Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

Coneisso tròp de monde que pensan que gavòt es un mot pejoratiu, una marca de mesprètz, quasi una escòrna

professor retirat de l’Universitat de París 11

Gerard Ligozat es professor retirat de l’Universitat de París 11. Autor de libres e articles sus l’occitan vivaroalpenc, ven de publicar un metòde per aprene aquela varianta occitana
Gerard Ligozat es professor retirat de l’Universitat de París 11. Autor de libres e articles sus l’occitan vivaroalpenc, ven de publicar un metòde per aprene aquela varianta occitana

Èra doncas verai, aquò, que los trobadors èran pas de barrutlaires, de violonaires qu’amusavan lo monde amb lors guitarras, mas que fasián de granda poesia en patés? Penso que se volèm defendre e promòure nòstre dialecte [vivaroaupenc], chau que siegue coneissut e reconeissut Lo tèrme de Gavotina m’anariá pro, estent qu’es ben mai polit que “espaci vivaroaupenc” Per ensenhar, se necessita de materiaus d’ensenhament. Aquò es una rason qu’ai volgut far un manuau que sos tèxtes, dins una promiera partia, pòion èstre utilizats per d’escolans joves o d’apreneires novèus E dubertura dau costat dels elegits, per los ajuar a prendre consciéncia que lo “patois” es una part constitutiva d’una granda lenga “dals Aups aus Pirenèus”, dins un dialècte qu’es de dignitat egala a aquela dels autres grands dialèctes. Contunho de trabalhar sus las aplicacions que se poiriá far de l’informatica a la coneissença e la promocion de la lenga


Gerard Ligozat es professor retirat de l’Universitat de París 11. Autor de libres e articles sus l’occitan vivaroalpenc, ven de publicar un metòde per aprene aquela varianta occitana. Ne parla amb Laurenç Revèst.

 
 
Vos volètz presentar?
 
Siáu naissut a Gap dins una familha que se li parlava occitan. Èra la lenga mairala de mon paire, qu’èra de Sigoier, e de ma maire, de Sant Bonet de Champsaur; e èra la lenga que parlavan amb mos grands. Los parents nos parlavan mai que mai en francés, mas l’òc èra tanben la lenga que chausissián quora volián pas èstre comprés dels mainats. Es coma aquò que l’aprengueriam, mon fraire, ma sòrre e ieu! Mon paire, que teniá a Gap una botigòta ont vendiá de granas e de manjar per lo bestiari, vachas e fiás, parlava òc amb sa practica, qu’èran de païsans de Gapencés. Ieu, tre qu’aguèro dètz ans, passèro las vacanças d’estiu coma pastre de vachas dins una granja. Aquí lo vivaroaupenc èra la lenga de trabalh, de comunicacion amb la gent... e los chins d’aver.
 
Après d’estudis primaris e segondaris au licèu de Gap, ont m’interessavan mai que mai las lengas e, subretot après la terminala, las matematicas, me capitèro a Grenòble, puei a París a l’ENS ont, après l’agregacion, faguèro una tèsi en matematicas. Ai puei pogut conciliar mon interés per lenga e matematicas en venent cercaire e professor d’universitat dins lo domeni de l’informatica que se sòna “intelligéncia artificiala”, mai precisament la “comunicacion òme-machina: l’òme parla, exprimís d’idèas, e la machina molina de simbòls o de donaas.
 
Que se poguèsse bastir de palancas entre los dos domenis, es quauquaren que me pivèla despuei pro de temps, benlèu despuei qu’ai descubèrt que se poiá viure en doas lengas.
 
 
D’ont vos ven l’interés per l’occitan vivaroalpenc e la cultura occitana en general?
 
Dau temps de mon enfança, aviam gaire de sòus a maison, e encara mens de libres. Mas ai tojorn agut un grand amor per los libres e la literatura; lo libre de françés, a l’escòla primària, l’ai agut legit per de dire de chap en cima, tre que l’aviáu a la debuta de l’an escolar, mas puei... la fònt èra agotaa! Me chaliá esperar un an de temps per n’aguer un autre!
 
