CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

editorial

Eth ròtle dera Val d’Aran ena dignificacion der occitan

| Conselh Generau d’Aran

Hè exactament nau ans, eth 13 d’agost de 2014, era Comission Europèa arrecebie oficiaument ua version en occitan deth Tractat dera Union Europèa e deth Tractat de Foncionament dera Union Europèa. Era efemerida mos arrebrembe era constància dera Val d’Aran entà promòir e preservar era lengua occitana, qu’a contribuït ara sua dignificacion e reconeishença ath nivèu internacionau.

Aquera iniciatiua de 2014 siguec amiada a tèrme gràcies as esfòrci des govèrns d’Aran e de Catalonha, que vederen era importància de rebàter era diuersitat lingüistica e culturau dera region en un encastre europèu. Aguest pas coratjós siguec presentat ath Conselh Generau d’Aran cinc mesi dempús, damb era preséncia arremarcada de personalitats coma Francesc Homs, alavetz representant deth president dera Generalitat de Catalonha, Carlos Barrera, sindic d’Aran, e Jèp de Montoya, cap de Cultura e Patrimòni d’Aran.

En aquera escadença, eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, soslinhèc era complexitat dera identitat dera Val d’Aran, en tot afirmar qu’Aran “lingüisticament e culturaument ei occitana; administrativa e politicament ei catalana”, e qu’aquera dualitat li auie autrejat era escadença de “desvolopar era lengua occitana, en tot dotar-la de legitimitat e visibilitat”.

Era influéncia de Barrera —que siguec sindic d’Aran entre 1995 e 2007 e entre 2011 e 2019— anèc mès tà delà dera sua gestion politica: siguec un òme que defenec era causa dera lengua occitana e era identitat dera Val d’Aran. Eth sòn legat includís hites coma era Lei d’Aran de 2015, qu’aumentèc er autogovèrn deth país de cap de Garona, e era reconeishença der Institut d’Estudis Aranesi coma autoritat dera lengua occitana en Aran e Catalonha. Aué, en aguest anniversari, volem rénder aumenatge ara Val d’Aran pera sua contribucion ara diuersitat lingüistica europèa e ara luta entà preservar e reviudar era lengua occitana. Arrebrembam tanben era figura de Carlos Barrera, que mos deishec en abriu de 2022; un òme qu’encarnèc era passion pera sua tèrra e era sua cultura, e deishèc un legat duradís entàs generacions futures.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jean Charles Valadier La Selva de Segalar
1.

Lo govèrn d’Aran es un modèl politic de gestion federala dels territòris. Pòt inspirar las collectivitats publicas occitanas de França, tant al nivèl educatiu, economic, dels transpòrts e autras competéncias. Al nivèl lingüistic, es lo modèl de sègre per las collectivitats publicas occitanas, e mai se l’inegalitat lingüistica promovuda per l’estat espanhòl enfòrça sempre mai lo castelhan.

  • 13
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article