CAPCALERA: VILA DE TOLOSA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 d'octòbre

editorial

Dimenge, 11 de febrièr de 2018, 03h00

Macron viatja en Corsega per l'umiliar


Comentaris 8 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargar


Tre que lo sobeiranisme ganhèt las eleccions en Corsega, los jacobins an desencrosat la destral de guèrra. L'umiliant viatge de Macron dins l'illa coma mèstre e sénher es pas que la seguida dels prepauses de Lebranchu o Valls quand afirmavan que la cooficalitat del còrs era "pas possibla". Lo jacobinisme es atal. Se los còrses demandan democraticament d'aver lor lenga al meteis nivèl que lo francés, la reaccion jacobina la demòstran d’episòdis grèus de corsofobia coma los que se visquèron a París quand a l’Assemblada de l'illa se recuperèt l’emplec normal de la lenga del país en decembre de 2015.
 
“Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, aquò es una error”, çò afirmèt Macron aquesta setmana passada. Alavetz, se pòt ben comprene que, per Macron, sa Republica es al dessús de la volontat majoritària del pòble exprimida dins las urnas, e doncas sa Republica es al dessús de la democracia.
 
Per evitar aquela dicotomia entre democracia o Republica Francesa, la primièra causa que faguèt Macron es se servir d'un crime comés fa 20 ans. En rendent omenatge al prefècte Erignac, sens parlar nieus una minuta de las autras victimas del conflicte còrsofrancés, ensagèt de plaçar las revendicacions còrsas del costat antidemocratic. Mas l'assassinat d'Erignac foguèt condemnat per la majoritat del pòble còrs que manifestèt contra. Un pòble que tanben manifèsta de mai en mai dins las urnas sa volontat de viure e decidir al país, e qu'a reclamat, pendent la manifestacion pus nombrosa de son istòria "democracia e respècte pel pòble còrs".
 
E après tota aquela pantomima, Macron prepausa pas qu'una mena de reconeissença constitucionala de Corsega que lo govèrn e l’Assemblada de l’illa avián refusada exprèssament.
 
Contra lo respècte cultural, la pluralitat lingüistica, la diversitat regionala e la riquesa patrimoniala, solament s’ofrís lo mur de contencion del nacionalisme exagonal. Vòlon perpetuar lo culte de la Republica (francesa, plan segur), coma entitat suprèma, a quin prètz que siá. Cada jorn es mai evident que França es pas res mai qu’una immensa preson de pòbles e de nacions, mas plan perfumada. Los que n’an viscut e n’an trach de privilègis i renonciaràn pas facilament. La mantendràn al prètz que siá, e se cal, en ensajant de profechar d'un assassinat comés fa 20 ans que tot lo mond planhon e condemnan.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

19 de febrièr 10.20h

Igualtat, llibertat i fraternitat. Quina parodia, si ni tan sols poden reconèixer normalment una llengua que hi ha dins el seu estat, ni el fet nacional d'alguns dels seus territoris, on es la llibertat? i la igualtat?
En que es basa l'estat francès? En la opressió, en l'atac sistemàtic a allò que no es francòfon o jacobí.
Vaja que a frança, tot francès i qui no vulgui llenya, això no es feixisme, totalitarisme, i opressió?
Que s'ho fasin mirar, que estem al S.XXi, o no frança enca... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de febrièr 17.21h

Es pas una humiliacion, es de terrorisme d'Estat de cap una volentat populara.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de febrièr 17.31h

Bouscas. " Corse per-ço-que francés ... " Que couilloun...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de febrièr 11.13h

#1 Òc-ben ! Fai pro temps que França oblidèt quelh «Siècle des Lumières», tant dinc los colidors dau poder coma dinc lo pòble bas. E per Corsega, quò se pòu maleirosadament verifiar totes los jorns dinc los jornaus francés en linha, embé un racisme fèrme violent e quasi sistematic dinc los comentaris dau mendre article paregut a prepaus de Corsega. De comentaris vergonhós que jamai son gis censurats per los moderators... Sembla que lais aguèsse un racisme tolerable... Vos laisse... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de febrièr 09.32h

Pensi que cal analisar lo comportament de Macron al regard de Corsega- amb una lectura psicologica.
El se volria préne per Napoleon, mas li manca una legitimitat- es pas còrs....benlèu un pauc a mitat pirenenc-coma ditz el.... mas aquò, solide, sufis pas per se poder quilhar a l'auçada de l'emperaire afranchimandit.
Deu ésser aquò que tracassa son inconscient, e que lo buta, per se vengar, a umiliar aquel pais que vejèt sortir lo grand òme del començament del segle XIX.
Compte... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de febrièr 05.55h

I aguèt Napoleon, puèi Napoleon lo Pichon (V. Hugo) e ara vaquí qu'es passat per Corsega Napoleon lo Pichoneleton. Enfin, an quicòm de comun estant que la com de uèi es parièra a la propaganda d'autres còps e per aquò lo Buonaparte èra ja un campion.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de febrièr 17.36h

Aquò revèla la natura vertadièra de Macron, l'autoritarisme, l'autocratisme, que combat tota forma de resisténcia a l'oligarquia, en mestior social o identitari.
Aquella visita es tanben un tèst (de mai) de resisténcia a l'autoritat...
Aquell gus a un mus de primièr de la classe, un mus a bofa...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de febrièr 11.06h

Corsega colonisada: lo mesprés contunha per França un pais de valors guerrièras que doblida son "Siècle des Lumières". La Violéncia dels venceires contra la violéncia dels pacifics...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 23 10
  • nuvols_parcials Aush 23 11
  • sol Bordèu 24 11
  • sol Briançon 19 5
  • sol Caors 24 11
  • nuvols_parcials Carcassona 21 11
  • sol Clarmont-Ferrand 21 6
  • sol Confolent 23 11
  • sol Gap 24 11
  • sol La Canau 24 11
  • sol La Gàrdia 19 12
  • sol La Torre de Pèlitz 22 13
  • sol Limòtges 23 11
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 23 12
  • sol Lo Puèi de Velai 19 8
  • sol Marselha 26 14
  • sol Montpelhièr 24 16
  • sol Naut Aran 18 8
  • sol Niça 16 6
  • sol Nimes 26 14
  • sol Pau 22 11
  • sol Peireguers 23 12
  • sol Rodés 24 10
  • sol Tolon 23 13
  • nuvols_parcials Tolosa 23 12
  • sol Valença 16 6

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Musèu de Terra Mata, Niça, mai anciana traça de fuec au monde

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Montardo. © Xavi Gutiérrez Riu

    Corsa Aran per sa Lengua 2014

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Líusola (Comtat de Niça). © Laurenç Revèst

    Líusola (Comtat de Niça)

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que l'occitanisme se pòt reviscolar?


55%



9%



15%



16%



5%




Vots 130 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)