Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Los enfants de la generacion sacrificada

| Lynn Greyling
Dins l’episòdi 9 de País Invisible, consagrat a Bordèu, Lucia Roulet contava una experiéncia interessanta qu’aviá coma ensenhaira en Agenés: “La gent que’m disen «nosautes que sèm la generacion sacrificada, e nòstes pairs que parlavan, nosautes n’avem pas aprés, donc que volem que nòstes dròlles posquen tornar apréner la lenga»”.
 
Es pas lo primièr còp que qualqu’un remarca qu’una partida de la populacion a lo sentiment d’aquela “generacion sacrificada” e qu’aimariá que sos descendents recobrèsson la lenga. Aquela percepcion la confirmava l’enquista sociolingüistica de l’occitan que la menèt l’ÒPLO en 2020 dins los territòris occitanofòns de las regions sonadas Nòva Aquitània e Occitània e tanben en Aran. Delà las competéncias lingüisticas, lo sondatge incorporava de questions sus l’avaloracion sociala de la lenga amb de resultats plan optimistas: mai del 90% èran favorables a de politicas lingüisticas per sosténer e far créisser la lenga (lo 99% en Aran).
 
Ara es lo baromètre del Ministèri de la Cultura francés que nos presenta de donadas encoratjantas. L’occitan seriá l’80a lenga mai influenta del Mond, demest las mai de 6000 lengas de la planeta, e las 643 presentadas dins aquel baromètre. Los critèris d’aquel estudi los a desvolopats lo sociolingüista Louis-Jean Calvet e incorpòran d’indicadors que permeton d’avalorar olisticament l’importància d’una lenga, delà lo domeni lingüistic. L’occitan capita ben en indici de desvolopament uman, sus Wikipèdia e en preséncia sus Internet, mas presenta de tausses fòrça basses en nombre de locutors, en estatut e veïcularitat.
 
Cèrtas, la lenga, practicament, a pas pus d’usatge social ni de reconeissença oficiala franc d’Aran e de Catalonha. Mas es una de las lengas minorizadas d’Euròpa melhor documentadas, amb una produccion culturala enòrma long dels sègles que uèi s’es pas arrestada, e sa preséncia influenta sus Internet es reüssida: l’occitan es present al Repertòri Comun de Donadas Localas (CLDR), lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana a fach e encara fa un trabalh de tria, pas solament amb los diccionaris e los conjugadors en linha mas amb las aisinas de reconeissença vocala, de sintetizacion de votz, los traductors automatics... Tanben o fan lo projècte Araina e los espleches lingüistics de la Generalitat de Catalonha. A tot aquò cal apondre l’enòrma quantitat de contenguts que prepausam cada jorn los mèdias, tant de premsa coma de ràdio e television.
 
Dins un editorial que publiquèrem en abril de 2012, tanlèu Jornalet nascut, demandàvem de profechar l’escasença que la nos balhava Internet, un espaci infinit ont la lenga nòstra a pas de barrièras ni d’obstacles. Sembla qu’o ajam fach. Lo Ministèri de la Cultura francés o nos confirma. Es verai que la flama es gaireben amortada dins l’usatge social, mas la brasa es encara alucada e avèm las condicions per la reviudar.



abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Peiròt
2.

La degradacion de la transmission familiala de la lenga occitana foguèt una causa complèxa que prenguèt fòrça temps.
Cambiava segon la geografia e la societat.
Segon que la populacion èra urbana o rurala, rica o paura.
D’una granda o d’una pichòta vila, de la montanha o de la plana.
Tenguèt un brieu, sus la fin, ont « lo patoès » èra lo parlar sonque de la campanha, aquela situacion foguèt sufisenta per suscitar l’occitanisme del sègle XX.
Calriá pas creire qu’amb un ensenhament immersiu, ont una manada de dròlles parlan occitan amb la mestressa, mas francés entre eles, anam tornar en rèire.
Per la quita mestressa l’occitan es una matèria, l’ensenha a d’escolans que li son estrangièrs. Quand tòrna a cò seu quita l’occitan quand tomba la vèsta. Sos escolans ausisson pas l’occitan dins la vida vidanta, enlòc.
Podèm pas comparar aquò amb la diglossia del sègle XIX, ont lo francés èra la prestigiosa lenga de l’escrich e de la promocion sociala.
Dire que la transmission de la lenga d’òc a sautada una generacion, es enganaire.
Car es pas tornada, e tornarà pas jamai.
La realitat es per carrièra, e dins una lenga i a una dimension biologica que fa que quand es mòrta ressuscita pas. Pòt sonque balhar naissença a d’autras que, ni per la revertar, son diferentas.
Damatge per l’occitan, mas es aital. Pas un sol rebrot, son quite accent s’avalís a son torn.
La messorga escrincelada, demest quauques pauques militants, fa de l’occitan un passatemps…que ne val un autre, aquò rai.




  • 8
  • 1
Josep Caraman
1.

Un pauc d'optimisme (e mens de victimisme), fa plaser!

  • 12
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article