Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

«Ai l’impression de donar vida a un projècte que me portavi al còr dempuèi un brave moment»

creator de contengut sus YouTube

«Ai l’impression de donar vida a un projècte que me portavi al còr dempuèi un brave moment»
«Ai l’impression de donar vida a un projècte que me portavi al còr dempuèi un brave moment»

Uèi dimenge lo 5 de novembre de 2023 a sièis oras del ser, Parpalhon Blau publicarà lo primièr episòdi d’una sèria documentària que li dison CROWHURST – De cara a la Mar Granda. Son tres episòdis de 20 minutas que recòrdan l’epopèa extraordinària de Donald Crowhurst, un paire de familha britanic que partiguèt far lo torn del Mond en velièr al cap dels ans 1960. Entre espèr, mistèri e messorga, l’òme tornèt pas jamai a tèrra. Una tragèdia grèga de las pivelairas que lo youtubaire Gabrièu Pelisson decidiguèt de portar sus la tela. L’avèm rescontrat per ne saber mai.

 

Gabrièu, sès a mand de sortir ta pus primièra sèria. Cossí te sentes?

 

Fòrça content! Fasiá bèl brieu que voliái assajar aqueste format. Ai l’impression de donar vida a un projècte que me portavi al còr dempuèi un brave moment. Es una sensacion totplen agradiva.

 

L’istòria que contas es de las originalas. Cossí la descobriguères?

 

Lo primièr còp qu’ausiguèri parlar de Donald Crowhurst foguèt en 2020. Èri a escotar la ràdio e foguèri pivelat per aquel destin fòra lo comun. Aguèri l’impression qu’èra fach per èsser contat.

 

Es una istòria passionanta que mescla l’espèr, la messorga, la tragèdia e l’eroïsme
Soi veraiament espantat per la personalitat de Donald Crowhurst

 

Justament, se ne poiriás dire qualques mots?

 

En 1968 s’organizèt la primièra corsa de vela en solitari sens cap d’escala. L’objectiu èra de far lo torn del Mond en velièr sens acostar enluòc. Èra una proesa monumentala d’aquel temps. A la fin dels ans 1960 i aviá pas de GPS ni mai de telefonet per comunicar al mièg de la mar. L’escomesa èra de las perilhosas! Demandava de temps e de coneissenças per èsser complida. Es per aquò que los marins que participèron èran totes de navigaires experimentats. N’i aviá pas qu’un sol qu’èra un amator complet: èra Donald Crowhurst. Es l’istòria siá que volguèri far conéisser.

 

Fòra sa manca d’experiéncia, quina èra la particularitat d’aqueste candidat?

 

Ja, sa condicion sociala. De nòu concurrents èra lo sol qu’èra pas professional. Fasiá l’engenhaire dins una vilòta del sud d’Anglatèrra. Puèi, èra un òme dins una situacion financièra delicata. Sa pichòta firma èra a mand de far quincanèla. E enfin, i aviá la question de la mesa. Per lo demai dels participants, qu’èran esponsorizats, èra pas qu’una competicion de mai. Per Crowhurst, teniá mai de l’orguèlh personal. Èra un biais de se provar qu’aviá la capacitat de realizar un esplech e de provesir als besonhs de la familha. Li caliá èsser un eròi cossí que foguèsse.

 

E alara, cossí se debanèt la corsa?

 

Sens tròp de suspresa foguèt caotica pel paure Crowhurst. Aviá sosestimada la dificultat de la competicion. E pr’amor qu’aviá pas pro d’argent per se pagar lo batèl, deguèt ipotecar sa firma e son ostal per prene part a l’escomesa. Capitèt de signar un contracte amb un mecèna qu’acceptèt de li pagar la corsa a condicion qu’abandonèsse pas abans la fin. Un còp cabussat dins lo jòc, aviá pas pus lo drech de renonciar. Tornar sens acabar auriá significat la roïna e l’umiliacion publica per Crowhurst. Aviá pas la causida: li caliá contunhar dins sa draia e mai signifiquèsse probable la mòrt.

 

Que faguèt fin finala?

 

A! Per o saber caldrà agachar la sèria. Mas es una istòria passionanta que mescla l’espèr, la messorga, la tragèdia e l’eroïsme. Soi veraiament espantat per la personalitat de Donald Crowhurst.

 

Aprenguères fòrça causas en preparant aquesta sèria?

 

Un molon! N’aprenguèri ja fòrça sus l’òme qu’èra Crowhurst mas ne descobriguèri tanben un fum sul mond maritim que desconeissiái completament.

 

Justament, ont trapères la documentacion necessària per fargar una vidèo de gaireben una ora?

 

D’un biais general, podèm dire qu’aguèri tres fonts d’inspiracion màgers: lo documentari Aigas prigondas d’Osmond e Rothwell, lo libre de Tomalin e Hall entitolat L’estranh viatge de Donald Crowhurst, e l’episòdi que lo difusèt Fabrice Drouelle dins "Affaires Sensibles".

 

Pel primièr còp de l’istòria de Parpalhon Blau prepausas un vidèo trencat en mai d’una part. Es lo ponch de partença d’una èra novèla?

 

Benlèu. De fach, es un vidèo que voliái pas publicar a la lèsta. Voliái rendre compte de l’epopèa del Crowhurst e de sa lenta casuda dins la foliá. Lo format long me venguèt naturalament per desvolopar lo raconte. E puèi qu’ongan ai pas rodat de vidèo per Martror e Nadal, me pensèri que seriá una idèa de tria de partejar la narracion atal, per téner fins a decembre.

 

Me pensi d’aver passat gaireben un an sus aquel projècte. Foguèt un procès creatiu sincèrament passionant mas tanben tras que long

 

Quant de temps te calguèt per realizar la sèria?

 

De vertat te pòdi pas dire. Çò segur es que me demandèt fòrça investiment. Sul d’abòrd, passèri de meses a far las recèrcas. Puèi escriguèri l’escenari e enregistrèri la votz fòra camp. Lo rodatge de mas intervencions foguèt puslèu rapid mas, coma totjorn, çò mai long foguèt lo montatge. Calguèt trapar las illustracions, las musicas e los efèctes sonòrs. Un còp acabat, me deguèri encargar de la transcripcion dels sostítols en occitan, puèi m’ocupar de lor revirada en mai d’una lenga, per que la sèria foguèsse accessibla a totòm. Me pensi d’aver passat gaireben un an sus aquel projècte. Foguèt un procès creatiu sincèrament passionant mas tanben tras que long.

 

Aprèp CROWHURST – De cara a la Mar Granda, as previst de fargar d’autres episòdis atal?

 

M’encantariá. Mas dependrà tanben de la recepcion dels vesitaires. M’agradariá que lor agradèsse!

 

 


Calendièr previst

  • Episòdi primièr – Dimenge 5/11

  • Episòdi segond – Dimenge 26/11

  • Episòdi tresen – Dimenge 17/12

De seguir sus https://www.youtube.com/@ParpalhonBlau

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article