Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

Per qu’Occitània se fague d’esperela, faudriá que leis occitans agan consciéncia d’èstre d’occitans

escrivan e universitari

| jycasanova.jimdofree.com

Marselha es una granda vila, mai marselhesa que provençala ò occitana Ai ensenhat la literatura occitana a l’universitat de Pau en provençau, çò que pausava ges de problemas scientifics e pedagogics, mai a pas degut agradar a quauqueis uns. Aviáu trobat un parier replegament en Provença, amb una guèrra absurda dei grafias que nos a fach pron de mau Lo sociolingüista occitan, lo cercaire, insistirà sus la baissa de l’usatge quand lo militant li agradarà mielhs d’agachar de l’autre costat I a una recèrca occitanista qu’es pas mieuna: es ideologica e vòu faire passar son prètzfach sus la lenga avans la realitat. Se la vesèm pas la realitat, la podrem pas cambiar La màger part dei tèxtes son clafits de decas, non solament de decas minoras e cauquilhas, mai tanben de decas de sintaxi e de morfologia [...] Auriá cambiat amb un ensenhament corrècte e institucionalizat, mai la manca es evidenta que l’estat francés ne vòu pas e n’a jamai vougut Sabi pas perqué escrivi. La psicanalisi me o a pas aprés. Rèsta que podriáu pas viure sensa escriure: per ieu es coma alenar Lei dialèctes existisson e an encara una realitat sociala, culturala… Jamai n’i aguèt una consciéncia viva e de massa en favor de la reconeissença sociala de l’occitan. Pòt cambiar? O fau esperar avans que siá tròp tard Ai l’impression que siam a tombar dins un potz e qu’avèm pas encara tocat lo fons


Lo marselhés Joan-Ives Casanòva es escrivan e universitari. A publicat de libres de poesia e de pròsa, especiaument ais edicions Jorn e Trabucaire. Es l’autor d’obratges de critica sus la literatura occitana, principalament sus Frederic Mistral e la literatura francesa. Parla amb Laurenç Revèst.

 
 

D’ont vos ven l’interés per l’occitan de vòstre(s) canton(s) e la cultura occitana en general?
 
Siáu naissut a Marselha, dins lei  darriers ans cinquanta dau sègle XXn, au crosament de tres lengas: lo francés, lenga de l’escòla e deis institucions e en granda part de la carriera, lo còrs de la familha de mon paire, e lo provençau de la familha de ma maire. Siáu estat abalit per ma grand còrsa dins un barri, lo Panier, que se parlava que còrs. Aquela lenga, la retrobèri au vilatge, lo temps dei vacanças. S’enfugiguèt a la mòrt de ma grand e me siáu revirat amb mai de fòrças vèrs la lenga de la familha de ma maire, que d’unei parlavan encara provençau. L’ai apresa aquela lenga un pauc de natura, enfants que parlaviam una causa ibrida entre francés e occitan, coma totei, e après, subretot pròche d’una tanta que restava a Grans (ne parli dins mon poèma Requièm per tres poètas enfugits). Siáu estat mai tard interessat per la literatura, e mai per l’occitana, ai rescontrat d’ora l’òbra de Mistral, puei aquelei de d’Arbaud, Max Roqueta e Lafont.
 
 
Marselha capitala d’Occitània? 
 
Capitala? Siáu de ges de biais un nacionalista occitan. Marselha es una granda vila, mai marselhesa que provençala ò occitana. Son identitat li es pròpria, de tot segur “occitana” se prenèm aquel adjectiu dins un sens larg.
 
 
E aquel escrich sus vòstra vila dins Requièm per una vila mòrta
 
La vila de mon enfança, que l’ai quitada fa ara 20 ans, es mòrta. Existís pus, es estada remandada au poiridier dau temps. E coma auriá pogut existir? Parli evidentament de la vila de mon enfança que jamai se retròban leis imatges de l’enfança mòrta dins la realitat. Es pas Marselha qu’es mòrta, es la vila de mon enfança. Marselha continua de viure, mai es autra. Coneissi la Marselha d’ara, mai cada còp que i vau, pròvi de voler pas retrobar lei “piadas” de mon enfança, bòrd que seriá impossible.
 
 
Que son las semblanças e diferéncias entre l’occitanitat costat atlantic e costat mediterranèu? 
 
I a de diferéncias e de permanéncias. Siáu arribat a Pau que la lenga circulava encara un pauc (parli de l’us sociau generalizat), mai ara, en vint ans, aquò a quasi desparegut. Leis associacions occitanistas son la màger part d’entre elei tròp replegadas sus son canton, d’un ponch de vista culturau e linguistic. Ai ensenhat la literatura occitana a l’universitat de Pau en provençau, çò que pausava ges de problemas scientifics e pedagogics, mai a pas degut agradar a quauqueis uns. Aviáu trobat un parier replegament en Provença, amb una guèrra absurda dei grafias que nos a fach pron de mau. O disi dins mon darrier libre. Mai per fin de jutjament, siáu pas vertadierament un “militant” au sens classic: ma militància foguèt l’ensenhament e de segur l’escritura.
 
