Bandièra01 1180x150: La Passem

editorial

L’Assemblada Nacionala Occitana

An profechat que l’Estivada de Rodés amassava fòrça mond per debatre e presentar dins la capitala de Roergue l’Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC). La tòca d’aquela associacion, que vòl èster transversala e integratritz, es la reconeissença d’Occitània coma nacion e, doncas, que se li reconesca lo drech d’autodeterminacion per, s’o vòl aital, se constituir dins un estat independent. E mai, l’ANÒC precisa qu’aquel estat occitan deurà èsser “de drech, democratic, social e ecologic”. Divèrsas organizacions i an aderit, e mai de personas a títol individual de pertot del país. Al delà d’aquel objectiu politic ambiciós, la nòva associacion vòl tanben promòure l’usatge de la lenga occitana, mai que mai dins l’educacion.
 
Es pas cap de secret qu’aqueste jornal considèra qu’Occitània es una nacion e, doncas, qu’a plan son drech d’adoptar l’estructura politica e l’arquitectura institucionala que vòlgan los sieus abitants. Lo debat independentista deu èsser present dins la societat occitana coma una opcion ideologica de mai. Dins aquel sens, cal pas aver paur que se’n pòsca parlar coma ipotèsi politica. Cal pèrdre la paur dels scenaris ambicioses e rompeduristas, sustot perque l’emancipacion de nòus païses es un debat viu e actual, amb d’exemples pròches geograficament e culturalament (Quebèc, Escòcia e Catalonha ne son de bons exemples). Alavetz, a pas cap de sens qu’Occitània renóncie a se dotar d’un estat perque Occitània es pas mens que Quebèc, Escòcia o Catalonha. E, sustot, perque la decision finala vendrà, coma dins los tres cases mençonats, a la volontat democratica del pòble occitan.
 
Ça que la, e mai se la redaccion de Jornalet parteja lo nuclèu ideologic de l’ANÒC, tanben volèm far qualques precisions. La nòva associacion deu èsser fòrça sonhosa per prometre pas de scenaris politics que sap que poirà pas complir ni a tèrme cort ni a tèrme mejan. Es pas cap de secret que los occitans sèm fòrça luènh dels quebequeses, dels escoceses o dels catalans per rapòrt a la consciéncia nacionala... En segond luòc, l’ANÒC deurà evitar imperativament de venir un element de distorsion de la realitat politica occitana, qu’a l’ora d’ara es ja pro flaca. En prenent en compte las paucas gents que participan e vòtan d’opcions occitanistas, la creacion d’una nòva organizacion deu pas servir solament per aver una sigla addicionala. E, fin finala, l’ANÒC deurà evitar que son activitat legitima pòsca espantar o alonhar los occitanistas non independentistas. Se son aparicion aviá de consequéncias negativas aurem fach un marrit afar. Esperam que los sieus responsables seràn sonhoses e a l’auçada.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Valadier jean-Charles Tolosa
3.

L'opcion federala es la mai realista. E mai, rejonh las tendéncias istoricas de la revolucion de 1789 e de las comunas de 1870

  • 7
  • 0
Lafreja
2.

Mèfi ! D'en primièr lo mot francés "regionalisme" es reductor doncas mespresant .Devèm pas acceptar aquel mot mas exigir de parlar de cultura, de lenga e de civilisacion diferenta de la francesa e d'autras .
Que lo cambiament de lengatge se facha !

  • 4
  • 0
lachaud
1.

Nos los frances (tots los frances) avem eritats d'una França centralista, expansionista, colonialista, qu'a totjorn mesprisat los regionalismes. Uei, lo regionalisme estofa dins son carcan centraliste e a besonh de s'exprimar de tornar trobar sas raiçs, d'autant mai qu'anam vers un governament mondiau. Olande a pas volgut far lo desbat sur lo regionalisme mas lo PS, mai los autres partis exagonaus, zo païairan a las elecions que van pas tardar.
França pòd petar sos la butida dau regionalisme coma l'URSS zo faguet. Coma podrem pas portar chaque region au mitan de l'Atlantica per pus aver de relacions emben sa vesinas, las regions seran obligeadas de tornar definir lòr relacion entre elas e emben lo poder centrau.
Rompre lo contrat que las regions e las ideologias politicas an passat dempuei plusors segles emben lo poder centrau devria esser a mon idéia nòstra prumiera revendicacion.
La seconda revendicacion es una politica integrativa occitana. Ten! integrativa,un autre équide qu'appareit dins lo vocabulari politic. Coneissia pas. Bah! i aura ben un occitaniste per en balhar una definicion.
Rompre, rompre d'abòrd emben de las vielhas mentalitats. Tornar far apres.
Mas, dins lo tornar far i a totas las possibilitats : federacion de regions, autonomia, independença. Pausan las questions d'abòrd e laissam las gens respondre. Que lo desbat se facha!

  • 6
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article