Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Union Europèa: una oportunitat d’aur per las minoritats nacionalas

| NASA
Se celèbra uèi d’eleccions al Parlament Europèu, endacòm sus lo vièlh continent. Es pr’amor d’aquò que dins aqueste editorial voldriam remembrar quicòm qu’aviam ja dich: aquelas eleccions que i son convocats de centenats de milions d’europèus èran un fach inimaginable dins la primièra mitat del sègle XX, quand las relacions entre los païses d’Euròpa èran puslèu de malfisança e plan sovent fòrça ostilas. La construccion europèa sembla de còps que va fòrça lentament, mas cal prene en compte los tempses dels procèsses istorics prigonds e veirem ben que l’unificacion europèa progrèssa a un ritme notable.
 
Mas sustot volèm insistir sus l’oportunitat d’aur qu’es l’Union Europèa (UE) per las minoritats nacionalas d’Euròpa coma Occitània. L’avenir de l’UE passarà inevitablament per un poder federal comun, amb sedença a Brussèlas, e per la delegacion del poder regional en d’unitats menoras. Los vièlhs estats delègan de competéncias cap amont, cap a Brussèlas, e cap aval, cap a las regions naturalas e istoricas. Amb una politica monetària, comerciala, defensiva e exteriora comuna, quin ròtle jogaràn los estats tradicionals? Quin ròtle jogaràn los govèrns francés, espanhòl e italian l’an 2100? O sabèm pas, mas probablament auràn mens de competéncias qu’ara, de la meteissa faiçon qu’es plan probable que Brussèlas n’aja mai, coma n’auràn tanben mai las regions occitanas, Aran e las Valadas. Es pr’amor d’aquò que totes los movements nacionals europèus actuals, coma lo basco, l’escocés, lo catalan o lo flamenc, son de movements prigondament europeïstas. Per la meteissa rason, son los grands movements imperialistas dels grands estats los mai reticents a la confluéncia europèa. Un exemple: lo Front Nacional.
 
Dich tot aquò, quala deu èsser l’estrategia del vòte occitanista dins aquelas eleccions?
 
Cal, solide, votar per de partits qu’ajan una escomesa europeïsta, que desarma los jacobins. Es tanben positiu de preferir aquelas listas que cèrquen d’alianças amb d’autres partits e que pòscan facilitar qu’un occitanista aja d’opcions d’èsser elegit eurodeputat. L’exemple dels còrs François Alfonsi deu pas passar inapercebut.
 
Iniciativa per Occitània cridava divendres passat a votar en favor de la lista “Occitània per una Euròpa dels Pòbles” dins la circonscripcion Sud-Oèst e en favor de de la lista “Regions e Pòbles Solidaris” dins la circonscripcion Sud-Èst. Per çò qu’es d’Aran, recomandava de votar per tota lista que siá catalana e independentista, perque son las solas formacions que sostenon la lenga occitana e lo caractèr nacional occitan d’Aran. La còla de Jornalet sosten aquel rasonament.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

antalya
4.

Crèsi pas que siaguessa europa una oportunitat d’aur per las minoritats nacionalas !
De mon vejaire europa se servis de las minoritats per destruzir lo nacionalisme dels estats, mas aquò vòl pas diser que las minoritats auran la vida polida e valorizada.
Europa vendra un subre estat un briu mai dictarual amb una gestion de minoritats que de tot biais poiran pas s'ennairar

  • 0
  • 0
Lachaud Pierre Dournazac (87)
3.

Pensi una planeta sens gueras, sens rivalitats, pensi pas França, pensa pas europe. Pense aus sept miliards d'esser uman sur la planeta. Vòle bastir una societat planetari que prendra en compte pas solament las minoritats mas la polucion, lo problem de las resorças naturalas Bastiur l'europe sens pensar que l'europe es mas un estat coma los autres vielhs estats me pareis superficiau. L'Europe es benleu una etapa necessari mas i a tanben una minoritat de poderos que volan bastir un estat planetari autoritari e tiranic. Quo es una batalha entre l'individualisme e lo colectiu. Es per aquò que quò se passa dins nostra testa. Si chacun sap pas coma far taiser las rivalitats que son dins sa testa coma voles la far taiser au niveu dau colectiu. Mas, aquò per lo comprener chau abandonar los vielhs dogmes scientifics que disan que l'inteligenge de l'esser uman nei d'un tas d'òs e de muscles. La drubertura es l'estudis de la consciença que monta, que monta. Podetz m'escriure a mazierelachaud@gmail.com si voletz. Merces d'aver prengut lo temps de'escriure. A leu, benleu.

  • 1
  • 0
Emmanuèl Isopet
2.

#1 E vaqui un tipe plan content de la resulta de uèi.
E vaqui un de mai que se pensa "solament occitan" coma d'autres son "solament franceses" e que donc participa pas a las eleccions europencas o francesas, e qu'atal se trobarà un d'aqueste a bramar contre un poder francés o europenc. Bramar perqué? perque los autres an pas plan causit per el!
Sias occitan Pierre! Sias francés tanben! Sias europenc! Sias ciutadan!
Te coneissi pas, mas s'un jorn nos crosam, voli pas ausir un mot sus cap de decision europenca. Voles pas donar ta posicion al moment del vote? nos enfangues pas las aurelhas aprèp.
Per contra, podes pensar, caçar França e Europa de ton cap, agachar los franceses e los europencs nuds. S'aquo te fa plaser...

  • 4
  • 2
Lachaud Pierre Dournazac (87)
1.

L'oportunitat quo es pas l'europe Quo es çò que se passa dins la testa daus occitans. Fau jamai damandar aus autres de pensar a nòstra plaça. Anirei pas votar.
L'occitania se fara quand aurem cassar l'Europe e la França au mens dins nòstra testa. Darrier l'Europe e la França, i a los frances e los européens que se veirian tots nuds perqu' aurian pus degun per damandar que fau far.

  • 3
  • 10

Escriu un comentari sus aqueste article