Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

Quebèc: “En Canadà existís un racisme antiquebequés dempuèi totjorn”

pòrtavotz del Ret de Resisténcia Quebequés

| Abdallah

Los trasfòls coma aquel d’aquí son de ciblas perfièchas per la propaganda de l’òdi que se tròba dins los mèdias en anglés dempuèi totjorn Alègrament e regularament, s’acusa los independentistas quebequeses, dins aquela premsa, d’èsser un movement faissista nazi Recebèrem pasmens fòrça menaças de mòrt Per far avançar lo projècte de país, serà malaisit Mas ne demòra pas mens, coma disiam fa gaire, que dins un contèxt de liberacion nacionala, aquò empura las tensions Lo movement estudiant i es encara, se parla encara de manifestacions


En seguida de l’atemptat contra lo rescontre independentista, lo ser de las eleccions en Quebèc, Patrick Bourgeois, pòrtavotz del Ret de Resisténcia Quebequés, liurèt al jornal numeric breton 7Seizh un incresable testimoniatge sus las tensions entre francofòns e anglofòns en Quebèc.
 
De marchas aurengistas, de racisme antiquebequés, de tensions permanentas amb los anglofòns: segon Patrick Bourgeois, l’atemptat de dimars passat a de raices prigondas dins las societats canadenca e quebequesa.
 
Ça que la, en cap de moment se parla dels dreches lingüistics dels pòbles originaris d’America que tanplan n’i a en Quebèc.
 
Entrevista: Fabien Lécuyer

 
[Aicí Jornalet o transcriu tot en occitan. L’entrevista es en francés e la podètz escotar
sul sit de 7Seizh.]
 


Patrick Bourgeois, adieu-siatz! Sètz pòrtavotz del Ret de Resisténcia Quebequés. Un eveniment vertadièrament inesperat se passèt lo ser de la victòria del Partit Quebequés (PQ), lo partit independentista a las eleccions de Quebèc. Un òme faguèt irrupcion al moment de la ceremònia de victòria e comencèt de tirar de pertot amb una arma pesanta. Alavetz, que se passèt exactament, i a de desvolopaments nòus de l’afar?
 
Exactament, çò que se produsiguèt, es qu’al moment que Pauline Marois prononciava lo sieu discors de victòria, òm s’avisèt que los gardacòrses la prenguèron e l’emportèron rapidament en rèirescèna. Aquò traguèt l’estupefaccion sus las gents qu’èran dins la sala, suls espectators e telespectators qu’aprenguèron, a mesura que la serada avançava, qu’un òme de qualques 60 ans, un anglofòn, agarriguèt las gents qu’èran al Métropolis per la concentracion del PQ e, amb un AK47, tirèt sus las gents. Aürosament l’AK47 s’encalèt, doncas atenguèt fin finala solament doas personas mas una de las doas personas moriguèt. L’autra persona, se tem pas mai per la siá vida ara per ara, mas es estada tocada al bacin. E l’òme [qu’aviá tirat] foguèt agantat pels policièrs, e es ailà que s’escridèt que “Los angleses se son revelhats, los angleses se son revelhats!” Es clarament una accion politica.
 
 
 
Se’n sap un pauc mai sus l’òme en question? Fa partida d’un ret, es sol?
 
Sembla d’èsser un òme puslèu isolat, es proprietari d’una botiga de caça e pesca dins lo canton del Mont-Tremblant, mas los trasfòls coma aquel d’aquí son de ciblas perfièchas per la propaganda de l’òdi que se tròba dins los mèdias en anglés dempuèi, dirai, totjorn.
 
Escriguèri un ensag en 2006, se la miá memòria es bona, que s’entitola Québec Bashing; es una analisi del fenomèn del racisme contra Quebèc que se tròba dins la premsa anglofòna. I a de causas, de verai, que son abominablas; demest elas, Mordecai Richler, qu’es considerat coma un grand escrivan, escriguèt dins TheNew Yorker que las femnas canadencas francesas èran de truèjas perque avèm una taxa de natalitat elevada aicí.
 