La cultura occitana, la descubriguèro mai tard, quand legiguèro lo chapítol qu’Ezra Pound aviá escrich sus los trobadors: èra doncas verai, aquò, que los trobadors èran pas de barrutlaires, de violonaires qu’amusavan lo monde amb lors guitarras, mas que fasián de granda poesia en patés?
 
Venguèron puei los ans 1970-1980, amb la novèla chançon occitana, los libres de Robèrt Lafont, Max Roqueta, Joan Bodon e ben d’autres; a París ont trabalhavo, descubriguèro lo mitan occitanista parisenc, que se li rescontrava d’occitans venguts d’Occitània tota: lengadocians, provençaus, lemosins, gascons; de monde que compreniáu e que me comprenián! N’èro espantat!
 
 
Venètz de publicar un trabalh remirable per aprene l’occitan vivaroalpenc, nos en poètz parlar de mai? Originas, inspiracion per o crear, collaboradors, ressons...
 
L’occitan, a París d’aqueu temps, li èra pro present. Mas lo vivaroaupenc? Segur qu’eriam gaire que lo parlaviam; li aviá totun Felip Martèl, e Jean-Michel Effantin. Ieu, de mon caire, aviáu començat d’interrojar ma maire e mon paire. Ma maire risiá, qu’aquò la geinava, mas mon paire, qu’èra pas blagaire, parlava coma s’avèsse totjorn parlat ren qu’aquela lenga, e descubrissiáu qu’èra una sorsa de coneissenças d’un biais qu’auriáu jamai pogut devinar. Amb Felip Martèl —que finissiá d’acabar un estudi essenciau sus lo dialècte— e Jaume Jaussaud, qu’èra “gapian” coma ieu, manderiam lo let per la partia que menariá puei au metòde per ensenhar lo vivaroaupenc.
 
 
Avètz tractat de l’occitan vivaroalpenc dich en ca, dals Alps Maritims de la valaa de Vesubiá fins al país mentonasc en passar per las valaas dals Palhons e d’Esteron?  E de l’occitan vivaroalpenc de Piemont?
 
Dins lo manuau caup un tèxte d’Antòni Steve (Tòni Balòni), e doncas un texte de Vesubiá. Caup pereu tres leiçons que son en parlars “d’Itàlia”: una es una poèma de Franc Bronzat, una autra es una letra en parlar de Wurtemberg (lo parlar de vaudeses refugiats en Alemanha), una autra en parlar de la Gàrdia (qu’es lo de vaudeses refugiats en Calàbria). En mai d’aquò, conten una leiçon en parlar de Cairàs, qu’es gaire diferent dau parlar dau monde de l’autre caire de la montanha)
 
 
Perqué?
 
Dau punch de vista linguïstic totes aqueus parlars an ben mai de traches comuns que de divergéncias. E los linguïstas que lor fau fisança son quasi totes d’acòrdi amb aquò.
 
E penso que se volèm defendre e promòure nòstre dialecte, chau que siegue coneissut e reconeissut. Lo simple fach d’èstre d’acòrdi sus una denominacion, imperfecha que siegue, es una promiera chausa. Puei de ne tirar de consequéncias: utilizar lo nom lo mai que se pòt.
 
 
Coma se caracteriza lo departament de las Autas Alps en matèria de populacion, evolucion, urbanizacion?
 
Lo departament de las Autas Aups es un dels departaments mai pechons de França, amb 140 000 estajants e solament doas o tres vilas importantas, que l’agricultura li es paura. Lo torisme n’es l’activitat majora.
 
Sabètz que dins ges d’establiment segondari de Gavotina (qu’es l’espaci que parla vivaroaupenc) acadèmias de Niça, Ais-Marselha, Grenòble per lo principal costat francés, region Piemont, per far cort) s’ensenha l’occitan vivaroaupenc? Levat als licèus e collègis de Mentan (e al collègi de l’Escarea).
 
 
Que ne’n pensar d’aquela situacion?
 
Lo tèrme de Gavotina m’anariá pro, estent qu’es ben mai polit que “espaci vivaroaupenc” (dins l’espaci costat francés, chau rajustar de trocets d’Auvèrnhe – Sinjau per exemple, en Aut Léger es vivaroaupenc). Mas coneisso tròp de monde que pensan que gavòt es un mot pejoratiu, una marca de mesprètz, quasi una escòrna.
 
