CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

editorial

Era urgéncia de refortir er occitan ena Val d’Aran

Era urgéncia de refortir er occitan ena Val d’Aran
Era urgéncia de refortir er occitan ena Val d’Aran | DPL

Dimars passat, es expèrts deth Conselh d’Euròpa publiquèren un arrepòrt sus eth compliment dera Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries (CELRoM) per estat espanhòu, en tot soslinhar qu’Espanha non acomplís es sòns engatjaments entar occitan. Aguesta situacion critica exigís ua responsa immediata des autoritats. Er arrepòrt soslinhe era importància d’assegurar era educacion en occitan en toti es nivèus, entà garentir qu’es naues generacions agen accès ara lengua e e ara cultura.

Segons aqueth arrepòrt, ei essenciau qu’er occitan sigue arreconeishut enes installacions sociaus e sanitàries, atau coma enes interaccions damb era administracion estatau, a on era sua preséncia ei practicament inexistenta. Ath delà, era legislacion aurie de garentir qu’es tribunaus poguen amiar a tèrme procèssi en occitan, en tot respectar atau es drets lingüistics des ciutadans. A long tèrme, diden que cau aumentar era formacion tecnica en occitan, establir ua version aranesa deth Bulletin Oficiau der Estat, e garentir era sua visibilitat en servicis publics e ena premsa, ena ràdio e ena television. Aqueri serien, segons eth Conselh d’Euròpa, es passi minimaus enta refortir era vitalitat dera lengua en Aran.

De un aute costat, eth trabalh dera antropòloga estatsunidenca Camille Marvin, qu’estúdie era immersion lingüistica enes escòles araneses, desvèle que, maugrat que se formen naui aprenents d’aranés, era majoritat non empleguen era lengua dehòra der encastre escolar, e remèrque actituds ostiles de cèrtes familhes. Marvin met en evidéncia er afebliment der aranés deuant dera dominacion deth castelhan, exacerbada pera dependéncia ath torisme.

Era brava campanha “Non hèsques ghosting ar aranés” non a artenhut sonque “ghosting” per part des influenciaires aranesi. En Bascoat, es expèrts deth consòrci Badalab trabalhen eficaçament entà crear ligams entre diuèrsi collectius e ajuden as joeni influenciaires entà que siguen eri es portaires d’un recit nau. Eth messatge de “lutar pera lengua” ei obsolet, segons eri; non cau “combàter pera” mès “suenhar era” lengua. Dilhèu aguest cambi de “lutar” a “suenhar” mos ajudarie a méter eth punt finau a cèrtes peleges entre organismes que trabalhen pera lengua e mos amassarie a toti deuant d’ua crida importanta: suenhar era lengua que toti estimam.

Fin finau, era manca de ratificacion dera CELRoM pes estats francés e italian, amassa damb era manca de vitalitat dera lengua Garona enjós, afècte grèvament ara lengua. Ei responsabilitat de toti promòir er occitan. Que França e Itàlia non ratifiquen era CELRoM non hè sonque mau ar aranés.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Valadier Jean-Charles Tolosa
2.

La Val d'Aran sofrís de torisme de massa que servís d'alibi a l'espanholizacion. Mas sofrís tanben d'incapacitat dels elegits vesins, de Comenge e de Luishonés, de profeitar de la dinamica occitana de la Val d'Aran, per valorizar lor lenga e cultura pròpria, sustot que s'agís d'una varietat dialectala e culturala similara. Es aquela dinamica Aran, Comenge e Coseran que poiriá pesar suls estats francés e espanhòl.

  • 1
  • 1
Lachaud
1.

Segur que quò es important lo val d'aran; quò es pas diferent dau reste d'occitania.

Mas çò que se passa en França emben los paisans es pus important enguera. Quò es la mòrt daus paisans emben la presidenta de l'UE que negocia dos contrats comerciaus contraris aus intesrets de França (e donc occitans) emben lo Bresil sens que lo governament e los partits de dreicha o d'esquerra disan ren. Lo grope multinacional que gère la distribucion de lach vai diminuar l'achat de lach françes per importat daus lachs ukrainien d'aqui 2030. Las recòltas paisanas son inferiors ujan aus autres annadas a causa de la pluja e dau manca de chalor dins la region nòrd e dau nòrd d'occitania.

Jornalet vòl pas se questionar sur lo cambiament que vai mas vai far coma los jornaus sos l'ocupacion alemanda vai barrar a fòrça de segre de las mentalitats depassadas.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article