CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 24 de setembre

Entrevistas

Dissabte, 28 de febrièr de 2015, 03h00

“De publicar mon roman en occitan es lo mens que podiái far per Occitània”

Griselda Lozano Carvajal escrivana
Comentaris 18 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargar


Presidenta de la Fondacion Ager, Griselda Lozano Carvajal es tanben escrivana, autora del roman istoric Òc. Jornalet l’a entrevistada.

 
Sembla que ton roman Òc siá una reüssida, non?
 

« Es una pena qu’en Amazon Kindle i aja pas de categoria “occitan”, sonque “provençal”, ont lo roman Òc es numèro 1 despuèi sa sortida »

Cresi, en primièr luòc, que se pòt considerar coma una reüssida perque, gràcias a el, fòrça gents coneisson l’istòria d’Occitània, fòrça personas la desconeissián de tot en tot e d’autras l’avián oblidada. Me pensi que se pòt dire qu’es tanben una reüssida per l’aculhença qu’a recebuda del public e qu’a favorizat que se situèsse, lo 5 de febrièr passat, numèro 1 als Estats Units, en Mexic e en Espanha, e best-seller mondial en Amazon Kindle. De tot bias, es una pena qu’en Amazon Kindle i aja pas de categoria “occitan”, sonque “provençal”, ont lo roman Òc es numèro 1 despuèi sa sortida, mas i pas nat meriti a aquò, perque cresi qu’i es lo sol roman.
 
Se pensas qu’una difusion mejançant Amazon pòsca èsser utila per la literatura occitana?
 

« Amazon e las edicions Larkos son estadas providencialas »

Amazon es sonque un mejan, lo qu’a d’escometre sus la lectura en occitan es lo lector. Es en el que residís la possibilitat que la lenga perdure. E en aquel cas, Amazon e las edicions Larkos son estadas providencialas, puèi que pauques son los ostals d’edicion prèstes a publicar en occitan, coma pauques los malhums de libraris, per de questions de rendabilitat, en lo cas de Catalonha. Cossí que siá, me sembla essencial de melhorar la difusion de la literatura occitana, tròp pauc coneguda, quasi tostemps absenta de las librariás. Probable nos cal desvolopar una politica d’ajuda als libres en occitan.



Perqué as escrich aquel roman? Que cercavas de far?
 

« Cercavi de transmetre l’istòria e la coneissença a la quala aguèt accès Occitània a l’Edat Mejana »

Cercavi de transmetre l’istòria e la coneissença a la quala aguèt accès Occitània a l’Edat Mejana, e me semblèt un bon fons istoric per sautar cap a la literatura. Òc es un roman que pòt èsser catalogat coma istoric, d’accion, d’aventuras, de mistèri, etc. Fòrça lectors m’an bailat lor vision particulara, tostemps enriquidoira, formant un ample ventalh de nuanças e d’interpretacions divèrsas, mas i a quicòm en qué totes coïncidisson. Es un roman qu’aganta fins a la fin.
 
Perqué l’as escrich d’en primièr en castelhan e puèi en occitan (aranés)?
 

« Es una faiçon de revendicar e normalizar aquela lenga, ja que s’atròba en risc d’extincion »

Lo castelhan es una de mas lengas, amb lo catalan e l’occitan, totas tres oficialas en Catalonha. Aquela riquesa culturala me permet de comunicar amb Aragon, que sos ligams istorics amb Occitània remontan a l’Edat Mejana, e tanben amb cinc cents milions de personas dins lo Mond. E en occitan perque es en clar desavantatge amb lo catalan. De publicar mon roman en occitan es lo mens que podiái far per Occitània. En mai d’aquò, es una faiçon de revendicar e normalizar aquela lenga en Catalonha, ja que s’atròba en risc d’extincion. Totun, m’a suspresa la bona aculhença qu’a recebut. L’autre jorn, dins una de mas presentacions, una persona aqueriguèt dos exemplars, un en castelhan e un autre en occitan. Qualques jorns puèi, m’escriguèt per me dire que gràcias a aquela formula legissiá dirèctament en occitan e que son interès per aprene aquela lenga èra vengut despuèi aquel moment una estimulacion nòva.
 