Alègrament e regularament, s’acusa los independentistas quebequeses, dins aquela premsa d’aquí, d’èsser un movement faissista nazi, del temps que lo movement independentista quebequés es d’esquèrra e qu’a absoludament pas res d’intolerant. E encara, pendent la darrièra campanha electorala que ven tot just de s’acabar, Don Macpherson, dins lo jornal The Gazette, presentava encara lo movement independentista coma un movement d’intolerància.
 
Alavetz, es segur que quand se demoniza aital un corrent politic, se met tot en scèna per que los individús pus capbords que los autres, coma aquel de Mont-Tremblant, agarriscan las gents e cometan d’accions d’una tristesa inausida.
 
Aqueles dos tecnicians de scèna que lo tiraire toquèt, dont lo qu’es mòrt, avián pas res de veire amb lo Partit Quebequés; son de victimas innocentas en mai d’aquò; cal ensajar de comprene d’ont emana aquò, d’ont emergís.
 
Aquò es segur: i a una intolerància en Canadà contra Quebèc, dempuèi totjorn. Lo movement aurengista es encara present en Canadà. I aguèt mai d’un primièr ministre qu’èran de tendéncia aurengista, de primièrs ministres canadencs...
 
Alavetz, tanben i a aquela question darrièr tot aquò. Sèm, e mai, dins un contèxt de liberacion nacionala ont Quebèc ensaja de caminar cap a la libertat e, ara, lo retorn del Partit Quebequés, si qu’a creat una psicòsi dins lo cap de qualques unes, demest los quals i a lo tipe que tirèt sus las gents.
 
 
 
Alavetz, es vertat que se diguèt longtemps “negres blancs” en parlant dels quebequeses, mas tu parlas dels aurengistas. Los aurengistas, son çò meteis qu’en Irlanda del Nòrd?
 
Los meteisses qu’avètz? Es la meteissa tendéncia qu’en Irlanda del Nòrd, son fòrça plan organizats aicí en Canadà. I aviá de milièrs e de milièrs de membres. Son mens presents uèi, mas cada an a Toronto i a totjorn una marcha aurengista. Es mai modèst en Quebèc, mas aquel fenomèn d’aquí, aquel racisme d’aquí, francofòb, es fòrça present.
 
Quand pengèron Louis Riel en 1885 —quand Canadà pengèt Louis Riel en 1885—, los anglofòns èran fòrça aüroses de çò que se passava.
 
E se tornam a uèi —ja que se poiriá dire qu’aquelas istòrias son vièlhas, que los tempses an cambiat, qu’i sèm pas pus—, e ben se vei que los dos grands jornals canadencs angleses, lo National Post o The Globe and Mail, en seguida de çò que se produsiguèt amb l’atemptat contra Pauline Marois, son estats obligats de barrar lo modul dels comentaris perque i aviá un fum de canadencs angleses que se regaudissián que qualqu’un aguèsse agarrit, aital, lo Partit Quebequés. Es pas tan marginal, tanpauc...
 
De menaças, n’i a d’autras que se produsisson, e n’i a d’autras que circulan. Te poiriái parlar quitament del mieu cas personal. Ieu, de verai, aviái pas jamai presas aquelas menaças seriosament; ara cambiarai pas de perspectiva, mas cambiarai lo mieu angle d’analisi quand ne recebrai.
 
Quand faguèrem anullar la reconstitucion de la batalha de las Planuras d’Abraham en 2009, amb Pierre Falardeau, recebèrem pasmens fòrça menaças de mòrt, e ieu trobavi aquò ridicul. Mas ara, quand veses çò que cèrtas personas, obnubiladas pel racisme, son prèstas a far, i perpensas dos còps, ara, quand recebes aquò.
 
 
I a una causa aicí que las gents arriban pas tròp de comprene. Quebèc es francofòn mas i auriá una minoritat d’anglofòns, de canadencs, qu’es aquò exactament?
 
Quebèc es a 80% francofòn, a 20% anglofòn. Los verais anglofòns d’origina, aqueles de raiç britanica, son de mens en mens nombroses. I aguèt mai d’un movement d’exili pendent los ans passats. Mas, sustot, s’atròba qu’aqueles anglofòns son remplaçats per una immigracion que s’angliciza. Se poiriá parlar benlèu de 6 o 7% d’anglofòns de soca, coma se ditz aicí d’aqueste caire de l’Atlantic, e lo rèsta, per acabar aquel 20%, son d’immigrants que quand s’installan aicí s’intègran a la comunautat anglofòna perque, ja que Quebèc es en plen còr de l’America anglofòna, per eles es sovent mai atractiu de venir anglofòn que non pas francofòn. Es un pauc coma çò que se passa a Barcelona amb de gents qu’adòptan la lenga espanhòla en luòc del catalan.
 
