Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Las femnas e l’occitanisme

Tèxte legit

Aquò’s causa saupuda qu’en França, las mal nomenadas lengas “regionalas” an subreviscut en partida, mai que mai pendent la primièra mitat del sègle XX, mercés a la transmission dels paires als filhs, e disèm paires e pas parents e filhs e pas enfants, dins lo sens que i a agut mens de transmission del costat femenin. Totes los estudis sociologics e lingüistics faches en Occitània, en Bretanha o dins lo nòrd de Catalonha indican que las familhas an passat la lenga mai als filhs qu’a las filhas. A l’encòp, fòrça gojatas occitanas, un còp que s’èran maridadas, quitavan de transmetre la lenga als enfants, del temps que los gojats, generalament, son estats mai fidèls a la lenga.
 
Aquel comportament a una explicacion istorica sociologica. Sembla que maitas familhas occitanas, absoludament alienadas per la “vergonha”, cresián que se las filhas parlavan pas occitan e se concentravan que sus lo francés, lor seriá mai aisit de trobar marit, qu’aquel seriá a l’encòp benlèu un francizat amb mai de ressorsas economicas. Aquel sentiment d’inferioritat, absoludament inadmissible mas fomentat per la Republica Francesa pendent fòrça temps, es ja, per astre, una cachavièlha del passat.
 
Ça que la, patissèm encara aqueles efièches e l’occitanisme, dins totes los sieus encastres, es encara fòrça masculin. E se volèm que l’occitanisme siá modèrne e normal, o deu èsser tanben dins la paritat de genre. Nosautres, la còla de Jornalet, sèm pas alièns a aquela responsabilitat e admetèm, amb una cèrta vergonha, que l’immensa majoritat dels collaboradors e opinants son masculins. Es un fach qu’ensajarem de corregir; es per aquò que fasèm un apèl general per que, quina occitana que siá amb enveja de s’exprimir sus aqueste mèdia, nos contacte sul pic. E, d’un biais mai larg, fasèm un apèl a las femnas occitanas a s’incorporar dins aquel grand movement nacional qu’es l’occitanisme dins quina que siá de las siás expressions. La normalitat d’un país se jòga, tanben, en aquel aspècte.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Malaterrian Noièrs de Jabron
5.

Lo ligam maire-enfant es fòrt. Me fai pensar al film de Maurice Pialat "Le Garçu", qu'a prepaus lo títol ven de "lo (ò le) garçon" en occitan auvernhat (belèu que Pialat èra un occitanofòne passiu ? brèu). Aquel film, en part virat dins son país natal auvernhat de Cunlhat en 1995, tracta de la dificultat per lo paire de trobar sa plaça dins lo rapòrt maire-enfant. Coma se vei ambé Panhòl dins "Le château de ma mère" ont aicesto ligam se sente. E pasmens sembla paradoxal ambé lo fach que se la frema transmete ben de causas mas que blòca sus la lenga, lo siu garçon se parla la lenga, l'aprendrà lo mai sovent per lo paire... La lenga un trach devengut mai particular als mascles ? Un subjeit de garrolha en coblas ?
Totun cal cambiar aiçò !

  • 4
  • 0
Joanina Casas-Grande Lairac
4.

Quand èri drolleta mon monde parlavan occitan entre eles. Partènt del moment que se mainèron que compreniai ... Arrestèron. Lo francés es arribat ... vaqui per ièu Solide que lo vòstre article interpela. Es vertat coma o disètz que los òmes son majoritaris al Jornalet e dins l'occitanisme. Seria doncas necite que las femnas tanben escriguèsson. An un biais de veire las causas fòrça mai pragmatic en general. Analisarai aquesta "absencia" feminina per diversas rasons en tota modestia. Per que en fach, justament nos es dificil, quitament s'aquò far venir lo riset als òmes, de gausar escriure, complexe d'inferioritat benlèu, paur d'èsser pas a la nautor doncas. Las femnas crentan que çò qu'an de dire sia insignificant, inutil. Amai lo factor temps deu èsser considerat seriosament. Se la femna trabalha, s'es maridada e s'a de mainats las jornadas son plan ocupadas. Los moments per s'informar, per legir son escasses. Alavètz escriure ? Aquel cas de figura se retròba endacòm mai dins de situacions semblantas. La paritat es pas la solucion de totes los problèmas quand se tracha d'eleccions. Esser en pausicion de "ven aqui e cala-te" per adobar aquestes mossuròts, basta ! Las femnas se devon organizar e pauc a cha pauc èsser mai presentas Òsca al grope de hemnas dera Vath d'Aran Es una idèa que cal cavar. se regropar per existir e se descomplexar. Amassas las femnas son capablas de parlar de quicòm mai que de pelhas e de cosina ... Afar de seguir

  • 11
  • 0
virginia
3.

Encausas sociolinguisticas, solide ! Mes tanben encausas societaus, e espiritau ! Me viri jo tanben cap au tribalh remirable de Josiane Ubaud. Ce'm sembla que la plaça que deishan los òmes a las hemnas n'es pas pro bèra, totjorn acantonadas a las tacas ingratas, totjorn amagadas peus òmes qu'eths son mes dens la representacion, las tacas a 'responsabilitats', eca... L'occitanisme n'i escapa pas, e au contrari. Quantas hemnas ahuecadas per l'occitan son uei maucoradas ? La question se tròba tanben dins los mitants dits militants e associatius en generau, totun, los occitans, precursors sus una vision (e disi plan VISION) de la hemna un pauc mes emancipada ne semblan pas gaire cuentats per la question ! MERCES LO JORNALET de pausar la question !

  • 11
  • 0
Alícia Montpelhièr
2.

Lenga mairala o lenga pairala ? Fai longtemps que vesèm fòrça mascle dins leis associacions occitanistas. E dins lei lètras d'òc, es pas gaire melhor. La Josiana Ubaud ne trapa bèn quauqueis unas, mas fan pas gaire massa davant lo majoritat masclassa dau domani ! E perqué ? Sabon pas escrieure, lei fremas ? PAs pron bèn ? M'estonariá…

  • 13
  • 0
Pirolet
1.

Aquí, Jornalet, tòcas lo picar de la dalha. Espèri que i aurà pas de colhonets per se pensar qu'es d'antifeminisme. Cal reconèisser que las femnas d'Occitània foguèron pas totas de Marcela Delpastre, Clardeluna, Loïsa Paulin o Filadelfa de Gerda.

  • 3
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article