Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

«L’unitat d’Espanha, coma la de França, es una idèa religiosa que pòrta pas ni a discussion, ni a de solucions negociadas e rasonadas»

Ensenhaire, poèta, filosòf, istorian, traductor e jornalista

Títol: Ensenhaire, poèta, filosòf, istorian, traductor e jornalista, Jòrdi Blanc se consagra a l’escritura, a la recèrca, a l’edicion e a l’animacion culturala
Títol: Ensenhaire, poèta, filosòf, istorian, traductor e jornalista, Jòrdi Blanc se consagra a l’escritura, a la recèrca, a l’edicion e a l’animacion culturala

Val la pena d’ajustar qu’entre Catalonha e Occitània, los ligams istorics e linguistics datan pas de uèi? Fàcia a la presentacion quasi exclusivament espanholista e centralista dels eveniments e del problèma catalan pels mèdias parisencs, caliá permetre a totòm d’aver una coneissença dirècta e sens cap de tabó, del punt de vista independentista L’Union europèa, deu èsser non pas l’Euròpa des estats, ni mai de las nacions, ni mai l’Euròpa de las regions, mas l’Euròpa dels ciutadans Puigdemont nos faguèt l’onor e l’amistat d’un pichon prològ a l’edicion occitana


Mentre que se ven de publicar en Catalonha lo tot nòu libre de Carles Puigdemont entitolat M’explico. De la investidura a l’exili, Vent Terral ven de publicar la traduccion en occitan d’un obratge del meteis autor de 2018. Entitolada La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa, l’òbra l’an traducha Sèrgi Viaule e Jòrdi Blanc amb lo qual nos entretenèm.
 
Ensenhaire, poèta, filosòf, istorian, traductor e jornalista, Jòrdi Blanc se consagra a l’escritura, a la recèrca, a l’edicion e a l’animacion culturala. Es es fondador e animator de Vent Terral, ostal d’edicion qu’a publicat mai de 130 títols en occitan dempuèi 1973.

 
 
Avètz fach aquel gròs trabalh de reviraia amb S. Viaule. Perqué cresètz que lo messatge de Puigdemont es interessant per lo pòble occitan?
 
Los eveniments de Catalonha (proclamacion de l’independéncia, referendum entrepachat e repression policièira, empresonament d’elegits autonomics e de menaires d’associacions culturalas, exili de Puigdemont e mandat d’arrèst europèu contra el per rebellion e malversacion, empresonament en Alemanha, e mai recentament eleccion de dos independentistas catalans al parlament de Brussèlas) son estats dins totes los mèdias. Tanplan coma çò que se pòt passar en Polonha, Ongria o en Àustria, pausan lo problèma de la democracia en Euròpa. Pr’aquò i agèt pas la pus menèla reaccion de las institucions europèas, d’una Euròpa qu’es plan la dels estats e que s’es mostrada plan solidària d’una monarquia espanhòla eiretièira del franquisme.
 
Lo libre m’a permés de melhor comprene cossí los catalans son çò que son, amb una societat civila de las mai avançadas, dobèrts, un chic anarquistas benlèu, çò qu’es pas per me desagradar, mas comptant sus se e non pas sus l’ajuda d’un poder central qu’es pas jamai estat de lor costat, non pas sus la fòrça mas sus lor iniciativa e lor cultura.
 
Val la pena d’ajustar qu’entre Catalonha e Occitània, los ligams istorics e linguistics datan pas de uèi? E que, fàcia a la presentacion quasi exclusivament espanholista e centralista dels eveniments e del problèma catalan pels mèdias parisencs, caliá permetre a totòm d’aver una coneissença dirècta e sens cap de tabó, del punt de vista independentista. E qual o podiá melhor far que l’èx-president destituit Carles Puigdemont?
 
 
Avètz apresas de causas en fasent la traduccion?
 
Bravament. Per començar sus la personalitat de Carles Puigdemont. Sus las endevenenças que lo portèron al cap de la municipalitat de Girona, puèi de la Generalitat de Catalonha, alara que son projècte personal èra lo jornalisme. E que se sentís pas, un còp son prètzfach politic menat a tèrme, maridat a la politica per l’eternitat.
 
Sas opcions politicas: las opcions d’una democracia crestiana que foguèt a l’origina de la construccion europèa. E mai que tot son ideal de non-violéncia. E lo biais de far que ne sorgenta, obèrt a la discussion: respècte dels autres, fins a acceptar un punt de vista qu’es pas forçadament lo seu a la debuta.
 
Ajustarai que la revirada es un excellent exercici, e que, dins lo cas del catalan, permet a l’encòp de metre en evidéncia la proximitat lingüistica amb l’occitan e de melhor identificar las divergéncias. E quand s’agís d’un tèxt al vocabulari politic e juridic que sèm pas forçadament acostumats a mestrejar, es un bon aprendissatge.
 
 
Que pensatz dal contengut dal libre?
 
En defòra de l’interès per la persona de Puigdemont e de l’esclariment que pòrta sus l’encadenament dels eveniments entre Catalonha, Madrid, sa justícia eiretièira dels franquisme e sos mèdias, apondrai que lo libre es un bon exemple e un bon plaidejament per la democracia dirècta.
 
