Bandièra01 1180x150: La Passem

editorial

Sabètz qual es lo drapèl que nos irrita?

| Dinkum
“Amagatz aqueles drapèls occitans e catalans que pòdon excitar las tensions regionalistas”, çò disiá dimarts passat a Tolosa l’agent del protocòl regional dins l’encastre d’una vesita de la ministra de l’educacion francesa dins un licèu mondin. “Cal pas irritar los montpelhierencs” çò justificava. A la fin, solament los drapèls francés e europèu decorèron l’eveniment.
 
Una bandièra, tanben nomenada drapèl, pavelhon o estandard, es pas qu’un tròç de tela, sovent rectangular, fixat per un costat a un baston que servís coma simbòl o senhal d’una nacion, d’un estat, d’una nacion, d’un país, d’una vila, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associacion, d’una societat, etc. Tanben se fa servir  per identificar de situacions juridicas, militaras... e quitament se pòt emplegar amb de tòcas decorativas.
 
Actualament lo drapèl blau, blanc e roge es lo simbòl oficial de l’estat francés, e lo trobam omnipresent acompanhat de la devisa monolingüa “liberté, égalité, fraternité”. Se ditz qu’aquel drapèl apareguèt durant la Revolucion francesa coma resultat de la combinason de las colors roge e blau de París e de la color blanca del rei de França e se n’atribuís la creacion a l’aristocrata auvernhat Gilbèrt dau Motier de La Faieta. Mas luènh de las valors de libertat, egalitat e fraternitat, aquel drapèl significa per qualques unes lo colonialisme, l’imperialisme, e sustot, la desculturacion e l’alienacion del nòstre pòble e la crisi sociala que n’a resultat a l’ora d’ara. Lo drapèl blau, blanc e roge nos remembra que sèm obligats de quitar d’èsser occitans per tal d’èsser franceses. Representa una preson de pòbles e de lengas e un país que gràcias a sa concepcion de la democracia nos permetrà de causir se volèm que son president siá un corromput drechista o ben una faissista xenofòba.
 
De l’autre costat, la bandièra occitana es eissida de la crotz dels comtes de Tolosa, qu’es pasmens un simbòl que trobam istoricament endacòm mai. Òm i apond sovent la santa estela del Felibrige per que sa representacion concernisca tot lo pòble occitan. Aquel simbòl a perdut completament sas connotacions de crotz crestiana e de simbòl comtal per venir un senhal de revendicacion de tot lo pòble que ten la lenga d’òc. A l’ora d’ara, la bandièra occitana representa un país que vòl viure e una lenga que se vòl pas calar.
 
Fàcia al drapèl que simboliza l’alienacion culturala, l’imposicion d’una lenga e la mòrt de las autras, avèm lo drapèl que simboliza la lenga dins lo multilingüisme, la cultura dins la multiculturalitat, la coexisténcia e la convivéncia.  Per totas aquelas rasons, la còla de Jornalet voldriam demandar als servicis de protocòl de Carole Delga: "Sabètz qual es lo drapèl que nos irrita?"

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo Muòl
14.

#13 arf tras que pichon camarada estalin !

  • 8
  • 30
Casa Marselha
13.

Mercé per la leiçon, Eric Zemmour !

  • 45
  • 12
Lo Muòl
12.

Ah vèsi qu'avèm los encantaires del multiculturalisme, qu'an probablament jamai viscut dins un encastre multiculturaliste, ambe lo viure amassas qu'es una contra vertat, d'aqui que se viu cadun de son costat, e vivèm a costat mas pas amassas.
Lo multiculturalisme reviscòlarà pas l'occitan, lo farà encara mai davalar. Per susportar lo multiculturalisme, cal èsser fòrts e o sem pas ! quantes d'occitans parlan lor lenga cada jorn ?

De mai Occitània fuguèt mentre mantun sègle en situacion de multiculturalisme, la lenga occitana èra majoritari, parlada pel pòble. e ara vesetz ont ne sèm.... ?


Pensi a l'ex iogòslavia e son multiculturalisme ambe la dictatura del Titò. Tanlèu sebelit comenceron las enganas e revendicacions per n'acabar coma o sabetz !

Se vòs lo poder, lo te cal prener, degun lo te porgirà,
Mendicar fa de tu un paure mendicaire e as cap de poder sonque lo poder de mendicar !

  • 7
  • 30
Lo Muòl
11.

#10 Per lo multiculturalisme, sufís d'agachar l'istòria e tanplan la d'auèi.

Lo multiculturalisme a jamai fonccionat enluòc, a l'encontra d'aquò lo multicultralisme a fach guèrras e aroinats los paísses.
Un bel exemple es lo Liban ambe son fieiral de culturas de lengas, s'acabèt que tot lo mond se fotèt sul morre.....

Lo multiculturalisme se revira totjorn ambe una cultura, una lenga, vèire una religion que vòl prener la plaça dels autres.

Lo multiculturalisme es lo liberalisme a fimple de cap d'aqui que lo liberalisme a mestièr d'òmes desculturats sens repèris, sens istòria.
Lo liberalisme pel biais del multiculturaliesme vos fa esclaus

  • 8
  • 30
Lachaud Dournazac
10.

An fach de las cartas de Franca ente i a dau bleu a l'oest, dau rotge a l'est e au mitan dau blanc. Lo blanc representa au sud de la Leira lo vide economic e culturau d'aquelas regions.
Es pas estonant que las regions se son fachas segond lo decopatge lotaringien de l'exagòne. Aquitena troba sa plaça dins l'axe Bordeu/ Peiteus e la Provença es bian en visar lo nòrd. Mas lo Massif Centrau, las Pirineus o las Alpes i troban pas lòr compte.
M'agrada de legir que la crotz occitana representa l'unitat occitana.
Lo multicultarisme es plan mas si quò es per remplir de las notiças tecnicas o de la publicitats en 20 o 30 lengas, me damanda qual en es l'interest.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article