Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Google compren pas l’occitan

| Neubie
Coma auretz remarcat sèm a ensajar l’insercion de bendèls publicitaris dins Jornalet a travèrs d’una agéncia d’anóncias en linha, mas per ara l’experiéncia es un desastre. Las aperaquí 1400 impressions jornalièras d’aquelas publicitats nos pòrtan un profièch de 0,03 èuros per jorn. Lo problèma es que lor logicial compren pas la lenga de Jornalet e doncas pòt pas decidir automaticament las insercions mai pertinentas dins las informacions publicadas. De fach, Google Adsense, lo servici de publicitats en linha mai prestigiós e rendable, refusèt d’inserir sas publicitats dins Jornalet perque Google compren pas l’occitan.
 
L’occitan es pas dins lo traductor de Google, que ven d’incorporar lo curd, lo còrs, lo frison e lo gaelic entre sas lengas, coma o publicàvem divendres. L’amaric (Etiopia), lo quirguiz, lo luxemborgés, lo samoan, lo shona (Zimbabwe), lo sindhi (Paquistan), lo pashto (Afganistan e Paquistan) e lo xhosa (Africa del Sud) completan la lista de las lengas incorporadas aquesta setmana. En mai d’aquò, de lengas coma lo basco, l’igbo o l’esperanto ja i èran gràcias al bon trabalh qu’an menat a tèrme lors comunautats de parlants.
 
Segon una nòta dins lo blòg oficial de Google Translate, los critèris per causir las nòvas lengas son que sián escrichas e qu’existica “un nombre significatiu de traduccions” en la nòva lenga sus Internet. Es gràcias a aquò, çò explica la companhiá californiana, que las “maquinas pòdon «aprene» la lenga”, perque “numerizan sus Internet de milièrs de milions de tèxtes ja traduches” per tal “d’i identificar de modèls estatistics a una escala enòrma”. Apondre la nòstra lenga seriá quitament mens complicat. Lo servici de traduccion automatica de la Generalitat de Catalonha incorpora l’occitan, gràcias a un logicial que desvolopèt la societat Taller Digital amb l’Universitat d’Alacant, sus la basa de la plataforma de traduccion automatica de còde dobèrt Apertium. Alavetz lo trabalh es fach. Solament lo cal prepausar a Google.
 
Aquò dich, podèm pas acabar aqueste editorial sens far una remarca. La Generalitat de Catalonha a fach, e fa, un bon trabalh de dignificacion de l’occitan, çò que los estats francés, italian e monegasc deurián far.





 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Guilhèm Thomas Tolosa
2.

Editorial fòrça interessant.

1èra causa : Aprofèchi d'aquel sicut per dire que soi completament d'accòrdi amb lo Jornalet de per las bandièras publicitàrias que son mesas en plaça. Normalament considèri la publicitat coma una geina (d'un biais costumièr emplègui Adblock contra la pub + Ghostery contra los trackers), mas me sembla aicí una bona causa per Jornalet.

Espèri que Jornalet gausarà estimar mai metre de publicitats en anglés qu'en francés, per de rasons diglossicas.

Justament, una question : d'accòrdi que Google reconeissèsse pas l'occitan, mas es que pòt pas considerar lo Jornalet coma apropriat d'un vejaire marqueting per de publicitats en lenga anglesa (o catalana ?).

Ai pas comprés se toquètz sonque 0,03 /jorn per causa d'aquel problema de reconéissença de lenga o pel nombre de visitors ?

  • 1
  • 0
Yuji Brasiu/Japon
1.

"Alavetz lo trabalh es fach."

Non, eth trabalh non ei cap hèt pr'amor qu'Apertium e Google Translate que son arreviradors de paradigmas desparièrs: eth prumèr qu'ei un arrevirador basat sus règlas (RBMT) e eth dusau qu'ei un estatistic (SMT). Entà bastir un RBMT que cau eths coneishements d'un lingüista entà descríver eras règlas dera lenga, crear diccionaris, tractar eras ambigüitats, eca. Per contra, un SMT non requerís sonque un (fòrça) grand volume de tèxtis bilingües de bona qualitat. Per aquerò, çò que's hèc per Apertium no's pòt cap profitar entá Google Translate...

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article