Bandièra01 1180x150: País Invisible

entrevista

La vergonha subreviu perque nos an renduts coards

escrivan

Las nòstras lengas son sortidas de la clandestinitat, mas es pas sufisent Una fabrica de caucetas amb l’occitan coma lenga de l’entrepresa servís mai per téner la lenga que tres Prèmis Nobel de literatura Benlèu caldriá superar los esquèmas drecha-esquèrra que servisson solament a nos devesir e nos afeblir davant l’adversari comun Per çò que tanh a la Guèrra d’Argeria se’n farà de romans particularament idiòtas Aquel “retorn” dels pènegres precipitèt l’afrancesament del país


Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat es un escrivan catalan contemporanèu. Nasquèt a Perpinhan en 1963 e dins aquela vila es professor de lenga catalana. Collabòra regularament amb de jornals e revistas catalans coma El Periódico, E-notícies, El Temps e L’Avenç. Es sòci del Felibritge, legís sovent Jornalet, i daissa de comentaris e coneis plan la nòstra lenga e lo nòstre país.

 
Ès nòrd-catalan mas coneisses plan la realitat e la lenga occitana. Per quina rason?
 
Una coneissença relativa perque passèri una part de mon enfança e tota mon adolescéncia en Provença. Descobriguèri Mistral e los felibres als 18 ans. La lectura de La Langue occitane de Pèire Bèc desvelhèt tanben ma passion per la lenga e la cultura bessonas.
 
 
Ès estat fòrça ans professor de lenga catalana. En consequéncia, as una bona coneissença del sistèma educatiu francés. Quala opinion as de las lengas minorizadas?
 
Dirai solament qu’en França las mentalitats evolucionan pauc a cha pauc. Las nòstras lengas son sortida de la clandestinitat, mas es pas sufisent.
 
 
Quinas mesuras educativas, culturalas, politicas e socialas cal emprene per capvirar la situacion lingüistica de l’occitan?
 
Te poiriái respondre mas caldriá emplir vint fuèlhs. Cal ensajar de dignificar l’occitan e lo far util. Una fabrica de caucetas amb l’occitan coma lenga de l’entrepresa servís mai per téner la lenga que tres Prèmis Nobel de literatura.
 
 
Subreviu encara aquela mentalitat occitana (mas tanben nòrd-catalana, bretona, etc.) de desfachisme e de vergonha a respècte de la cultura pròpia?
 
Existís aquela vergonha en Catalonha Nòrd, mas las gents an totjorn sauput que parlavan una lenga desparièra del francés. L’expression “patés” en cò nòstre s’emplega pas per designar lo catalan. Mas la vergonha subreviu perque nos an renduts coards, nos an rebaissats pendent tantes sègles. Nos sèm abituats a la nòstra situacion de colonizats de l’interior.
 
 
Que li manca al movement occitanista en general, e concretament al movement occitanista politic, per començar de far virar la situacion?
 
Li manca de temps e d’argent, e segurament mai de “transversalitat”’. Benlèu caldriá superar los esquèmas drecha-esquèrra que servisson solament a nos devesir e nos afeblir davant l’adversari comun. De mai, l’occitan e lo catalan son l’enfanton que totes vòlon aver a l’ostal. Cadun pensa qu’a la bona solucion e avançam pas gaire. Quand interven un factor tant intim coma la lenga, se complica tot. Soi pas degun per donar de conselhs. Me representi solament a ieu meteis, e encara...
 
 
Creses que lo govèrn de França, dins un relambi rasonable, pòt avançar cap a un relaxament del jacobinisme oficial en vigor pendent los darrièrs sègles? As percebut qualque cambiament de mentalitat oficiala, e mai siá leugièr e alonhat?
 
I a un cambiament leugièr, un pichon melhorament, mas fòrça foncionaris practican un jacobinisme desmodat.
 
 
Coma nòrd-catalan, quala es ton opinion sul movement politic sobeiranista que se viu intensament dins la Catalonha administrativament espanhòla?
 
Una esperança immensa. Fa trenta ans qu’o espèri...
 
 
Dins tos libres se parla sovent de la Guèrra d’Argeria e dels pènegres. Qual impacte aguèt aquela immigracion francesa cap a França, per rapòrt a la populacion generala e concretament per rapòrt a las lengas minorizadas?
 
La Guèrra d’Argeria, e las guèrras en general, son una tragèdia per las gents e un paradís pels romancièrs. O ditz Joan Salas en Incerta glòria, “çò qu’an de pièger las guèrras es qu’après se’n fa de romans; per çò que tanh a aquela (que t’o asseguri, es una guèrra de mèrda coma tantas), se’n farà de romans particularament idiòtas, d’un ròse e d’un verd fòrça intensificats: i sortiràn de joves eròis meravilhosament coratjoses, angelics, de filhas meravilhosament atractivas...”
 
Aquel “retorn” dels pènegres (en Rosselhon, ne disèm de pautas negras) precipitèt l’afrancesament del país que, sens eles, se seriá produch mai tard. La paradòxa de l’istòria es que totes aqueles franceses d’Argeria èran sovent descendents de gents dels Païses Catalans. Caldrà pas tornar citar Camús, felen de menorquins?
 
 
Cossí se sent un escrivan de passapòrt francés en escrivent en catalan?
 
Me senti coma un exiliat interior e coma lo conservator —dins lo sens mai nòble del mot, lo conservator d’un espaci verge, d’un territòri natural menaçat— d’una lenga ferida a mòrt. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Peire Pinhans (Provença)
11.

Siáu interessat per aquela reflexion. Pensèri la mema cauva per l'emplec de l'occitan dins lo mitan dau trabalh, en fabricas o en burèus.
Coma li arribar ?

  • 2
  • 0
Wojciech Hospitalet de Llobregat
10.

Totalment d'acord, d'una manera evolucionada però si.#8

  • 1
  • 0
francesc Palma de Mallorca
9.

A Palma en vaig conèixer un de peunegre que era un castellanista rabiós, contrari a la llengua de Mallorca lo català. Semblava agressiu.

  • 7
  • 0
Quim BCN
8.

Cal dire las causas claras

La Revolució francesa és a la base dels totalitarismes moderns, i és culpable d'haver exterminat tot un món amb arrels pregones i haver-lo substituít per una falsa igualtat en profit d' unes classes i clans determinats,caracteritzats pel seu afany depredador i acumulador i pel nul respecte a les persones i a la cultura, tot el contrari del que tan hipòcritament es proclamava i que només era una simple coartada. Els jacobins són un subproducte humà d'allò més terrible i miserable, impregnats d'una violència innata, Seguint Foucault podem dir que les nostes societats occidentals es basen molt més en la dispcilina i la coerció que no pas en la suposada, i inexistent en la pràctica, liberttat que tant proclamen....


  • 11
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article