CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

editorial

La Declaracion de Prada e lo besonh d’una crida per la lenga occitana

La Declaracion de Prada e lo besonh d’una crida per la lenga occitana
La Declaracion de Prada e lo besonh d’una crida per la lenga occitana | GrumpyBeere

Dijòus passat a Prada de Conflent (Catalonha), 27 personalitats politicas dels Païses Catalans e de l’Alguer presentèron una declaracion per aparar la lenga catalana, en insistissent sus l’importància de son usatge public e normalizat. Aquela iniciativa, d'ara endavant coneguda coma la Declaracion de Prada, amassa d’èx-politicians de divèrsas tendéncias ideologicas de regions e de l'estat andorran, en demostrant un engatjament collectiu per las preservacion e promocion de la lenga bessona de la nòstra. La declaracion met en evidéncia una realitat irrefutabla: la lenga es lo fondament essencial sul qual se bastís l’identitat d’un pòble. Sens una lenga viva e presenta dins la societat, una cultura e un pòble perdon lo vam e lo moral. Per tant, los signataris fan una crida a totes los catalanofòns per que se tresmuden en “referents lingüistics” e empleguen la lenga pertot e amb totòm.

Aquela accion de reafirmacion de la lenga catalana nos fa perpensar sus la situacion de l’occitan, una lenga que parteja un prigond ligam de proximitat istoric e cultural amb lo catalan, e qu’a de besonh tanplan d'una crida similara d’unitat territoriala e de consciéncia per l’usatge social.

Es verai que la situacion del catalan e de l’occitan son pas brica comparablas: lo catalan ten una reconeissença oficiala e sociala fòrça pus granda que l’occitan delà d’Aran. Pasmens, malgrat las dificultats, l’occitan manten viva una rica tradicion culturala gràcias a la creacion artistica e literària, e als esfòrces dels artitstas, dels intellectuals e dels activistas que contunhan de se batre per sa preservacion.

Es fondamental de reconéisser e valorizar aqueles apòrts culturals que mantenon l’occitan viu. Doncas, de la meteissa manièra que la Declaracion de Prada a servit per unir de voses divèrsas en defensa del catalan, se poiriá promòure una iniciativa semblabla per l’occitan, signada per d’autoritats, d’activistas, d’intellectuals e d’artistas de totas las regions d’Occitània, d’Aran, de las Valadas, la Gàrdia e Mónegue, que remembre son importància coma veïcul de cultura e d’identitat e coma part del patrimòni partejat de totes los territòris de son airal lingüistic. Aital ajudarem a assegurar un avenir ric en identitat, cultura e diversitat per nòstre pòble.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

joan Thomàs
5.

Excellent comentari de Gerard Cairon que partaji a 100%. La question es de saber qual-a pòt montar un collectiu convergent. Una unitat es possibla sus un projècte coma aqueste, ne soi solide, demanda a totes de far de concessions indispensablas per permetre l'unitat.

  • 5
  • 4
Gerard Cairon Florentin d'Albigés
4.

Tomba plan ....aquel editorial...lo jorn de l'article de Rolet...que met evidencia, sens bestornejar, la realitat de nòstra situacion.
La "Declaració de Prada" afortís la prioritat a donar a la lenga.
Pensatz que, entre los pretenduts occitanistas que s'acontenton de se far veire, de bramar o escriure...en francés o en occifran ( occitan-calc del francés...- a ne far plorar Pelhon, Delpastre o Bodon...).. d'asenadas descabestradas...i auriá la possibilitat d'una reflexion clara e pausadíssa sus aquela prioritat ?
De còps, me sembla qu'aquel monde vivon dins una botiòla virtuala, sens familha, sens collègas de trabalh, que van pas jamai crompar de pan, de tant que son incapables de veire e perpensar la realitat.
Solide, per que i aja un crida similariá per l'occitan, caldriá tornar pausar los pès sus tèrra, far de concessions ( en ne fixant los limites).... e soscar consí bastir una basa sociala minimala de sosten....
I sèm prèstes ? Ai pas que páur d'èsser pessimista.....

  • 9
  • 2
Franc Bardòu
3.

E cal trobar tanben un pòble despertat que, per sas causidas e sas accions publicas e familialas, donarà plan rason a aquel "collectiu occitan" qu'aurà aprestat aquel tipe de declaracion.

  • 2
  • 2
Jean-Charles Valadier La Selva de Segalar
2.

Verai, mas cal trapar la còla per organizar un collectiu occitan per preparar aquel tipe de declaracion.

  • 5
  • 3
.t.
1.

Idèa + + + +
De tot biais , fau hèser TOT çò que podem imaginar
per raperar TOSTEMPS e TOSTEMPS que ÒC EM ACÍ !

  • 14
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article