Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Vergonha a Cambon

| Chris Schuepp
Aquesta setmana Jornalet fasiá resson d’una de las nòvas mai estonantas qu’avèm publicat dins las tres annadas de vida d’aqueste jornal. Un grop de parents de Cambon (País d’Albi) manifestèron contra la dobertura d’una classa bilingüa occitan-francés. Los arguments d’aqueles parents irritats èran al bòrd del ridicul, mas se fondavan sus un tèma central: lo mesprètz mai absolut per la cultura e la lenga del país. Qualques personas de bona fe atribuiguèron aquela actitud a lor ignorància. Es possible. Mas aqueste jornal nos inclinam a pensar que lo motor ideologic qu’impulsèt aqueles parents a manifestar contra la coneissença d’una lenga se basa sus l’actitud culturicida e xenofòba qu’existís dins la part mai escura de la nòstra societat.
 
La “vergonha”, compresa coma autoòdi (l’òdi de se, l’òdi de sa pròpria lenga), es una malautiá sociala que n’avèm sovent parlat. Aqueles parents de Cambon son la bona pròva d’un cas extrèm dels simptòmas d’aquela malautiá. Sola la “vergonha” explica qu’ajan pas cap de problèma per dobrir una classa en anglés e que refusen una classa en occitan. Sola la “vergonha” explica que digan qu’aiman la lenga occitana mas que manifèsten per l’enebir dins las escòlas. Sola la “vergonha” los fa manifestar per empedir (òc, empedir) que lors enfants ajan mai de cultura e mai de coneissenças. Aqueles parents son la perpetuacion de l’ignorància mai provincialista, de la falhida intellectuala e de l’ignorància mai primitiva. Es possible que sián aqueles parents, e pas lors enfants, los que lor caldriá anar a l’escòla e aprene las leiçons de çò qu’es la diversitat, de leiçons de tolerància, de convivéncia e de paratge.
 
La part positiva d’aqueste triste afar es la reaccion dels legeires de La Dépêche, lo jornal que se’n faguèt resson en un primièr moment. L’immensa majoritat dels comentaris venián de personas que defendián l’escòla bilingüa e la dobertura de la classa en occitan. O fasián d’un biais racional e argumentat, en comparason amb la furor e la ràbia emplegadas pel collectiu dels parents ultrajacobins. Aprene una lenga (quina que siá) es pas jamai un problèma e es totjorn una riquesa. O demòstran totes los estudis e de milièrs de cases practics. Cal per aquò, ara, mai que jamai, que se dobrisca la classa bilingüa. Cal dobrir un ponch de lum a Cambon qu’illumine, e mai s’es de manièra flaca, l’esperit manjat pels vèrms de la “vergonha” de qualques parents.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Defèci
9.

Cambon es dins la banlèga d'Albi . Albi es embessonada ambe Girona en Catalonha. Se i a quicòm d'objectivament besson entre las doás vilas son ben lors doás lengas istoricas. Un pauc de coeréncia, de decéncia e de cultura. semblan far sofracha.... Un embessonatge aquò se merita. Los Gironeses poirián plan anar cercar endacòm mai de monde pus recomandables.

  • 4
  • 0
Maria Joana Verny Montpelhièr
7.

Mon car Lafontan, se volètz èsser al fial de l'activitat de la FELCO, basta de mandar un corrièl a http://www.felco-creo.org/mstru/contact_fr.php?filtre=etab.
E òc ! La FELCO mandèt tre coneguda la causa un corrièl a totes sos contacts en Miègjorn-Pirenèus (500 noms a pauc pres, que dedins i deu pas aver aquel de Lafontan, pecaire ! ) per
- los avisar de l'afaire amb l'article
- lor demandar de precisions.
Se i a agudas de reaccions sul sit de "La Dépêche", a vòstra idèa, Lafontan, son tombadas de la luna ?
Après, car Lafontan, nosautres, sèm pas dins l'ideologia, sèm dins lo pragmatisme e sabèm qu'un sit bilingue se bastis pas dins lo conflicte, mas dins la pedagogia amb lo mond del terrenh.
I sètz, vos, sul terrenh de Cambon ? avètz aguda l'escasença de parlar amb los opausants ?
E, se per azard, sètz un collèga ensenhaire, la FELCO serem plan content de beneficiar de vèostres conselhs esclairats e mai de vòstra ajuda practica.

  • 20
  • 13
Felip Martèl Montpelhier
6.

#2 Es pas inutile de liéger los comentaris als articles : auriatz pogut veire que de mond de la FELCO an reagit tre que lo jornalet a surtit l'afar (ieu per exemple). D'autres an reagit suu sit de la Depêche. En ben legent. aquestas reaccions, lo bon legeire veirè qu'esperam de ne saber mai per aguer una reaccion, e que de tot biais, dins nostre fonccionament, es lo CREO MP qu'es abilitat a reagir premier, d'abord que son sos aderents que son suu terrenh. Nos permetèm pas de passar per endessobre la testa dau mond dau terrenh e reagissèm jamai sens consultar (nautres). Es après que veirem coma far per menar una accion en difreccion de las autoritats competentas. Rassegurat ?

  • 34
  • 2
Lafontan
5.

Totjorn pas de reaccion d' "Oc-Bi" /Felco l'associacion dels parents de las classas bilingüas de las escòlas publicas francesas ? Perqué ? Totjorn pas d'infòs sus aquela situacion en defòra de l'article de la Despacha ! Un tarnés podria pas anar enquistar sus plaça, s'entresenhar per nos en dire mai ? I a parents motivats per l'occitan o pas ? E se òc perqué i a pas de reaccions, se pensan isolats ? An de pressions ? De que se passa ?

  • 19
  • 15

Escriu un comentari sus aqueste article