Bandièra01 1180x150: País Invisible

editorial

Jutjats per pintar un panèl

La Republica Francesa jutjarà dijòus 16 d’agost dos joves activistas bretons. Lo lor delicte? Segon totes los indicis, pintèron un panèl estradièr escrich en francés a Roazhon, capitala de Bretanha. Aquel fach meritèt la lor arrestacion per la gendarmariá, amb detencion, enquèsta e jutjament. Fin finala, França aurà despensat de milièrs d’èuros dels sieus contribuents en aquel cas, fòrça mai que çò qu’auriá costat lo netejament del panèl estradièr. Es evident, doncas, que la maquinària estatala a optat per prene de mesuras exemplarizantas en aquel cas. Se serián donat tant de pena, las autoritats publicas, se foguèsson estats dos vandals de París los qu’aguèsson pintat un panèl estradièr? Probable que non.

Alavetz, e sens voler desculpar en cap de cas los dos activistas, se cal demandar qualas son las rasons que motivèron la lor accion. Es vesedor que foguèt pas un acte de vandalisme ni d’incivisme gratuit. Los dos joves activistas bretons pintèron pas lo panèl per s’amusar ni per causar un damatge a la comunautat. La lor accion foguèt una accion politica, e es per aquò que la responsa de la Republica Francesa es una responsa politica. La criminalizacion de l’adversari es un recors abitual qu’emplegan los Estats quand se vòlon defendre, e França es pas una excepcion. Mas avís: amb aquela responsa desproporcionada la Republica convertís los dos joves activistas en eròis de la lor comunautat e fa aparéisser l’Estat, e donc la Republica Francesa, coma un èsser repressiu e pauc agradiu.

En jutjant los dos joves, l’Estat deven una colossala caissa de resson e la causa dels activistas passa d’anecdòta locala a question nacionala. Quina persona que siá amb un pauc de sensibilitat serà en favor dels dos joves activistas. Seriá bon, alavetz, que dins lo futur, la Republica Francesa se daissèsse tanben sedusir per la sensibilitat e per la tolerància e qu’analisèsse los motius prigonds que motivèron l’accion dels joves, e non solament las consequéncias.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Domergue Sumien Ais de Provença
2.

#1 Es incontestable que lo galò se parla a Roazhon (Rennes, Renn?, Resnn?). Lo problèma, es qu'es impossible de conéisser una toponimia plenament normalizada en galò.

  • 0
  • 0
Gil Lette Everblade
1.

Roazhon? Supausi que l"autor e volèva díser Renn, en galò. Lo galò qu'ei ua de las duas lenguas pròpias de Bretanha, reconeguda com a tau peu Conselh Regionau Breton. E a Renn la lenga pròpia qu'ei lo galò e non pas lo breton.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article