CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

editorial

La passivitat nos fa venir complices

Aquestes darrièrs jorns, una tièra de crimes sexistas a esglasiat lo Mond entièr. Los Païses Catalans an vist de feminicidis coma lo cas d’una femna assassinada a Castelló e un doble crime a Rubí. En Índia, lo viòl e l’assassinat d’una mètja a provocat de protèstas massissas e, en Kenya, l’atlèta Rebecca Cheptegei es estada cremada a mòrt per son companh.

En Occitània, mentretant, se ten en Comtat Venaicin un procès fòra nòrma que nos revèla jorn après jorn d’òrres detalhs d’una crudelitat inimaginabla. Dins sos 71 ans, Gisèle Pelicot afronta un procès public contra son èx-marit, Dominique Pelicot, e 51 òmes que la violèron pendent d’annadas del temps qu’ela se trobava inconscienta. Dominique Pelicot es acusat d’aver drogat Gisèle pendent gaireben un decenni per que d’autres òmes abusèsson sexualament d’ela.

Gisèla cèrca pas solament la justícia, mas vòl tanplan expausar los agressors amb lors caras descobèrtas. Pendent las sesilhas, los acusats an ensajat d’amagar lors caras e senton benlèu una vergonha que sentián pas al moment de violar una femna drogada. Ara Gisèle vòl que “la vergonha càmbie de costat”, coma o diguèt son avocat al començament del procès.

Vergonha a Dominique, vergonha a tota aquela tièra de violaires, vergonha als criminals masclistas... mas tanben vergonha a Jornalet. Malgrat la gravetat d’aqueles eveniments, avèm mancat la cobertura informativa d’aqueles crimes dins aqueste quotidian en linha en tot priorizar d’autras informacions. Es verai qu’amb nòstres mejans umans e economics limitats o podèm pas tot cobrir, mas planhèm nòstre silenci davant lo grèu problèma de la violéncia contra las femnas.

Un messatge sus un ret social nos a fach soscar. Cossí va que sián majoritàriament de femnas que cridan publicament contra aquelas orrors? E es verai que non solament nosautres, mas tanben fòrça votz masculinas suls rets socials son demoradas silenciosas fàcia a aquela èrsa de violéncia. Es urgent de perpensar e de prene nòstras responsabilitats. Basta pas de dire qu’aqueles crimes nos representan pas; cal agir activament per los eradicar.

Fasèm nòstras excusas a nòstres legeires per aquela omission e encoratjam totòm a denonciar publicament aqueles crimes, perque la passivitat nos fa venir complices.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
3.

Responsa a la Dòmna d'Elx, Aidel : a Jornalet participa qui vòl, òmes, dòmnas, transgenres e tot çò que voldretz. Doas reglas, ni mai : a) escriure en occitan prepauses non-fascistas e b) acceptar las correccions ortograficas de la redaccion. Las dòmnas non i parlan per amor que las dòmnas non i vòlon préner paraula, ni mai, ni mens.

  • 5
  • 19
Aidel Elx
2.

«[...] mas tanben vergonha a Jornalet».

Efectivament, heu reblat el clau perquè, simplement, pel que fa als vostres periodistes i col·laboradors, quantes de dones escriuen de manera efectiva a Jornalet? Cerquem per on cerquem, sempre s'hi troben d'hòmens donant la seua visió, ja siga de les societats occitanocatalanes pròpiament dites, ja siga del món sencer en clau occitanocatalana.

Ací, tampoc, elles no tenen pas cap veu. I això també és una sort de violència masclista d'alt nivell, ja que esborrara un sexe per complet, tallant-li la veu d'arrel.

Feu un projecte prou important i rellevant de debò, però el feu sense la meitat de les nostres societats (si parlem des d'un punt de vista heteronormatiu, és clar, doncs sabem que existix una visió més ampla del món respecte d'això també).

Dit tot això, voldria responsabilitzar-les també a elles perquè no cal caure, tampoc, en la simple victimització d'un col·lectiu. És a dir, per què les dones no alcen la seua veu per ací i demanen el lloc que, naturalment, els correspon, des del món occitanocatalà i per al món sencer? Per què des del nord-est de Guipúscoa fins al nord-oest de Ligúria i des del sud d'Alier fins al sud d'Alacant no reclamen la seua participació?

Desconec si és perquè les privem de participar-hi, o perquè no volen les nostres (les seues!) cultures, o es tracta d'una mescla d'ambdues qüestions.

Al cap i a la fi, tothom n'és responsable.

  • 6
  • 5
Lachaud
1.

Quand un òme tua una autra persona, degun s'accusa dau meurtre. Per las femnas quò es parier. Avem pas besonh de nos excusar; en sem pas responsables. Totas las femnas son pas totjorn de braves femnas, son pas totas coma las damas dau temps catars. Plan segur i a una culpabilisacion colectiva e lo colectif dempuei los qu'ensenhan o que governan a una responsabilitat dans çò que se passa dins lo pais, tot coma la justiça e los medias. Aqueus darriers services son aus mans daus poders politics e lòr obeissan. Belcòp tròp de causas son catadas e quand v'una eclata l'òm fai barof tot en lo minimisan per en dejos en far trainar l'afar.
Ai dit e dirai que l'esquerra e lo front nacional quò es blanc bonnet e bonnet blanc. L'òm a pas idéia de menar uns campanha electorala contre l'autre camp (aqui lo Front Nacional) en oblidan totalement de parlar daus afars daus frances e donc occitans (l'esquerra a ren dit contre la repression que toquet los gilets jaunes; a pas sostengut la batalha daus paisans, a pas denonçar Macron e sa clica que governan segond lòr bona volontat...Dis ren non pus sur lo demantelement daus services publics a començar per l'ensenhament; los ospitaus, la medecina...) Que quò es aquel monde que reclaman lo poder?

  • 1
  • 20

Escriu un comentari sus aqueste article