Bandièra01 1180x150: País Invisible

editorial

Cambiem “bilingüe” per “almens en occitan”

Aran: monolingüisme municipal e trilingüisme estatal
Aran: monolingüisme municipal e trilingüisme estatal

Una de las revendicacions màgers de l’occitanisme es lo bilingüisme, qu’aquò siá per una senhaletica bilingüa o per una educacion bilingüa, etc. Las reüssidas dins aquel domeni son plan importantas e dignas d’elògis. Pr’aquò, la còla de Jornalet cresèm que deuriam cambiar d’encastre mental pr’amor qu’aquel bilingüisme implica, d’un caire, la reconeissença de la superioritat del francés e, d’autre caire, lo refús de totas las autras lengas del país talament estrangièras, mas talament dignas, en favor de la lenga dominanta. A mai, segon qualques sociolingüistas que presam, lo bilingüisme es simptòma de mòrt de la lenga.

Dins aquel sens parlava la sociolingüista Carme Junyent, defuntada en setembre passat, qu’aparèt sos dreches lingüistics fins a sa darrièra alenada. Ela disiá que la bilingüizacion es un dels primièrs simptòmas que los patís una lenga qu’es a mand de morir[1].

Dins aquel sens, Junyent, assegurava que lo bilingüisme tuava lo catalan e qu’èra lo multilingüisme, per contra, que podiá salvar aquela lenga. “Tanlèu bilingüizada una comunautat, i a una lenga qu’eissorda o que servís pas, e qu’es remplaçada. D’autre caire, quand i a de societats ont totes parlan plusors lengas, degun quita pas de parlar la siá. Se crèa d’estrategias de comunicacion. Quinas que sián. E las lengas se mantenon diferenciadas”.

De fach, los occitans sèm ja una societat multilingua, mas agissèm coma las societats bilinguas. L’estat a decidit de privilegiar los monolingües d’una sola lenga qu’es venguda la dominanta, de sòrta que totes sèm bilingües, cadun en sa lenga e en la lenga dels privilegiats. Aquela situacion fa que los que parlam la lenga pròpria del país nos atrobam dins la meteissa situacion que las comunautats lingüisticas immigrantas e qu’avèm sonque la lenga dels privilegiats per l’article 2 per comunicar amb los autres.

Per tant, quitem d’escometre pel bilinguisme en favor del multilingüisme, e ensagem de remplaçar la revendicacion “bilingüisme” per “almens en occitan”. Volèm pas una senhaletica bilingüa ni mai una educacion bilingüa: volèm que totas doas sián almens en occitan. En d’autras lengas, perqué pas? Mas nosautres, çò que volèm es almens l’occitan.

 

 

[1] «Çò qu’an en comun las lengas escantidas o en procès d’escantiment es qu’a qualque moment de lor istòria s’es passat qualque eveniment qu’a portat la ierarquizacion de las lengas implicadas dins lo procès de substitucion e que son vengudas de lengas subordinadas. Dich en d’autres mots: comença un procès de bilingüizacion ierarquizada de la comunautat, condicion indispensabla per que se tenga lo procès de substitucion».

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
4.

De quin bilingüsime parlam ? Occitan/Catalan ? Occitan/Anglés ? Occitan/Latin ? Occitan medieval/Occitan estandard ?…

Se publiqui mos libres de poèmas sonque en occitan — mai que bilenga occitan/francés —, perdrai mai de la menuda meitat de los, ja tròp rars, qu'an lo coratge de los legir…

  • 3
  • 2
Jòrdi Caldentey Manacor (Malhòrca)
3.

Dins Malhòrca, e dins totas las Illas Balearas, i a quaranta annadas que escometem pel 'bilingüisme'. Mas la bilingüisacion es estada sonque pels autoctòns. Los espanhòls demoran monolingües.
Cossí sèm arribats a la sonque absoluta substitucion de l'occitan catalan malhorquin per l'espanhol estandard.

  • 13
  • 0
MaëlC Clarmont
2.

Mercés per la refleccion ! Me sembla mai interessant, d'efeit. Aguète totjorn un problème amé le bilingüisme, mas capitave pas de saubre per de que.

  • 9
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article