La situacion que disètz me fai tirar pena. Li aguèc un ensenhament d’occitan au licèu de Gap fai quauques ans mas li a dengun a l’ora d’ara. L’Espaci Occitan de Gap organizèc de conferéncias de premsa (un articolet sortiguèc dins Le Dauphiné Libéré) en 2019 per demandar la nominacion d’un charjat d’occitan, sensa resulta dau costat de l’acadèmia).
 
Mas voudriáu afortir totun que lo departament es riche en activitats per la lenga. Au nivèu dau primari existís la Calandreta Gapiana, creaa en 1995 per Andrieu Faure, e que la lenga li es ensenhaa dins sa forma vivaroaupenca. L’associacion Espaci Occitan ten una librariá a Gap. Per los adultes, l’associacion organisa tanben de cors de vivaroaupenc que se debanan a la librariá. Despuei quauques mes, l’ensenhaire, Michèu Prat, fai una cronica en vivaroaupenc chasque jorn dins una television locala. E la television regionala, France 3, a una emission setmaniera, Vaquí, que fai una plaça au vivaroaupenc, e qu’una jornalista e animatritz de l’emission, Eliana Tourtet, es de parlar vivaroaupenc.
 
Totjorn dins l’amira de popularizar lo dialecte e son nom, faguèro a Gap e Ambrun (estiu de 2019), puei au Musèu dau Departament (endarrier de 2019) de presentacions de ma traduccion d’istòrias dau Pechon Nicolau, qu’èra pareissüa en 2018.
 
Mas per ensenhar, se necessita de materiaus d’ensenhament. Aquò es una rason qu’ai volgut far un manuau que sos tèxtes, dins una promiera partia, pòion èstre utilizats per d’escolans joves o d’apreneires novèus, que lor chau aprene una lenga de basa per comunicar dins un ambient realista: un estagi de lenga. Per de monde que començan, lor chau una lenga sosten sens (tròp de) variantas dialectalas, e avem chausit un parlar dau departament qu’es centrau e puslèu conservator: aqueu d’Ambrunés. E los tèxtes son pas de tèxtes literaris o d’analisi, mas pòion servir per la comunicacion de basa. Per chascun, me siáu demandat: quinas estructuras fan mestier per parlar de se, de sos projèctes, partejar un repais, far la fèsta, etc.
 
Es solament quora l’apreneire se pòt apiejar sus aquela basa que, dins una segonda partia, donam una idèa panoramica de la richesa e la diversitat dels parlars, amb de tèxtes qu’an un interés literari, etnografic, o istoric.
 
 
Avètz agut de modèls per far vòstre trabalh (Gérard Rolland. L’Occitan Gavot. Champsaur, Embrunais,Gapençais... editat per lo Centre Cultural Occitan  de las Autas Aupas, en 1982, autres libres e referéncias)?
 
Segur qu’ai utilizat Gérard Rolland (qu’a, un temps, pro capitat de durbir l’occitanisme subre la societat aut-aupenca amb son pechon setmanier L’escoba qu’èra una mena de Canard enchaîné dins lo departament). Mas coma o sabètz, sa “gramatica” èra pas un manuau pedagogic, a mai siegue tamben una antologia corteta. Ieu ai ensaiat de ne bastir un. Lo manuau, dins mon idèa, se pòt utilizar per ensenhar d’un biais realista las basas dau dialècte, e per se far una idèa dels parlars que caup. Conten d’exercicis (corregits), un precís gramaticau, un lexic bilingüe, e una bibliografia comentaa que ten quatre paginas.
 
 
A vòstra idèa, quina es la question prioritària que se chaudriá pausar?
 
