Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

“Gerald Hayo es una feminista que cresèm que deu èsser escotada, tre ara, delà las frontièras del continent d’Africa”

Realizaira

Alba Muñoz es la realizaira d'un documentari sus l’experiéncia de l’activista lesbiana Gerald Hayo en Kenya
Alba Muñoz es la realizaira d'un documentari sus l’experiéncia de l’activista lesbiana Gerald Hayo en Kenya | Zep Armentano

Es una lei plan pervèrsa que fomenta l’espionatge entre vesins Foguèt violada per quatre òmes inconeguts e son fraire èra present … arribèt d’Occident una tièra de nòrmas socialas plan concretas per las femnas e los òmes mentre que se pilhava las ressorsas del país Los govèrns d’aqueles païses an agut de reconéisser, per tant, l’existéncia dels òmes omosexuals mas pas de las femnas


Alba Muñoz es la realizaira del filme Now You Are A Woman, un documentari sus l’experiéncia de l’activista lesbiana Gerald Hayo en Kenya e que se projèctet fa pas gaire al Fire, lo festenal de cinèma LGBTI de Barcelona. Amb aquesta entrevista, Zep Armentano ensaja de palpar lo contèxt d’opression contra la diversitat sexuala que se desvolopa dins lo filme.

 
 
Parlem dactualitat. Aqueste 24 de mai, la Cort suprèma de Kenya comunica una senténcia que mantenlas leis que criminalizan e discriminan las personas LGBTI.
 
De fach, la Cort suprèma de Kenya aviá retirat sa senténcia o decision finala, me sembla, pendent un parelh de meses fins a aquel jorn de mai. A l’entorn d’aquela decision se generèt tot un movement, evidentament del collectiu LGBTI, e ne faguèron una campanha fòrça importanta que se sona “Repeal 162”,  valent a dire “Abolissètz l’article 162”.
 
La vertat es que tot lo collectiu èra convencut qu’aquela lei seriá anullada, mas la Cort Suprèma diguèt de non: d’efièch, la justificacion que faguèron èra que i aviá pas pro de pròvas que i aguèsse una criminalizacion de l’omosexualitat. Aquò foguèt un còp plan dur per Gerald, pr’amor que parlam d’una lei que, de qualque biais, legitima la violéncia contra las personas omosexualas.
 
Nègan que la pena de preson siá discriminatòria…
 
De segur. Çò que t’arriba en Kenya s’ès omosexual es que, s’o dises pas publicament o se fas semblant, vas pas en preson, mas es clar que se t’an vist a aver de relacions sexualas amb una persona del meteis sèxe, si que pòdes anar en preson e quitament i demorar 14 ans.
 
Es una lei plan pervèrsa que fomenta l’espionatge entre vesins. Socialament, las personas omosexualas son pas acceptadas e mai patisson un refús social important al sen de lors familhas e de lor quartièr. Son sovent mostrats al det, tabasats... S’a tot aquò apondèm que la lei ditz que descobrir un vesin a far de sèxe amb qualqu’un del meteis sèxe es denonciable... imagina s’es fòrta aquela lei, e importanta!
 
La principala intencion d’aquel documentari es que servisca d’esplech per Gerald, qu’es activista, e que lo filme aja una trajectòria en Kenya. D’efièch, es pas possible de lo projectar a l’ora d’ara mas diriái que se se projectèsse, o poiriam emplegar per far pression per abolir aquela lei.
 
 
E dins aqueste contèxte, dins lo documentari tractatz lo puniment per viòl, un puniment en mai d’aquò que se n’encarga la quita familha!
 
Òc, exacte. Ela ditz totjorn qu’aquò l’enfonzèt pas, mas que li cambièt completament la vida. Aquí s’emplega l’expression “corrective rape”, çò es “viòl correctiu”. Es una practica que malastrosament a luòc dins divèrses païses africans e que la patisson, sustot, las femnas.
 
