Bandièra01 1180x150: País Invisible

editorial

Una senténcia vexatòria e supremacista

Dimars passat, 9 de mai, se festejava la Jornada d’Euròpa, qu’un de sos objectius e valors es “respectar la riquesa de sa diversitat culturala e lingüistica”. Precisament aquel jorn, la justícia francesa “respectava” aquela diversitat en tot enebir de parlar catalan dins los conselhs municipals de Catalonha Nòrd. La rason l’afirmèron sens complèxe: los reglaments de las comunas nòrd-catalanas que permeton de parlar catalan son anticonstitucionals perque respèctan pas “la primautat de la lenga francesa”. Aquelas municipalitats avián modificat lor reglament interior per tal que lors elegits aguèsson la possibilitat de deliberar oralament e per escrich en catalan mas amb la traduccion en francés apuèi. Ara, la senténcia del tribunal obliga las comunas de cambiar lors reglaments abans tres meses. Una senténcia que l’adjonch al cònsol màger d’Elna, Pere Manzanares, considèra “vexatòria”.

Amb aquela senténcia, la justícia francesa nos manda un messatge pro clar. Nos ditz que las valors de la Republica Francesa son exclusentas e qu’an per tòca d’eliminar tota autra lenga e cultura. Se d’un costat occitans, bretons, bascos, catalans, còrses, alsacians, flamencs, arpitans... revendicam nòstre drech d’èsser e d’existir en convivéncia amb lo francés, l'estat francés nos obliga a cadun de renonciar a nòstra identitat e d'eliminar nòstra cultura. Lo messatge “per èsser francés te cal quitar d’èsser X” es, per nosautres, l’origina d’un fum de problèmas socials que patissèm dins lo país nòstre. Los supremacismes aduson pas jamai res de bon.

Aquel supremacisme pòrta una sofrença umana atròça. Nòstres aujòls foguèron umiliats a l’escòla amb la marca de l’infàmia e patiguèron la vergonha. Fòrça occitans an recebut de lors parents una lenga estrangièra e comprenon pas perqué sabon de cançons e de provèrbis en una lenga que parlan pas. A mai, sabon pas ont cal cercar lor identitat. D’autre caire, fòrça occitans novèls son venguts al país de la convivéncia e del paratge en tot rescontrar una societat racista e intoleranta de gents alienadas.

Per astre, qualques comunas de Catalonha an decidit de combatre aquel supremacisme. Ara, après la decision de la justícia francesa, vendràn las diferentas apelacions fins a arribar davant la Cort Europèa dels Dreches Umans a Estrasborg. Los cal sosténer e cal cridar als elegits de nòstras comunas a seguir aquel exemple.

Lo quite Pere Manzanares, cònsol màger d’Elna, o disiá divendres sus l’antena de Ràdio Lenga d’Òc:

«Aquesta batalha la menam los catalans mas trabalham tanben per las autras lengas. Demandam e esperam qu’en d’autres conselhs municipals en d’autres territòris —e, perqué pas en Occitània?— i aja de municipalitats que modifiquen tanben lor reglament interior e sostengan. Del mai de municipalitats prendràn aquela posicion, del mai malaisit serà per l’estat francés d’exercir sa repression lingüistica.»

 

 

 

Escotatz aicí l’entrevista entièra de Pere Manzanares sus Ràdio Lenga d’Òc a partir de la minuta 29’47

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article