La mapa de las regions de França a fach un cambiament radical. L’Exagòn aurà 13 regions administrativas en vertut d’un procès encaminat per far d’economias e, çò dison, per una racionalizacion administrativa. Mas al delà d’aquelas supausadas vertuts, qu’amb lo temps se verificaràn o pas, çò inquestionable es que lo traçat de las nòvas grandas regions respond a la volontat seculara de la Republica Francesa de desfar, trebolar e liquidar las diferéncias regionalas.
 
Solament aital se compren, per exemple, qu’una demanda istorica coma l’agropament de totes los territòris bretons dins una sola region (demanda que compta amb lo sosten dels socialistas locals, o cal dire) es demorada avortada per la nòva division del primièr ministre (tanben socialista, en teoria) Manuel Valls. L’inclusion d’Alsàcia dins una region enòrma a tanben la tòca de liquidar los traches diferencials dels alsacians e de los dissòlver dins una entitat mai granda. Solament los còrses an vist garentida lor region pròpria e autonòma.
 
Dins lo cas occitan se percep tanben clarament aquela volontat jacobina de caractèr culturicida. Per exemple, las tèrras occitanas d’Auvèrnhe, Borbonés, Velai, Vivarés, Droma e dels Alps s’integraràn dins una region de majoritat arpitana. La region de l’Aquitània engrandida amb Lemosin e Peitau-Charantas, ela, comprendrà de territòris de lenga d’oïl (peitavin-santongés) e del Bascoat units amb las zònas occitanas de Lemosin, Peiregòrd, Agenés, Bearn e la Gasconha occidentala.
 
La nòva region qu’amassa Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon es a l’ora d’ara al centre del debat occitan. Qualques movements occitanistas se felicitan d’aquela region, que los catalans del nòrd aiman pas brica perque i son restacats de fòrça. Es una nòva region qu’en mai de la Catalonha Nòrd, amassariá las tèrras occitanas seguentas: la mitat orientala de Gasconha, la franja oèst de Provença, Carcin, Roergue e l’ensemble de Lengadòc. Qualques sectors de l’occitanisme suggerisson de noms per aquela region: “Occitània Centrala” çò prepausan d’unes, “Lengadòc” çò prepausan d’autres, en ensajar d’evitar aquelas nomenclaturas que l’administracion francesa balha de costuma amb de noms compausats tocant d’accidents geografics.
 
Mas nosautres los occitans, se prepausam de noms per las nòvas regions resultantas, venèm de complices d’aquela nòva absurditat de la Republica Francesa e dels sieus nauts foncionaris, venguts de grands prèires del culte a l’estat.
 
França es a modificar la division regionala, tornarmai sens cap de respècte pels pòbles que i vivon nimai pels parçans istorics, populars e tradicionals. Aquel nòu exemple de mesprètz e de manca d’intelligéncia deu servir de combustible per far mai fòrt e mai vast lo movement occitanista, que se deuriá orientar de mai en mai vèrs lo besonh de trobar una sortida politica pròpria ont lo País d’Òc, a l’ora d’ara negat e invisible, se sentisca respectat.