Gerald es la pus jove d’onze fraires e sòrres. Aguèt una enfança ont quand èra plan pichona  remarcava ja qu’èra pas coma las autras filhas, jogava al fotbòl, li agradavan pas las raubas. La familha comencèt de la punir e de la rebutar per aquelas rasons. La daissavan pas parlar... Quand aguèt sa primièra menstruacion, li diguèron que los gojats avián pas de règlas, e per tant que s’enganava. Comencèt de patir la violéncia tre sa pus jove edat.
 
Mas quand arribèt a vint ans —ela sabiá pas qu’aquò se passariá— son fraire ainat aviá organizat un viòl amb quatre òmes inconeguts, a l’ostal de la familha, en conivéncia amb la maire de Gerald. Foguèt violada per quatre òmes inconeguts en preséncia de son fraire.
 
L’intencionalitat de tot aquò èra de garir Gerald de son omosexualitat, coma se foguèsse presonièra de qualque sòrta de malautiá. Es una cresença que se realiza e tròbi que, malastrosament, las personas qu’o fan arriban pas jamai de calcular los efièches qu’aquò pòt aver sus una persona. Dempuèi aquel moment , Gerald fugiguèt immediatament e entamenèt una nòva estapa, completament nòva, de sa vida.
 
 
Çò que me contas sul viòl correctiu conten una cèrta contradiccion. D’un latz, es coma se l’omosexualitat foguèsse impura e totun es innat per una femna d’èsser penetrada per un òme
 
Aquí se mesclan fòrça causas, una de las causas pus interessantas de l’istòria es çò que remarcas. Dins lo cas de las femnas s’apond al fach d’èsser una persona omosexuala, non normativa, amb lo fach d’èsser una femna. Aquò dins un país masclista amb d’estructuras patriarcalas totjorn fòrça enrasigadas dins la vida vidanta....
 
 
En Kenya contunha d’i aver un 24% de prevaléncia de la mutilacion genitala femenina…
 
Imagina-te. E mai veja quinas son las possibilitats de las femnas de seguir d’estudis, d’èsser independentas, d’aver una vida delà lo matrimòni. Las femnas omosexualas patisson pas solament la discriminacion, mas tanben patisson la dobla discriminacion per èsser de femnas. Lo còrs de la femna es un ben de la familha, de l’òme, pòdon èsser agressadas e possedidas. A Nairòbi, en vila, as de pichons grops de personas ont pòdes causir de vidas diferentas, mas es una excepcion.
 
 
S’ès una femna, aquò va mal.
 
Una de las causas pus interessantas d’aquel documentari es estat de descobrir cossí las femnas lesbianas de Kenya articulan lor lucha pels dreches LGBT amb una amira feminista.
 
Elas militan dempuèi lo començament en Kenya, mas se son avisadas que lors besonhs coma femnas lesbianas o lors problèmas especifics o la violéncia contra elas son pas jamai tractats. Jamai se tractan pas aqueles subjèctes e quitament son censurats. Coma dison, “es pas lo moment ara”. O comentava Gigi Louisa, una activista plan importanta de Nairòbi que me disiá: «Dins lo movement LGBTI i a de patriarcat, tanben».
 
Cal tanben èsser conscients de las particularitats dels païses. Louisa a un agach fòrça anticolonial. Per exemple, la Constitucion kenyana es fòrça eiretièra de las leis qu’impausèt l’empèri britanic. Ela explicava cossí las societats anterioras a la colonizacion s’estructuravan en tribus, en familhas, en territòris, e qu’aquelas tribus avián de biaisses de s’organizar qu’èran pas tant omofòbs ni penalizavan atal la diferéncia e èran quitament de matriarcats. Las femnas avián un pes e un poder qu’a desaparegut ara. Fasiá aquela reflexion sus l’instauracion de la familha eterosexuala coma institucion, lo refús de tot çò que s’aluènha de la nòrma e una tièra de nòrmas socialas plan concretas per las femnas e los òmes, e cossí tot aquò se portèt d’Occident mentre que pilhavan las ressorsas del país. Es una reflexion que solament pòt venir d’Africa e t’avisas qu’es lo legat que lor avèm portat.
 
