Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

editorial

Ravier al país de las meravilhas

| Atra
Sénher Stéphane Ravier, cònsol del 7n sector de Marselha, pretend obligar los emplegats publics d’aplicar cèrts usatges lingüistics. Segon çò que ditz, qualques vesins an plangut que se sentisson “lingüisticament excluses e discriminats”. Se poiriá passar que Sénher Ravier, vengut lo campion dels dreches umans e de las libertats, demandèsse als salariats publics d’emplegar l’occitan, lenga naturala e autoctòna de la Ciutat Focèa. Mas non: Sénher Ravier a ordenat que se parle solament en francés. La rason? En prenent en compte qu’es del Front Nacional (aquel partit incapable de formar un grop parlamentari a Brussèlas perque pauc d’autres partits vòlon pachar amb el), e tanben en prenent en compte qu’a ordenat que sa mesura s’aplique mai que mai als centres socials, sembla que la tòca es clara: eliminar de l’espaci public las autras lengas, mai que mai las lengas dels immigrants de la vila.
 
Es egal s’en realitat i a pas cap de denóncia ni cap de planh dels vesins, coma o verifiquèt Mediapart. Es egal se la decision es una agression contra la lenga pròpria del país, qu’es pas autra que l’occitan. Es egal se s’agís d’una intromission inacceptabla dins la libertat individuala dels salariats publics. Es egal se la decicion va contra dos dels tres principis directors de la Republica Francesa, los de libertat e fraternitat. Sénher Ravier se bolega unicament segon son aversion de las autras lengas, plan concretament de l’arabi.
 
Aquela mesura, en mai d’èsser un atemptat a la libertat, es tanben una mesura ridicula. Sénher Ravier s’engana se crei que l’arabi, l’occitan o lo portugués s’esvaporaràn de Marselha pel fach que los foncionaris publics sián obligats de parlar solament en francés. L’integracion de las personas se fa amb la seduccion politica, non pas amb la repression e l’imposicion. Es una causa que totes sabèm, mas sembla que Sénher Ravier se n’es pas avisat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article