Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

La gèsta de Brussèlas

| Jordi Borràs
Dijòus passat a Brussèlas, lo pòble catalan, acompanhat per una considerabla partida de ciutadans araneses, faguèron la demostracion pus epica de l’istòria de lor lucha civica, pacifica e democratica per l’independéncia de Catalonha e Aran. A mai de 1000 quilomètres de distància, de desenats de milièrs de personas demandèron a Euròpa que se desvelhèsse.
 
Segon la polícia municipala èran 45 000 manifestants, del temps que la polícia federala parlava de 60 000 personas e qualque cadena de television ne raportava 80 000. Las ostalariás de la capitala bèlga avián recebut mai de 50 000 reservacions per aquel jorn, e mai se qualques milièrs de manifestants pernoctèron dins d’autras vilas.
 
L’aculhiment dels ciutadans locals foguèt una autra gèsta epica. De centenats de familhas, mai que mai en Flandra, s’èran organizadas per aculhir de catalans dins lors ostals. E l’aculhiment dels ciutadans de Brussèlas foguèt caud e polit. Dins aquel sens, i a dos imatges qu’an fach lo torn dels rets socials: la champanhotèca Beaubbles que donava la benvenguda als catalans en lor lenga en prepausant de copas de cava catalan, e l’inspector dels trens bèlgas que demandava los bilhets en portant un riban jaune, en solidaritat amb los presonièrs politics. Quitament la polícia qu’acompanhava los manifestants brandissián d’esteladas.
 
L’endeman, los principals jornals bèlgas ne parlavan sus lors primièras paginas e se mostravan estonats del caractèr civic e pacific de la manifestacion, que daissèt quitament pas un papièr sul sòl après lo passatge del cortègi. Demest la premsa bèlga soslinham lo jornal De Standaard qu’entitolava la nòva amb una frasa del discors de Puigdemont adreiçada a Juncker: "Avètz ja vist endacòm dins lo Mond una manifestacion coma aquesta per sosténer de criminals?".
 
La reaccion del govèrn espanhòl a aquela manifestacion foguèt una vergonha immensa. D’un latz, la vicepresidenta del govèrn espanhòl afirmèt que lo fach d’aver una carta d’identitat espanhòla es çò que lor permetèt de manifestar a Brussèlas. De l’autre, lo Partit Popular demandava "una explicacion oficiala" al govèrn de Belgica en questionant la chifra de 45 000 manifestants e perqué qualques veituras de la polícia de Brussèlas portavan de bandièras esteladas. Per ara, a Brussèlas, los catalans son mai en seguretat qu’a Barcelona, ont riscan d’èsser meses en preson per sedicion e rebellion e de rescontrar de policièrs qu’en luòc d’esteladas brandisson de matracas.
 
A l’ora d’ara, amb l’Espanha governada pels eiretièrs del franquisme i a pas res a far. De demandar a l’Union Europèa que se desvelhe es la sola esperança pel pòble de Catalonha e Aran. Mas aquel afar es a l’encòp una esperança pels ciutadans de l’UE, per que sas institucions se desvelhen e tornen a las valors inicialas de patz, umanitat e democracia, qu’an perdudas dempuèi qualques annadas amb la crisi dels refugiats, l’estofament economic de Grècia e la somission als diktats de la banca.
 
Sembla que tot l’occitanisme o a ben comprés, aquò.


 
 

abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
8.

Res a dir només Visca la Terra...Lliure! On es la divisió del País, on es els anit-demòcrates, i els il·legals,?Que diguin, nosaltres parlem amb els fets i actuem, som un Poble Unit, Fort i Valent. i que som serem sempre Lliure diguin el que diguin i facin el que facin.
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
pjm pjm
7.

urosament que i a Catalonha end'animar Jornalet, un chic !

  • 5
  • 0
Enric Mala Tèsta
6.

La somission als diktats de la banca explica fòrt plan totas las demissions e totas las desananças ultradreititstas europèas. Los pòbles se constatan democraticament abandonats :
1) O i pèrdon tot civisme e tota veleïtat electorala.
2) E i vabn votar per de pegàsses xeonfòbs (e autoritaristas) coma s''i annèsson cambiar que qué foguès.
3) O lèvan lo cap e contèstan, coma los Grècs o los Catalans, e son alavètz inversemblablament ignorats dels autres, se que non violentament reprimits pel diktat.
Dins un ambient atal, non cal anar susprés que de racalha franquista, faiscista o nacional-socialista pòsca tornar lairar e oprimir sus la plaça publica…

E davant una situacion atal, en general, votar non basta mai.

  • 2
  • 0
E Passa Que T Ai Vist Lo Clapàs (Montpelhièr)
5.

De tot biais la causa es entenduda dempuèi l'escapada biaissuda de Puigdemont en Belgica : al nivèl mediatic Rajoy e sa banda mosida de neo-franquistas an perdut tota simpatia dins lo còr dels ciutadans europencs. Jà sabem ont se trapan los ideals d'universalism e de libertat tals coma foguèron defenits pels paires fondators d'Europa, eiretièrs de l'umanism dels sègles d'aur occitans, de la Renaissènça e de las Lums : a cò del govèrn democraticament elegit pel pòble de Catalonha. Pas a cò dels arlèris patetic que son Rajoy, Juncker, Macron e Merkel que ne'n son encara a l'Europa dau tractat de Vienna (1815 !!). A cha pauc los pòbles europencs comènçan de s'entrèvar dau valat qu'existis entre lo discors-propaganda dels govèrns europencs e la realitat vertadièra dels pòbles. Coma la realitat catalana. Gràcia a de manifestacions exemplàrias coma aquesta de Brussèlas .

  • 14
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
4.

#1 La cellula mallorquina dau Partido Popular a parlat.

  • 23
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article