 
D’acòrdi. Al nivèl del futur, ja qu’aquelas eleccions intervenon après un contèxt de fòrta tension, après las manifestacions d’estudiants, l’oposicion a Charest, que risca de se passar? Son rebatudas, las cartas? I aviá la victòria del PQ, aquò èra lo retorn dels independentistas. Après un còp aital, que pòt arribar?
 
Primièr, caldrà daissar pausar la polsa, mas segon lo mieu vejaire, es una victòria qu’a lo gost de la desfacha: lo Partit Quebequés en essent fòrça minoritari, a las mans regde ligadas.
 
Los qu’an la balança del poder, son dos partits de drecha fòrça federalistas: la Coalicion Avenir Quebèc e lo Partit Liberal de Quebèc de Jean Charest; aquel darrièr qu’a gaireben tantes deputats coma lo Partit Quebequés, mentre qu’es un partit qu’a fach la pròva al cors dels ans passats qu’èra prigondament corromput.
 
Sèm pas estats capables de los batre mai qu’aquò. Aquò denòta una cèrta feblesa del Partit Quebequés. D’efièch, lo vòte independentista s’es abocinat en tres parts: lo Partit Quebequés a recebut 32% dels supòrts dels independentistas, Quebèc Solidari n’a recebut aperaquí 6% e Opcion Nacionala n’a obtengut 2%. Nos sèm esclatats aital, e aquò dona l’impression que sèm mai flacs qu’en realitat.
 
Mas, solid, per far avançar lo projècte de país, serà malaisit. Mai que mai, Pauline Marois e lo Partit Québécois —que son totjorn fòrça timorats e que son, de verai, dins los mai moderats dels partits independentistas— an avançat sul fach que trabalharián amb de referendums d’iniciativa populara, es a dire qu’a las gents, lor caldrà signar un registre per menar lo govèrn a far un referendum sus l’independéncia de Quebèc. Per las signaturas del registre, cal 850 000 signaturas, çò qu’es enòrme, amb una representativitat regionala, del temps que se sap —ja venèm de ne parlar— que i a cèrts cantons de Quebèc que son anglofòns.
 
Puèi es lo Partit Quebequés que decidirà fin finala se lo referendum se farà o pas. E coma aquò, e mai aguèssem un contèxt de govèrn majoritari, seriá fòrça complicat de realizar; ara, dins un contèxt de govèrn minoritari es impossible. Çò que dona benlèu d’esperanças a las gents, çò que pòt donar un pauc de vida a aquel govèrn del PQ, es que lo Partit Liberal de Quebèc ven de pèrdre lo sieu cap amb Jean Charest, donc eles s’engatjaràn en un procediment de succession.
 
Alavetz, evidentament, auràn pas cap d’interès de far caire lo govèrn tròp rapidament. Los liberals deuràn donar un pauc de plaça al Partit Quebequés que poirà far cèrtas causòtas. Mas, tocant çò fondamental, per lo govèrn del PQ, aquò serà de mal realizar.
 
 
Torni a las tensions que pòdon existir. Parlàvetz de tensions entre francofòns al sens larg en Canadà. E senon, en Quebèc, dins cèrts cantons, aparentament i a de tensions fòrça mai fòrtas. E d’una autra manièra, n’i a entre anglofòns e acadians. Nos en podètz dire mai?
 
Quand sèm en de sectors ont los francofòns son fòrtament minoritaris, es segur qu’ailà los anglofòns (disèm los anglofòns mas, nos comprenèm, los anglofòns an pas totes de sentiments racistas, luènh d’aquò, mas son totjorn las minoritats que son mai aparentas; e entre los anglofònes es lo cas tanben)... Donc, es clar que los acadians, eles, an pas d’Estat per los defendre (en Quebèc nos en sortissèm pas tròp mal perque avèm un Estat gaireben nacional per impausar de leis lingüisticas o de causas aital)... E donc, los acadians son a la mercé de govèrns que se constituisson amb los sostens dels anglofòns.
 
