CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 de febrièr

editorial

Dimenge, 11 de febrièr de 2018, 03h00

Macron viatja en Corsega per l'umiliar


Comentaris 8 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargar


Tre que lo sobeiranisme ganhèt las eleccions en Corsega, los jacobins an desencrosat la destral de guèrra. L'umiliant viatge de Macron dins l'illa coma mèstre e sénher es pas que la seguida dels prepauses de Lebranchu o Valls quand afirmavan que la cooficalitat del còrs era "pas possibla". Lo jacobinisme es atal. Se los còrses demandan democraticament d'aver lor lenga al meteis nivèl que lo francés, la reaccion jacobina la demòstran d’episòdis grèus de corsofobia coma los que se visquèron a París quand a l’Assemblada de l'illa se recuperèt l’emplec normal de la lenga del país en decembre de 2015.
 
“Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, aquò es una error”, çò afirmèt Macron aquesta setmana passada. Alavetz, se pòt ben comprene que, per Macron, sa Republica es al dessús de la volontat majoritària del pòble exprimida dins las urnas, e doncas sa Republica es al dessús de la democracia.
 
Per evitar aquela dicotomia entre democracia o Republica Francesa, la primièra causa que faguèt Macron es se servir d'un crime comés fa 20 ans. En rendent omenatge al prefècte Erignac, sens parlar nieus una minuta de las autras victimas del conflicte còrsofrancés, ensagèt de plaçar las revendicacions còrsas del costat antidemocratic. Mas l'assassinat d'Erignac foguèt condemnat per la majoritat del pòble còrs que manifestèt contra. Un pòble que tanben manifèsta de mai en mai dins las urnas sa volontat de viure e decidir al país, e qu'a reclamat, pendent la manifestacion pus nombrosa de son istòria "democracia e respècte pel pòble còrs".
 
E après tota aquela pantomima, Macron prepausa pas qu'una mena de reconeissença constitucionala de Corsega que lo govèrn e l’Assemblada de l’illa avián refusada exprèssament.
 
Contra lo respècte cultural, la pluralitat lingüistica, la diversitat regionala e la riquesa patrimoniala, solament s’ofrís lo mur de contencion del nacionalisme exagonal. Vòlon perpetuar lo culte de la Republica (francesa, plan segur), coma entitat suprèma, a quin prètz que siá. Cada jorn es mai evident que França es pas res mai qu’una immensa preson de pòbles e de nacions, mas plan perfumada. Los que n’an viscut e n’an trach de privilègis i renonciaràn pas facilament. La mantendràn al prètz que siá, e se cal, en ensajant de profechar d'un assassinat comés fa 20 ans que tot lo mond planhon e condemnan.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

19 de febrièr 10.20h

Igualtat, llibertat i fraternitat. Quina parodia, si ni tan sols poden reconèixer normalment una llengua que hi ha dins el seu estat, ni el fet nacional d'alguns dels seus territoris, on es la llibertat? i la igualtat?
En que es basa l'estat francès? En la opressió, en l'atac sistemàtic a allò que no es francòfon o jacobí.
Vaja que a frança, tot francès i qui no vulgui llenya, això no es feixisme, totalitarisme, i opressió?
Que s'ho fasin mirar, que estem al S.XXi, o no frança enca... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de febrièr 17.21h

Es pas una humiliacion, es de terrorisme d'Estat de cap una volentat populara.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de febrièr 17.31h

Bouscas. " Corse per-ço-que francés ... " Que couilloun...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de febrièr 11.13h

#1 Òc-ben ! Fai pro temps que França oblidèt quelh «Siècle des Lumières», tant dinc los colidors dau poder coma dinc lo pòble bas. E per Corsega, quò se pòu maleirosadament verifiar totes los jorns dinc los jornaus francés en linha, embé un racisme fèrme violent e quasi sistematic dinc los comentaris dau mendre article paregut a prepaus de Corsega. De comentaris vergonhós que jamai son gis censurats per los moderators... Sembla que lais aguèsse un racisme tolerable... Vos laisse... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de febrièr 09.32h

Pensi que cal analisar lo comportament de Macron al regard de Corsega- amb una lectura psicologica.
El se volria préne per Napoleon, mas li manca una legitimitat- es pas còrs....benlèu un pauc a mitat pirenenc-coma ditz el.... mas aquò, solide, sufis pas per se poder quilhar a l'auçada de l'emperaire afranchimandit.
Deu ésser aquò que tracassa son inconscient, e que lo buta, per se vengar, a umiliar aquel pais que vejèt sortir lo grand òme del començament del segle XIX.
Compte... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de febrièr 05.55h

I aguèt Napoleon, puèi Napoleon lo Pichon (V. Hugo) e ara vaquí qu'es passat per Corsega Napoleon lo Pichoneleton. Enfin, an quicòm de comun estant que la com de uèi es parièra a la propaganda d'autres còps e per aquò lo Buonaparte èra ja un campion.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de febrièr 17.36h

Aquò revèla la natura vertadièra de Macron, l'autoritarisme, l'autocratisme, que combat tota forma de resisténcia a l'oligarquia, en mestior social o identitari.
Aquella visita es tanben un tèst (de mai) de resisténcia a l'autoritat...
Aquell gus a un mus de primièr de la classe, un mus a bofa...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de febrièr 11.06h

Corsega colonisada: lo mesprés contunha per França un pais de valors guerrièras que doblida son "Siècle des Lumières". La Violéncia dels venceires contra la violéncia dels pacifics...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 7 -3
  • sol Aush 7 -4
  • sol Bordèu 8 -3
  • sol Briançon -1 -5
  • sol Caors 7 -3
  • nuvols Carcassona 6 -6
  • nuvols Clarmont-Ferrand 3 -4
  • nuvols Confolent 5 -4
  • sol Gap 10 2
  • sol La Canau 8 -3
  • nuvols La Gàrdia 10 6
  • pluja La Torre de Pèlitz 5 2
  • nuvols Limòtges 5 -4
  • neu Lo Borg Sant Dalmatz 4 2
  • nuvols Lo Puèi de Velai 3 -4
  • sol Marselha 11 2
  • sol Montpelhièr 11 3
  • sol Naut Aran 4 -7
  • sol Niça -1 -4
  • sol Nimes 11 2
  • sol Pau 6 -4
  • nuvols Peireguers 6 -3
  • nuvols Rodés 7 -4
  • pluja Tolon 11 3
  • sol Tolosa 7 -3
  • nuvols Valença 4 -3

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Lo mei gran enemic de la lenga d’òc qu’ei l’ignorància

Joan-Jacme Fenié geograf e ensenhaire d'occitan

Lo mei gran enemic de la lenga d’òc qu’ei l’ignorància
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Nimes. © Carles Pino

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Retorn via Lunèu  © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Besièrs. © Melanie Laupies

    Besièrs

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Lo Canet dei Mauras: Brassariá e manhanariá, luecs de vida de l'occitan provençau

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)