 
Vos interessatz a l’espaci vivaroalpenc dals Alps d’Auta Provença? A l’occitan vivaroalpenc? 
 
Aquel espaci lo coneissi pron ben. L’Auta Provença nauta es per ieu lo país de Giono qu’ai trevat de lònga dins ma joinesa e coneissi ben de luecs que me faudriá tornar veire. Lo Daufinat, lo coneissi ben estent qu’ai viscut quauqueis ans en Champsaur, e ai pron ausit la lenga que se parla ailà. Mon fraire viu en Ubaia e ai l’escasença d’i tornar. L’espaci “gavòt”, l’ai totjorn considerat coma originau, en granda partida “tombada naturala” sus Provença qu’una part de la familha de ma maire i èran seis originas.
 
 
Que rapòrt entre vòstres estudis, recèrcas e publicacions, e la lenga occitana?
 
Ai començat d’escriure e de publicar dins lei promiereis annadas de 1980, gràcias a l’amistat de Robert Lafont e de Max Roqueta. Ai publicat en occitan mai d’un libre. Siáu vengut un universitari, coma se ditz, e ai publicat en francés de libres sus la literatura occitana e d’articles. I a de tot segur un rapòrt entre la recèrca e la creacion literària, mai es pas a ieu d’o explicar, que siáu lo mens ben plaçat per parlar d’aquò.
 
 
Coma evoluiguèt e evoluís l’occitanisme per vos entre occitanisme scientificolingüistic, escolar, cultural, politic? De ligams? 
 
Lo ligam deu existir, mai i a totjorn agut una mesfisança evidenta entre leis occitanistas e leis universitaris, estent que leis uns e leis autres podián afortir de causas desparieras e sa tòca es pas la meteissa. Un exemple: lo sociolingüista occitan, lo cercaire, insistirà sus la baissa de l’usatge quand lo militant li agradarà mielhs d’agachar de l’autre costat. I a una recèrca occitanista qu’es pas mieuna: es ideologica e vòu faire passar son prètzfach sus la lenga avans la realitat. Se la vesèm pas la realitat, la podrem pas cambiar.
 
 
D’evolucions positivas, negativas? E per l’ambient de l’occitanisme?
 
La pèrda de la competéncia ortografica es terribla. Leis aisinas existisson, mai quand legissi de libres ò de publicacions escrichas en occitan, me demandi la màger part dau temps s’aqueleis autors an agachat lo diccionari. La màger part dei tèxtes son clafits de decas, non solament de decas minoras e cauquilhas, mai tanben de decas de sintaxi e de morfologia. Tot aquò es degut a una pigresa intellectuala, mai tanben a un autre fach: en occitan, sembla que cadun pòt dire coma vòu, e que de nòrma n’avèm pas besonh. E pasmens lo trabalh fach per lo CLO, lo Congrès, lo Vèrb’òc e d’autres coma mon amiga J. Ubaud es remarcable. Tot i es, mai fau voler sortir dau patologic que vesèm a l’òbra especiaument en Provença amb de desviaments que se presentan coma occitanistas e nos fan sauvèrt. Auriá cambiat amb un ensenhament corrècte e institucionalizat, mai la manca es evidenta que l’estat francés ne vòu pas e n’a jamai vougut.
 
 
Perqué codificar l’occitan, quins son los debats lingüistics e ideologics ligats?
 
De discussion, ne fau e ieu n’ai agut, especiaument amb B. Molin en Provença, que regretam totei sa despartida, e d’autres. Siáu pas totjorn estat d’acòrdi amb lei resolucions adoptadas, coma, per exemple, lo subjonctiu d’èstre escrich “siegue” que me sembla una error. Mai aquò dich, ara me conformi au Vèrb’oc, levat per de causas minoras. Perqué? Perque après la discussion, fau aplicar e ai pas l’impression que per lo provençau, lo lengadocian e lo gascon lei nòrmas prepausadas son d’orrors, tanben se siáu pas d’acòrdi, especiaument amb “ambé” qu’es, lingüisticament, impossible.
 
 
D’ont vos ven l’interès per la codificacion, e mai l’escritura? Avètz quins retorns de la part dals occitanistas e non occitanistas? 
 
