Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

Cau hèr víver l’espaci public e menar las gents deu canton sus las plaças de la vila

president deu hestenau Escota e Minja

Vincenç Ribièra
Vincenç Ribièra

Occitània sancèra èra acampada entre Alidé Sans de la Val d’Aran e Lo Seriòl deu Piemont italian La programacion mescla grops occitans damb grops d’en pertot L’exemple mès important d’aquera reüssida es la mesa en plaça d’una seccion bilingüa a la dintrada Ensaijam de hèr víver l’espaci public a l’entorn de la cultura qu’es la nòsta


Entrevista deu president deu hestenau lislés, Vincenç Ribièra, ende analisar l’escaijuda de 2013
 
Un mès après, es l’ora deu bilanç endeu hestenau occitan de L’Isla de Baish (Gasconha tolosana). Avèm entrevistat Vincenç Ribièra, president d’Escota e Minja, ende aquera edicion que mèrca les 10 ans d’existéncia.
 
Volèvam comprénguer le creish d’aqueste hestenau centrat sus la cultura occitana qu’estèc pichon aus sons debuts mès que deveng bèth ara. Le concèpte d’Escota e Minja èra simple: prepausar concèrts occitans davant gents que minjavan sopars hèits per associacions lislesas. Damb le temps, Escota e Minja crescoc e ara se hè sus quatre jorns damb literatura, vidèo, musica, messas en gascon, danças…
 
Quasi 4000 personas angón a Escota e Minja 2013.

 
 
 
Alavetz, se passèc plan aquera edicion d’Escota e Minja?
 
Se passèc regde plan. Una detzena annada devath le sorelh, dins un ambient de huec. Quasi 1500 repaishes servits sonque per la serada deu dissabte... La programacion musicala interessanta pr’amor qu’Occitània sancèra èra acampada entre Alidé Sans de la Val d’Aran e Lo Seriòl deu Piemont italian...
 
 
Qu’estón les moments fòrts de l’EEM 2013 d’après tu?
 
Coma Escota e Minja vòu prumèr menar las gents a s’acampar a l’entorn de la cultura nòsta sens forçadament la costejar de longas, le grop Sosten [Sousté], qu’es le creator deu hestenau e que nos deishèc la man quauquas annadas a, hascoc son darrèr concèrt damb son public le dissabte ser e hascoc atau un vertadèr adeishatz. Un vertadèr present ende nosauts!
 
 
Quin explicar l’escaijuda, la reüssida d’Escota e Minja?
 
L’idèa es que cau hèr víver l’espaci public e menar las gents deu canton sus las plaças de la vila. La cultura es evidentament un mejan important. En Occitània, e particularament a L’Isla de Baish, sembla, l’occitan es una part importanta de la cultura, mès es pas brica exclusiva. La programacion mescla grops occitans damb grops d’en pertot. Pensi qu’avèm capitat, mercés a un deus creators, René Ortega, d’implicar fòrça associacions, estanquets, mès tanben entrepresas.
 
Evidentament pr’amor que s’i tornan trobar financièrament, o pr’amor que i an una visibilitat, mès tanben, me sembla, pr’amor que passan un bon moment. Fòrça generacions son presentas deus ajòus aus mes joens.
 
L’exemple mès important d’aquera reüssida es la mesa en plaça d’una seccion bilingüa a la dintrada qu’es un rebat vertadèr de l’avançada de la socializacion de l’occitan dins la comuna, 46 escolans son ja inscriuts sonque per una escòla.
 
 
Coma explicar le succès d’EEM quan vesèm las dificultats de l’Estivada?
 
Pensi que i a pas nada comparason. Les objectius an pas res a véser, la dimension tanpauc, la dimension de las comunas encara mens. Dins nòsta comuna, volèm prumèr tocar e implicar le monde deu parçan, l’occitan es pas qu’un element au miei deus autes... Es pr’amor d’aquò que la programacion es totjorn equilibrada, mitat occitan, mitat quaucòm mès...
 
A Escota e Minja, aimam fòrça l’Estivada, e esperam que viurà plan temps, que nos permet tanben de passar un bon moment e de descobrir grops interessants.
 
 
Pensatz les hestenaus gigants, dependents de las subvencions, son un modèl encara valable damb la crisi?
 
Nos pausam pas tròp de questions suus modèls deus autes hestenaus.  Entà nosauts es quasi equilibrat entre las subvencions e las participacions de las associacions e de las entrepresas privadas. Es totjorn estat atau, las relacions son plan bonas. Es vertat que nos permet de nos parar un bricalh d’una baisha de l’argent public.
 
Un còp mès, espiam pas coma se margan les autes hestenaus, hasèm au mílhor damb un budget plan rasonable, e ensaijam de hèr víver l’espaci public a l’entorn de la cultura qu’es la nòsta. Sembla que per ara, fonciona, mès nos maufisam totjorn deu delavàs...
 
 
 
 
Nicolau Rei Bèthvéder
 
 
 
_____
 
Alidé Sans canta una version modernizada d’Es Caulets a EEM:



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article