 
Mas parla-nos de Gerald, la protagonista del documentari. Cossí es ela?
 
Ela a un discors e una filosofia plan impressionants per anar endavant sus la basa de sa pròpria experiéncia après aver patidas de situacions extrèmas. Es una d’aquelas personas que va delà lo «daissatz-me viure en patz». Ela fa una reflexion: «Cossí volètz que respècten los nòstres dreches se lo govèrn sap pas qu’existissèm? Cossí nos pòt comptar? Puèi totjorn se demandan: “Ont son aquelas personas LGBTI que disètz? Ieu las vesi pas!”».
 
Ela a pas solament una istòria de lucha e de subrevivéncia impressionanta, mas coma protagonista es una lidèr del present. Gerald es una feminista que cresèm que deu èsser escotada tre ara delà las frontièras del continent african.
 
 
Es vertat que los gais an mai de dreches que las lesbianas?
 
En particular, e es tanben transpausable a d’autres païses africans, aquò correspond al biais que fòrça govèrns an degut menar de politicas per palliar los efièches del virus del SIDA, los òmes omosexuals son un collectiu mai que mai afectat dins aqueles païses, e direm que la comunautat internacionala e sos govèrns fa de temps qu’obligan a una prevencion, a ofrir de preservatius, una medicacion, de profilactics, etc.
 
Los govèrns d’aqueles païses an agut de reconéisser, per tant, l’existéncia dels òmes omosexuals mas pas de las femnas. D’efièch, en Kenya los òmes gais son reconeguts coma key population, es un concèpte que s’emplega al govèrn, oficialament.
 
Per contra, i a una exclusion sanitària de las filhas lesbianas. Los mètges se demandan: «Cossí va qu’ajas de relacions sexualas amb una femna?», es un tèma tabó, ne pòdon pas parlar, pòdon pas mençonar de practicas concretas que pòdon afectar lor santat en particular… Existisson pas.
 
Aquò a agut coma consequéncia que justament aquí ont mens o esperàvem, en Africa, avèm un grop de femnas que son lesbianas, bisexualas e queers e començan una lucha per lors pròpris dreches a l’encòp dedins e defòra del movement LGBT amb un agach feminista qu’a de ligams evidents amb l’espandiment global del movement que se ten. Elas, aquí, se’n son avisadas bensai abans que dins los païses occidentals, que disèm totjorn que las lesbianas dins la Pride son amagadas, que i a aquela invisibilitat… E elas an marchat endavant, e an començat a trabalhar amb lor ONG, Rainbow Women of Kenya, amb un vejaire tras que clar que nos cal luchar per nosautras meteissas perque eles nos comprenon pas.
 
 
I a vertadièrament d’avançadas a prepaus de l’exclusion de las personas LGBTI?
 
I a mai de visibilitat e de fisança per dire: «Òu, soi gai, soi lesbiana, sortissi per carrièras, participi a una manifestacion, existissi…». Abans, far aquò èra sinonim d’èsser tabasat en mens de cinc minutas. I a ara de policièrs que protegisson una manifestacion, benlèu après quand arribaràs a l’ostal tos vesins te diràn quicòm, mas lo país avança per comprene que i a un movement emancipat, qu’a de rasons, e qu’es un movement a l’avantgàrdia. Lo país va lentament, se tròba al meteis nivèl de discors qu’a Barcelona o qu’a Londres, e per contra, sa realitat es fòrça mai dura.
 
Es una lucha que ven tan legitima amb d’arguments tant indubitables qu’ai lo sentiment que, e mai s’aquò deu èsser lent, serà rapid a l’encòp. Aicí se passan totjorn tot plen de causas, nos tabasan totjorn per carrièras, i a d’òbra de far, mas pensi qu’aquí los e las activistas que fan de trabalh venon plan fòrts. En Angòla, fa gaire, an despenalizat l’omosexualitat e pensi qu’i pòt aver un efièch domino e que las causas evoluiràn.



Zep Armentano 


 
Aquesta entrevista es publicada en catalan sus El Cinèfil.




 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article