Sabi pas perqué escrivi. La psicanalisi me o a pas aprés. Rèsta que podriáu pas viure sensa escriure: per ieu es coma alenar. Ai d’amics escrivans occitans e francés, la lenga a pas d’importància. Reviri mei tèxtes en francés, son, generalament per lei poèmas, publicats dins lei doas lengas. Me reviri estent que m’es estat dich que mon escritura èra “complicada”, e ai donc decidit de faire aqueu trabalh. Me pren fòrça temps, mai es un biais de viatjar entre doas lengas.
 
 
L’occitan, quin avenir? Un estandard solet, un estandard per dialècte, los dos combinats, laissam far...? 
 
L’occitan de referéncia proclamat per quauqueis uns es la resulta de sei fantasmas. Lo pes dei dialèctes es encara fòrt. Podètz pas dire a un provençau d’escriure “los” e a un gascon “fargar”. Sus lo principi, perqué pas? La nòrma catalana a fach quasiment desparéisser l’article “lo” remplaçat per “el” dins de zòna ont existissiá, fins au sud de Barcelona. Lei catalans son tant catalans ara coma ièr. Mai siam pas dins aquela situacion: lei dialèctes existisson e an encara una realitat sociala, culturala… Podèm regretar que s’una nòrma existís per aquelei dialèctes, siá pas respectada ò gaire coneguda. Mai intram dins la batèsta infinida dei particularitats…
 
 
La situacion de l’occitan dins vòstra region d’origina e aquela de residéncia actuala, sa visibilitat, sa transmission?
 
La baissa, per dire pas  la fin de la transmission naturala, l’ai vista a l’òbra en Provença, en Gasconha e en Carcin ont aviáu un ostalet. Es fach, me sembla, l’occitan se pòt pus ò gaire mantenir amb aquela transmission perque la societat que l’aviá afavorizada es mòrta, aquela societat agropastorala en plaça dempuei l’Antiquitat. Fau passar a autra causa. L’ensenhament? L’estat francés per mai d’una rason, ne vòu pas. Ai sovent pantaiat a una frasa dau temps de l’unitat italiana: “Italia se farà da se”. Mai per qu’Occitània se fague d’esperela, faudriá que leis occitans agan consciéncia d’èstre d’occitans. Se totei leis occitanofòns foguèsson occitanistas… Jamai n’i aguèt una consciéncia viva e de massa en favor de la reconeissença sociala de l’occitan. Pòt cambiar? O fau esperar avans que siá tròp tard.
 
 
Parlatz occitan en familha, amb l’entorn?
 
Ai donat a meis enfants la possibilitat de parlar, d’aver la chausida de parlar, mai ai jamai ren impausat. Impausar una lenga es per ieu impossible. Meis enfants an fach sa chausida, en favor de l’occitan, mai aguèsson fach una autra chausida, o auriáu respectat.
 
 
Que son vòstres projèctes?
 
Escrivi e publiqui. Ai dins lei tiradors mai d’un manuscrit: ne vau publicar dos en pauc de temps après la darriera publicacion que se ditz Desesperanças salutàrias a L’Aucèu libre. Pòdi pas restar sensa escriure. Ai un projècte d’un libre sus Aubanèu, mai siáu pas segur de l’escriure per mai d’una rason.
 
 
E aüra?
 
Sembla que nòstre monde vira bandinèla entre covid, dereliccion culturala e lingüistica e autreis auvaris ecologics. La solucion, l’ai pas, mai per ieu passarà pas per la politica tala coma es a l’ora d’ara, entre una drecha e una senèstra consumeristas. Pasolini aviá dich avans de morir en 1975 qu’eriam dins un periòde de “mutazione antropologica”. Es fach, a passat la mudacion. Ai l’impression que siam a tombar dins un potz e qu’avèm pas encara tocat lo fons.
 


Laurenç Revèst
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 


 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bon Bon
11.

#9 qual decerna los títols de bon o marrit lingüista?
Ne'n manca tanben, non?

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
10.

#8 Non soi pas un linguista, ges ni micva, çò que non m'empacha, en exrivan, d'aver besonh d'un estandard, fisable, estable e rigorós, coma tot escrivan d'una lenga modèrna e virada cap al futur e a l'universal.

  • 2
  • 0
Azraèl Ostal de Gargamèl
9.

#8 Excepcion: dins aquesta discussion, Andriu es un lingüista seriós. E Joan Ives Casanova tanben.

  • 5
  • 4
Azraèl Ostal de Gargamèl
8.

#7 Çò que comprenètz pas, es que dins aquesta discussion, i a pas cap de lingüista seriós enluòc, ni vos, ni Xim, ni Franc, degun...! Los lingüistas serioses discutisson pas aicí.

E i a una sola lenga d'òc.

  • 4
  • 7
Miko
7.

çò qui m'agrada ací qu'ei la bèra tumada taus lingüistas seriós qui ne comprenen pas los estandards ne fonccionan pas dab las lengas d'òc.

  • 6
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article