Lo personatge principal es una jove cercaira que s’enamora de la Val e de l’istòria de l’occitan: es un pauc ton alter ego, non?
 
Es una evidéncia que pòdi pas negar. E mai la protagonista siá una gojata jove, polida e intelligenta, mai que ieu. Son aspècte fisic es una allusion a ma maire de jove, que foguèt ela que me menèt pel primièr còp a la Val d’Aran quand èri sonque una nena. Totun, amb son caractèr e sa conducha, si que se poiriá dire que la protagonista s’identifica amb mon alter ego.
 
 
Cossí veses la situacion de l’occitan en Aran e en Catalonha? E dins la rèsta d’Occitània?
 

« La cultura deuriá tostemps portar un signe positiu »

Occitània, malgrat que foguèsse pas jamai una unitat politica, si qu’o foguèt culturalament. Es una cultura e una lenga qu’an subreviscut als avatars politics e religioses e als interèsses territorials. Cresi que la cultura es lo ben mai preciós qu’ajam eiretat de nòstra istòria ancestrala, que fa partida de nosautres, que nos unís a nòstres ancessors e nos permet de conéisser nòstras originas; es un tresaur que deuriam servar, respectar e transmetre amb perseverança a las nòvas generacions per conéisser qual sèm e d’ont venèm. Delà quin interès politic o quina manipulacion istorica que siá, es nòstre tresaur, nòstre signe d’identitat e doncas nos pertanh. La cultura deuriá tostemps portar un signe positiu: de reünir es la manièra mai democratica de respectar las culturas. D’assajar de las anientar, o de las manipular, es just çò contrari. Mas es una reflexion que deurián far los politics, ieu la fau sonque amb lo sens comun.
 
 
E cossí veses, despuèi Aran e Catalonha, la situacion de l’occitanisme? Se i a de causas que se pòdon melhorar?
 

« Occitània es viva e qu’o pòt èsser encara se los occitans e los poders publics velhan a sensibilizar la societat »

Cresi qu’Occitània es viva, e qu’o pòt èsser encara se los occitans e los poders publics velhan a sensibilizar la societat. S’aquò se passa pas ansin, degun compren pas, coneis pas ni sent pas nat interès per saber çò que foguèt e signifiquèt Occitània. E, de segur, l’avenidor d’Occitània dependrà de la volontat politica e tanben comunautària. De far créisser la literatura modèrna en lenga d´òc es fondamental per la subrevida de l’occitan.
 
 
A ton vejaire, quinas politicas se poirián far per l’occitan?
 

« Çò melhor, per Occitània, es una unificacion de critèris per establir una nòrma lingüistica que permeta una estabilitat e faculte la progression de l’occitan per las generacions futuras; en lo cas contrari, subreviurà pas »

Çò melhor, per Occitània, es una unificacion de critèris per establir una nòrma lingüistica que permeta una estabilitat e faculte la progression de l’occitan per las generacions futuras; en lo cas contrari, subreviurà pas. Es necite que de lengas coma lo catalan, l’aragonés e l’occitan se pòscan aprene dins las escòlas, amb una totala e absoluda normalitat, sens qu’aquò supause una rivalitat ni un conflicte amb lo castelhan o lo francés. Entretant, perque, en mai de crear una riquesa lingüistica dins cada territòri, contribuiriá a garentir la subrevivença de las lengas minoritàrias. Mas tanben, en cas qu’aquò siá pauc, ajudarà a estimular nòstra capacitat cognitiva. Per exemple, en la lenga espanhòla, i a cent mila mots oficials, coma en la lenga francesa. En finés, i a 1 500 000 mots se s’inclutz los quinze diferents cases gramaticals. Un finlandés coneis quinze còps mai de mots qu’un espanhòl. Se prenèm en compte que Finlàndia ten lo 99,92% de reüssida escolara, contra lo 23,5% de malescasuda d’Espanha en l’abandon escolar precòç, çò qu’es lo doble de la mejana comunautària europèa... Benlèu deuriam pensar a l’interaccion lengatge-desvolopament cognitiu, e al fach que de parlar mai d’una lenga ajuda a obténer un melhor rendement intellectual. Pasmens, tot aquò son de donadas informativas que sonque nos pòdon ajudar a chifrar. Lo messatge es mai net e clar: cal legir de libres, e en lo cas de l’occitan, del catalan e de l’aragonés, es una responsabilitat indefugibla. Aquò ajudariá a un reviscolament literari en caduna d’aquelas lengas e a lor bailar una plaça meritada dins la literatura universala.