Es clar que i a sovent de tensions quand es la Fèsta dels Acadians al mes d’agost. Son pus sovent de cases isolats, mas i a de provocacions, de marchas aurengistas, de causas aital.
 
En Quebèc, quand sèm a la frontièra amb d’autras províncias, es sovent mai complicat. Entre d’autras causas, vejam la vila de Gatineau [en Quebèc], qu’es just al costat d’Ottawa, la capitala canadenca. Es de reputacion en Quebèc que dins aquela vila, los anglofòns e los francofòns, sustot a l’entorn dels bars, quand arriba lo ser, ajudats per la bevenda, arriban als còps de ponh pro regularament.
 
Dins los rengs militants, sèm conscients que son de causas qu’arriban. Ja ai agut conegut de militants qu’anèron a Ottawa per la fèsta nacionala, e foguèt encara un contèxt de batèsta, solid; èran quatre o cinc... E d’anglofòns arribèron, batèron los gojats e las gojatas, trempèron lo cap dels gojats dins l’aiga en lo tenent sota l’aiga. Son de cases aital qu’ausissèm sovent, se sap qu’aquò se passa. Es estofat pasmens, se’n parla gaireben pas jamai sus la plaça publica, justament per enverinar pas las relacions entre anglofòns e francofòns.
 
Mas ne demòra pas mens, coma disiam fa gaire, que dins un contèxt de liberacion nacionala, aquò empura las tensions. E Quebèc es pas l’excepcion, i a de tensions aicí perque es ben possible que Quebèc siá una nacion que devenga liura; aquò es pas segur, mas avèm de causas de realizar amb aqueste projècte de país. E en fàcia ne son conscients, e cèrtas personas, en fàcia, vòlon absoludament pas que Quebèc se separe, vòlon protegir lo lor grand Canadà. Aquò fa nàisser de comportaments dins cèrts individús —pas totes—, que son inacceptables.
 
 
Sètz pòrtavotz del Ret de Resisténcia Quebequés, qu’es la vòstra actualitat? Que son los projèctes que comptatz de lançar dins los tempses avenidors?
 
 
Es clar que sèm actualament dins una dinamica pòstelectorala. Dins la nòstra organizacion i a lo ret Resisténcia mas i a tanben un jornal, e mai i a una ràdio, un ostal d’edicion.
 
En periòde electoral, es mai l’immediat que pren la prioritat que lo militantisme de terren. Pel ret, regardarem çò que se produsirà, mas vos dirai que sèm de verai dins un contèxt ont observam mai que nos activam. Perque tot es nòu ara.
 
Fasiá quasi dètz ans, totun, qu’èrem jos un règne liberal. Ara tenèm un govèrn del PQ, e de segur caldrà far d’ajustaments pel ret, e lo militantisme serà pas pus de la meteissa traca.
 
Èrem mai dins una logica d’afrontament amb lo govèrn liberal. Ara serem mai dins una logica d’afrontament amb lo govèrn del PQ. Si qu’es evident. D’ara enlà, s’agirà mai de far pression, de veire cossí se pòt far malgrat tot per far avançar lo projècte de país.
 
Tanben vos dirai que los militants del ret se son fòrça engatjats dins lo partit mai regdament independentista qu’avèm en Quebèc, es a dire: Opcion Nacionala. Fòrça militants nòstres trabalhan al desvolopament d’aquel partit perque, pasmens, es estat una decepcion al moment de las darrièras eleccions. Lo cap d’Opcion Nacionala, Jean-Martin Aussant, es pas estat elegit e aquò a plan complicat lo prètzfach. Caldrà veire pel futur cossí ajudam Opcion Nacionala a s’ancorar, a se desvolopar.
 
Ara per ara, sèm mai dins una logica o una dinamica de temporizacion, observam e, de segur, lo movement estudiant i es encara, se parla encara de manifestacions. Lo ret es estat present en las manifestacions estudiantas. Veirem cossí se passarà.
 
 
Fòrça plan, Patrick Bourgeois, vos mercegi.
 
Mercé.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article