A mon idèa, dubertura es lo mot clau, se chaudria mai durbir:
 
 Dubertura geografica, es a dire que chau pensar au nivèu de l’espaci vivaroaupenc tot entier, puslèu que dins son pechon canton. Coma veio las chausas, li a de fogaus d’activitat a l’ora d’ara dins nòstre espaci dialectau: un dins Droma-Ardecha, onte de monde coma Joan-Claudi Rixte e Joan-Batista Martin an fach e contunhan de far un trabalh remirable de publicacion de tèxtes en occitan, qu’una part importanta son en vivaroaupenc; un segond fogau son las Autas Aups, que n’ai ja parlat; un tresen es en Itàlia, a l’entorn de la Chambra d’Òc, amb de gent coma Dario e Pèire Anghilante, Inès Cavalcanti, e un site que de lo vesitar vos fai enveia quand l’òm vei sa richesa e sa varietat: traduccions, libres, metòde per aprene la varietat orientala dau dialècte, enregistraments en linha; e un fogau Vesubiá-mentonasc, amb d’estudis coma aqueus de Joan-Luc Domergue.
 
Dubertura devèrs la societat; se chau mesfiar de tot çò que pòt menar a de comportaments sectaris. Per çò que coneisso, sabo per exemple que li a dins lo ròdol gapencés de desenats d’associacions que, segur, son pas occitanistas, mas que trabalhan per la lenga, que fan de teatre, de chançon, de musica, de cors de “patois”; qu’escrivon, qu’ensenhan o que fan de collectatge; e qu’an sovent un resson important dins la societat locala, mas qu’an benlèu pas pro de contactes entre elas e amb los occitanistas.
 
E dubertura dau costat dels elegits, per los ajuar a prendre consciéncia que lo “patois” es una part constitutiva d’una granda lenga “dals Aups aus Pirenèus”, dins un dialècte qu’es de dignitat egala a aquela dels autres grands dialèctes.
 
 
De que son vòstres projèctes, personals, associatius, professionals (accions, escriches, autres... )?
 
Contunho de trabalhar sus las aplicacions que se poiriá far de l’informatica a la coneissença e la promocion de la lenga.
 
Voudriáu mençonar particularament un projècte qu’a mon idèa vaudriá lo còp d’èstre menat endavant. Lo projècte es aqueste. Se basa sus una part de mon trabalh de cercaire en intelligéncia artificiala qu’es estaa a l’entorn de la traduccion que se ditz “automatica”. Dins aquel encastre, presentèro au congrès de l’AIEO de 2008 l’idèa d’utilizar las tecnicas novèlas de traduccion sus los còrpus que constituisson los tèxtes de la literatura occitana contemporanèa qu’an quasi totes de traduccions dins d’autres lengas. Un texte amb sa traduccion se sòna un “bitèxte” en lingüistica, e es un element de coneissença sus las lengas que pòt èstre esplechat per un ordenaor per tot un ensems d’aplicacions (ensenhament, traduccion, estudis d’estil, sociolingüistica, etc.).
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pèir
5.

Aquel emplec de "necessitar" fa pensar a un ispanisme...

  • 0
  • 0
Gerard Cairon Florentin d\'Albigés
4.

#2
Aquelas remarcas me fan pensar a las que se fan dins las partidas de " scrabble" d'un club d'afogats a n'aquel jòc- e ont, jamai , cal pas metre en dobte la decision finala d'un(a) jutge(ja) autòproclamat(da), lo comissari linguistic que ne sap mai que los autres...paures pacans inocents...
- En Nòrd-occitan, emai mestreje pas tròp aqueles parlars, me semblan normals : 'interrojar ' e 'richessa'
-Volriái ben vos ausir, quand parlatz occitan( çò que, solide devetz far dins la vòstra vida dels cada-jorns), utilisar lo vèrb 'exprimir', sens l'acorchar en 'esprimir'
- Un' joker' benlèu, -...'adulte' en plaça de adulta......
Mas tot aquò son pas que parpèlas d'agaça , e aquelas remarcas tissosas riscan de nos fa doblidar l'interés de l'article..........e, es aquò benlèu lo vòstre objectiu...
En tot cas per ieu, mercé, Gerard Ligozat

  • 3
  • 0
Felip Martèl Montpellier
3.

#2 (soupir) Avètz capit que l'entrevista es en aupenc, e pas dins vòstre volapük ordinari ? N'avètz puèi pas una forra de juar au pròf ?

  • 3
  • 1
Pèir
2.

Professor a polit!

*esprimís > eXprimís
los *adultas > los adult(e)s
"interrojar" deu èsser tanben una francesada
richessa > riquessa (en una parlar en -ca)

  • 0
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article