publicitat



Comentaris

20 d'abril 00.47h

Les seves opinions polítiques i lingüístiques em semblen molt desafinades i el recompte del finès una bestiesa, però llegiré el llibre.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'abril 14.22h

Çò que tua la lenga aqu'es son estandardizacion... e lo nacionalisme centraliste occitan!

Farèm tot petar!

Lutar contra un nacionalisme per se n' cargar un autre?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'abril 13.50h

Çò que tua la lenga aqu'es son estandardizacion... e lo nacionalisme centraliste occitan!

Farèm tot petar!

Luttar contra un nacionalisme per se n' cargar un autre?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de març 11.22h

#16 Segon l'autora, una librariá pòt demandar dirèctament lo roman a Amazon amb una tarifa preferenciala. Tanben, las edicions Larkos lo pòdon mandar a una librariá o un malhum de distribucion. Enfin, dins qualques jorns, la pagina Facebook del libre 'Òc' lo prepausarà a la venda.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de març 09.22h

Ont es pot trobar aqueste libre en occitan a Tolosa. A "la tuta d'oc" i es pas.
Mercés


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de març 10.41h

L' Occità, encara que jo escric en Català, però tot arrivarà, és una realitat, i a mès històrica, No és pot ofegar al S.XXI una llengua per ignorància, o xovinins-me.
És i serà, per tant si la defensem, l'estimem,i la practiquem no desapreixarà, això viol dir que l'Estat frencès és i aixì ho demostra continuament molt ignorant i no éstà a la altura que la relaitat real i històrica requeireix.
"Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 de març 12.05h

Visca Griselda Lozano! Grandmercé per aqueste roman magnific que nos ofrissètz!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 de març 12.04h

#12 I a un fum de trabalhs sus la lenga comuna (o occitan estandard). I a de gramaticas e de recèrcas scientificas sus la question. Fòrça articles de Jornalet son redigits dins aquesta lenga comuna. Avètz pas remarcat???


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 de març 02.38h

Oc a una lenga comuna, e qui harà la prumèra peada concreta ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

En Itàlia i a quicòm que truca

Après la guèrra personala de Salvini contra los migrants e los refugiats, e las divèrsas declaracions racistas, sexistas e omofòbas de divèrses membres del govèrn,  ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 21 7
  • sol Aush 21 5
  • sol Bordèu 21 9
  • sol Briançon 21 7
  • sol Caors 21 7
  • pluja Carcassona 18 7
  • sol Clarmont-Ferrand 16 4
  • nuvols Confolent 16 4
  • sol Gap 21 7
  • sol La Canau 21 9
  • sol La Gàrdia 16 4
  • sol La Torre de Pèlitz 21 7
  • nuvols Limòtges 16 4
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 24 13
  • sol Lo Puèi de Velai 14 5
  • nuvols_parcials Marselha 18 9
  • sol Montpelhièr 23 14
  • pluja Naut Aran 15 6
  • sol Niça 21 7
  • sol Nimes 18 9
  • nuvols Pau 19 6
  • nuvols Peireguers 18 9
  • sol Rodés 21 7
  • sol Tolon Low:15 High:22
  • sol Tolosa 22 7
  • sol Valença 21 7

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Lengue a Mentan

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Las Cevènas, Barjac en Val de Cese

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Val de Toran. Com. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Laurenç Revèst

    Lengue a Mentan

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

T'agradan las politicas del govèrn actual d'Itàlia?


15%



83%



2%




Vots 53 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)