Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Espionatge e politica

E mai se l’esperàvem pas, la nòva nos a pas estonat. Los servicis d’espionatge de l’NSA dels Estats Units an espionat pendent fòrça ans, benlèu pendent de decennis, los païses aliats e lors govèrns. O an fach amb de cellulas operativas dins cada capitala europèa, çò que demòstra qu’o fasián amb l’absoluda certitud de la seguretat e de l’impunitat. Dins aquel sens, segon çò que s’es sauput, l’NSA comptava amb lo sosten actiu dels servicis secrets franceses e espanhòls per menar a tèrme aquela practica, que deuriá pas èsser normala se prenèm en compte que s’agissiá d’espionar de païses aliats.
 
La reaccion dels govèrns espionats es estada fòrça teatrala e retorica mas pauc efectiva politicament. Qualques unes, coma Angela Merkel, an clamat al cèl e an exigit de responsabilitats politicas. D’autres, coma François Hollande, demandaràn d’explicacions a Washington sus aquela sordida question. Es estonant que, dins lo cas francés, lo govèrn de París s’escandalize per de practicas que son emplegadas sistematicament per totes los govèrns de França. En tot cas, se cal pas enganar: la politica internacionala e la diplomacia son benlèu los luòcs ont lo realisme e la realpolitik pesan mai. Se la polemica s’esperlonga, i a mai de causas de pèrdre que non pas de ganhar. Los ligams politics e economics entre las doas ribas de l’Atlantic son tròp fòrts per patir qualque damatge a partir d’aquela question. Sol Brasil, pel fach d’èsser pas un aliat tradicional dels Estats Units e per aver d’aspiracions de lideratge regional, a reagit amb una duretat qu’a ja agut de consequéncias.
 
En tot cas, l’escandal torna metre en evidéncia la fragilitat absoluda de nòstra vida privada e de nòstra intimitat davant los govèrns del Mond e lors agéncias d’intelligéncia. O sabèm, mas totun prenèm pas de precaucions. De qualque manièra, donam per fach que sèm espionats (o qu’o poscam èsser) e o acceptam amb resignacion. Aquel fach, en democracia, pòt èsser pauc perilhós. Mas que se passariá s’aquelas informacions o se de donadas casèsson, un jorn, en mans de govèrns totalitaris?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ernèst Guevara Jr. L'Avana
1.

Mas que se passariá s’aquelas informacions o se de donadas casèsson, un jorn, en mans de govèrns totalitaris ? Aquò's simple : se passariá çò que sja se passa en Eukal Herria.

1) Ara fasèm partida d'associacions occitanistas e catalanistas (e sovent los dos a l'encòp, naturalament) e escrivèm articles o punts de vista subre lo Jornalet.

2) Deman, aquelas associacions seràn unilateralament certificadas coma "entrepresas terroristas botant los estats en perilh".

3) E deman passat, e mai s'avèm d'aquí enlà quitadas aquelas associacions, de tot biais ja dissolgudas d'autoritat, nos vendràn sortir cadun e caduna de l'ostal per nos sacar en preson e nos i escotar crebar… 1984, Brave New Word…, los exemples artistics visionaris mancan pas per se'n donar idèa.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article