Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

L’Estivada e lo jòc politic

Lo festenal cultural de Rodés es un patrimòni e un eveniment cultural que deuriá demorar al marge de la lucha politica e del subterfugi dels partits. Aquò, als uèlhs de quina persona que siá es una question elementària, mas sembla pas un afar tan clar per qualques estaments politics occitans. Coma auretz ja devinat, aquesta afirmacion fa referéncia a la decision del conselh general d’Avairon de redusir sa contribucion a l’Estivada de 73% per ongan, çò que supausa un deficit inesperat de 15 000 èuros. E s’aquò èra pas pro, aquela retalhada s’anoncièt la velha del festenal, en provocant una sensacion d’indignacion qu’a acompanhat lo festenal.
 
Pel director de l’Estivada, Patric Roux, s’agís d’un autentic “còp de ponhal” e una “provocacion” al festenal. Lo departament d’Avairon se defendèt en apelant a las restriccions budgetàrias, e mai s’existís plan la possibilitat que la reduccion de la partida economica foguèsse a causa dels reglaments de comptes politics entre lo departament e la municipalitat de Rodés, çò que fariá aquel afar mai patetic encara.
 
Dos decennis de succès e un public creissent avalizan un festenal que s’es bastit e organizat amb suènh e professionalizacion. De milièrs e milièrs d’occitans i an participat e per mantas personas es estat un luòc de descobèrta e d’iniciacion a la lenga occitana, al delà d’un eveniment de dignificacion de nòstra cultura pròpria davant los que vòlon l’occitan claus dins la preson mentala del patés. Pendent vint ans, los responsables de l’Estivada son estats capables de manténer lo festenal mai important de la cultura occitana al marge de las manòbras partidistas e dels assages de patrimonializacion. Es un grand meriti e cal reconéisser, encara un còp, la direccion del festenal. Ça que la cal insistir a reclamar que l’Estivada siá un endrech de confluéncia e d’unitat, e non pas un camp de batalha politica ont los diferents partits se baton dins la fanga per d’interèsses de partit que fan pas cap de ben a la cultura e a la lenga occitanas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jacme Tolosa
5.

L'abséncia de politica lingüistica en Occitània es una causa politica, donc lo contrari tanben.
Tota politica lingüistica, pichona o per destrusir una lenga, es una question politica.

La comission departamentala qu'a redusit la subvencion, l'a fait de faiçon grandament maladreita. Mas sobretot pròva pas que volguèsse bastir una politica lingüistica en bailar subvencion ; es de clientalisme.

Çò qu'es de criticar es lo fait que lo clientalisme fabrica la nautor de la subvencion, non pas l'enveja e la necessitat d'aver una politica lingüistica per l'occitan, coma per exemple tornar reviscolar las vièlhas glèisas que son quitament pas utilas per las messas vist qu'i a pus de catolics per i dintrar !

Rodés es estat un grand barnum de comèdia clientelista.

  • 2
  • 0
mal penchinada
4.


" decision del conselh general d’Avairon"

quau a votat aquela?

  • 0
  • 0
Damian Tolosa
3.

Exacte, interessant.

Mas d'un autre costat, lo fach es que invariablament, l'occitan a besonh d'un sostén politic per s'elevar... Doncas es dur de separar cultura e politica... es pas evident...
E coma l'a dich Joan Amalric, podèm véser que l'occitan es estat convertit en un enjòc (siá pichon) pels politics.

  • 2
  • 0
Ernèst Guevarra Jr. L'Avana
2.

#1 D'acòrdi amb tu, Joan Amalric del Mas Amet… Mas per çò de la fòrma, atencion, ça que la. Dises « Quin paga decidís. » Aiçò fasent, parlas del CG12 coma se s'agissiá d'una persona. Lo CG12, coma tot CG, es un collectiu d'elegits del pòble que gerís de moneda ganhada pel pòble. Tan val dire que quora d'argent subvencional es donat a la cultura occitana, s'agís pas d'una favor condescendenta d'una monarc cap a la vulgata ! S'agís de moneda del pòble que servís la cultura d'aquel pòble. Lo pòble paga, e lo pòble deu èsser servit per çòi qu'a pagat de sa susor.

  • 3
  • 0
joanamalric Masamet
1.

Malorosament, quin paga decidís.
Lo punt positiu dins aquela istòria es que lo festenal es als uèlhs dels politics plan important per tornar un enjòc.
Si los lops te viron a l"entorn, es que siás bon a manjar.
Daissan tombar que si troban ta codena tròp dura.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article