E tanben, e benlèu mai que tot, balha la basa indefugibla d’una filosofia politica per l’Union europèa. Deu èsser non pas l’Euròpa des estats, ni mai de las nacions, ni mai l’Euròpa de las regions, mas l’Euròpa dels ciutadans. E cossí, se volontam una Euròpa democratica, poiriá èsser quicòm mai qu’aquò?
 
 
Coma pensatz vos que se solucionarà l’afar de Catalonha?
 
Pas aisidament, mas los catalans ne son a mai de tres cents ans de resisténcia e son pas prèstes, mai que mai los joves, a se daissar tòrcer. Per l’independéncia o una solucion federala? L’unitat d’Espanha, coma la de França, es una idèa religiosa que pòrta pas ni a discussion, ni a de solucions negociadas e rasonadas.
 
 
Que rapòrt a Puigdemont amb l’occitan? Per exemple, la filha de Puigdemont se sòna Magalí, e sabèm que dins la sieu maison de Waterloo i es un exemplar de La Bèstio dou Vacarés. Ren qu’aquò coma ressons amb l’occitan?
 
Malaisit a dire, sens lo conéisser personalament. Mas nos faguèt l’onor e l’amistat d’un pichon prològ a l’edicion occitana. Ajusti que l’occitan es la lenga oficiala de Catalonha e que las bilhetas de vòte al referéndum sus l’independéncia portavan la possibilitat de causir en luòc del non, lo “sí” o lo “òc”. E qu’es a se téner lo primièr procès en occitan en Catalonha, lo de l’èx-deputada Mireia Boya, e que la Cort Superiora de Justícia de Catalonha acceptèt sa demanda. Tant ne fague la justícia francesa!
 
 
Que pensatz que pòon èstre los efieches d’aquel libre per l’espaci occitan?
 
Es un bocin tòp lèu per o saupre, mas ja los primièrs retorns e ressons son encoratjants. E esperam que passarà pas per malhas dels politicians d’en çò nòstre. Lo occitans avèm tot a i aprene.
 
Mas sèm tanben curioses e atentius a l’acuèlh que pòt aver a Barcelona[1] e en Catalonha.
 
 
Avètz ja lo darrier libre M’explico?
 
Deu sortir aquesta setmana a Barcelona e nos triga de lo legir.
 
 
Quicòm mai a dire per clavar aquesta entrevista?
 
Vòli saludar e mercejar Sèrgi Viaule, qu’el tanben causigèt de s’exprimir en occitan davant un tribunal de la Republica, que nos butèt a entamenar aquesta revirada e que, bèl primièr, i se metèt.
 
 
 
 
 Laurenç Revèst
 
 
 
 
 
 
[1] Disponible a ONA Llibres, carrer Pau Claris, 92 - Barcelona


 
Version occitana:
PUIGDEMONT, Carles. La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Vent Terral, 2020. 240 paginas. 14 èuros.

            
Version catalana:
 PUIGDEMONT, Carles. La crisi catalana, una oportunitat per a Europa. Conversa amb Olivier Mouton.Edicions La Campana, 2018. 240 paginas. 18 èuros.


  
Ven de paréisser:
PUIGDEMONT, Carles. M’explico. De la investidura a l’exili. Edicions La Campana, 2020. 680 paginas. 21,90 èuros.





 
abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Presèncias
10.

Es totjorn gostós de constatar cossi los occitanistas se fan una revòlta per procuracion amb Catalonha. Luòga de menar la seuna qu'a de tota mèna quincanelat dempuèi bèl temps....

  • 7
  • 4
Marrechien
9.

Lo libre original es estat escrich en francés, e non pas en olandés, coma se ditz a la debuta. Aquò es una error. Mas Lo neerlandés dins lo títol es corrèct. Osco !

  • 2
  • 1
Guston
8.

Qual sap dins quina lenga es la version originala d’aquel libre ? Ensagi ben d’o devinhar, mas soi pas dels pus fins.

  • 6
  • 7
Franc Bardòu
7.

"L’unitat d’Espanha, coma la de França, es una idèa religiosa que pòrta pas ni a discussion, ni a de solucions negociadas e rasonadas." Es, aquí tanben, un autre biais de far crida a las Brigadas Internacionalas. E nos remembram cossí acabèt aquò. Lo problèma, fin finala, seriá de pausar coma o pausèron los Occitans Miquèu de Montanha e Pèire Baile, dins la capacitat a relativisar lo punt de vista religiós quand co,nsideram causas politicas. Son pas los Franceses, que nos uflan la bodega, de costuma, amb sa sacro-santa laïcitat. Seriá plan lo lòc e lo moment la nos tornar sortir. Personalament, ma religion — subre aqeste punt tanben — non es pas brica la de França ni d'Espanha… Euròpa auriá — non foguèsse sonque la del ponhon — vocacion a assegurar neutrament aquesta laïcitat geopolitica, non ?

  • 16
  • 3
Franc Bardòu
6.

Segon lo President de la Republica Catalana, C. Puigdemont, Euròpa "deu èsser non pas l’Euròpa des estats, ni mai de las nacions, ni mai l’Euròpa de las regions, mas l’Euròpa dels ciutadans". Jòrdi Blanc pausa estrategicament la question : "E cossí, se volontam una Euròpa democratica, poiriá èsser quicòm mai qu’aquò"?". E ben, li podèm respondre. Per èsser quicòm, basta a Euròpa d'èsser sonque l'Euròpa del ponhon, ni mai, ni mens…

  • 18
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article