre tot aquò.