Bandièra01 1180x150: País Invisible

entrevista

“En deguna escòla italiana es presenta coma matèria d’ensenhament la lenga occitana”

Lingüista e musiciana

Ai seguit decò un Mastèr dedicat a las Lengas minoritarias de Piemont, que son quatre: occitan, arpitan, francés e walser La visibilitat de l’occitan en província de Coni e Turin es bòna La lei 482/99 protegís las 12 minoranças lingüisticoïstoricas d’Itàlia [...] mas per l’occitan, las activitats de difusion de la lenga son totjorn sostenguas a travèrs l’iniciativa de privats o d’associacions La lei 482/99 permet a las escòlas l’activacion del cors a condicion que sie la familha de l’escolan que lo demande. Mas degun l’a jamai fach... La deputaa del Parlament Chiara Gribaudo es del Borg e sus Facebook se declara occitana


La lingüista Rosella Pellerino trabalha amb l’Espaci Occitan de Draonier (en la Val Maira, toponim vivaroalpenc toscanizat en Dronero) dempuei la naissença dal centre, en 2000. En 1999 intrèc dins la Comission Lingüistica Internacionala que, sota la supervision dal professor Xavier Lamuela, s’es ocupaa de la normativizacion de l’occitan alpenc amb la produccion d’un diccionari e d’una gramatica.
 
Pellerino fa partia de comitats scientifics e a publicat diferentas òbras sus la cultura en las Valadas (Valadas Occitanas e Occitània granda: ren d’autre qu’una partia de la planeta, Chambra d’òc, 2001), guidas sus l’art e lo patrimòni des Valadas, un diccionari de l’occitan alpenc (Dizionario italiano-Occitano-Italiano. Norme ortografiche, scelte morfologiche e vocabolario dell’occitano alpino orientale. Espaci Occitan e +eventi Edizioni, 2008) e satges e catalògs per convenhs e exposicions.
 
Es tanben musiciana. Après completar los estudis de cant es, dempuei l’an 2000, professora de cant en diferentas acadèmias e instituts musicals. Son grop de musica occitana anciana, A Fil de Ciel, a enregistrat dos CD: A Fil de ciel e Vertigo.

 
 
Qual es lo vòstre prètzfach dins l’Espaci Occitan?
 
Per l’Espaci Occitan en aquesti ans, ai creat lhi contenguts del Musèu multimedial “Sòn de Lenga“. Me sio ocupaa de toponomastica, de corses e de laboratòris didactics de lenga e cultura occitana en associacions e en cò des escòlas de la província de Coni. Dempuei 11 ans tenèm tanben de corses d’occitan en linha per adultes e mainaas, e avèm agut de centenas d’escolans.
 
Fasèm d’ajuas per lhi grops de musica que vòlen escriure lhi tèxtes des chançons en occitan. Avèm realizat de trabalhs de dialectologia coma de diccionaris en linha des parlars des diferentas valadas. Organizam convenhs, conferéncias e manifestacions sus la lenga e la cultura occitana.
 
 
D’ont vos ven l’interés per l’occitan vivaroalpenc e la cultura occitana en general?
 
Ma maire èra originaria de la val d’Estura e parlava “a nòstra mòda” amb la sia familha. Io ai totjorn viscut al Borg [en toscan: Borgo San Dalmazzo], lo darrier vilatge de la valada, ont se parla aüra mai que mai piemontés. Mas aquela lenga èra part de la familha e a l’Universitat ai estudiat las letras italianas amb un percors dedicat a la filologia romana, a la glotologia e a la dialectologia de Piemont. Puei ai seguit decò un Mastèr dedicat a las Lengas minoritarias de Piemont, que son quatre: occitan, arpitan, francés e walser. Ai començat de collaborar amb de revistas coma Ousitanio Vivo, amb d’associacions coma l’Espaci Occitan, a far d’enquèstas lingüisticas per l’Universitat, e l’interès e la passion aürosament son devenguts un trabalh.
 
 
De qu’es la situacion de l’occitan aüra en cò vòstre (comuna, província...), sa visibilitat, sa transmission?
 
La visibilitat de l’occitan en província de Coni e Turin es bòna. Lo monde coneis la minorança sustot a travèrs la musica e las danças. Mas la transmission es delegaa a la familha e donc ai paur que entre las nòvas generacions lhi parlants serèn totjorn mens nombroses.
 
L’occitan en la Republica italiana es protegit per la lei 482/99, la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritàrias... Mas dins la realitat de l’aplicacion d’aquestas leis, de qu’es la fòrça reala, qu’a aportat de mai en rapòrt d’enans per assegurar un nombre creissent de locutors d’occitan? (proteccion, regression, expansion...)
 
La lei 482/99 protegís las 12 minoranças lingüisticoïstoricas d’Itàlia, e en quarque cas es aplicaa, coma per l’alemand o l’eslovèn. Mas parlam de regions que politicament e administrativament an ja un estatut especial. Segurament la Lei met a disposicion de finançaments que permeton a d’associacions, escòlas e grops de realizar d’activitats de difusion e d’estructuracion d’accion per la lenga, coma de corses e de publicacions.
 
Mas per l’occitan, las activitats de difusion de la lenga son totjorn sostenguas a travèrs l’iniciativa de privats o d’associacions.
 
 
Dins las escòlas (3-5 ans, 6-10) de las valadas occitanas de Piemont, los collègis (11-15 ans) dal sector pròche se n’i a, existisson de professionals de l’ensenhament de la lenga occitana per ensenhar a totes los enfants de parlar, d’escriure l’occitan? (en Occitània administraa per França: CRPE opcion Occitan en Ensenhament Primari, CAPÈS d’Occitan en Segondari). L’impression que dona aquesta lei, es de vent cubèrt de bònas intencions romanas sus lo papier, mas la diminucion dal nombre d’occitanofòns es luenh de s’arrestar, non?
 
Lhi a pas un registre de professionals de l’ensenhament de l’occitan. E en deguna escòla italiana es presenta coma matèria d’ensenhament la lenga occitana. La lei 482/99 permet a las escòlas l’activacion del cors a condicion que sie la familha de l’escolan que lo demande. Mas degun l’a jamai fach...
 
E, dins lo cas qu’aquò se passèsse, aquel pòst d’ensenhament se poleria dedicar sonque gràcias a una competéncia lingüistica de la part de l’ensenhaire e que sie conoissut de la part de la Direccion de l’escòla, en abséncia d’una lista de personal competent.
 
La lei permet decò d’emplegar la lenga en lhi burèus, per lhi documents burocratics. Mas a part quarque rara excepcion, aquò per l’occitan se passa pas.
 
 
Quinas son las projeccions probablas dal nombre de locutors d’Occitan dins lo futur?
 
Dins un encastre coma aquel italian, ont la preséncia de lengas regionalas e dialèctes es encara fòrta, segurament l’occitan a mai de chanças de sobreviure encara per quarque temps. Mas segurament lo numre de locutors actius se baissarè d’un biais constant.
 
 
Quina es la genèsi de l’Espaci occitan? Quins son los objectius de vòstra estructura, las associacions membras? I son de ressons dintre la populacion (non occitanista)? De blocatges?
 
L’Espaci Occitan de Draonier, Associacion d’Organismes Publics del territòri occitan alpenc, a per objectiu la promocion lingüistica, culturala e toristica des Valadas occitanas. Es naissut ental 1999 e dempuei aquel moment a començat la sia òbra de promocion culturala e lingüistica al nivèl de projèctes e tanben d’un biais institucional entre Comunas e Comunitats de Montanha de l’airal occitan alpenc. Lhi locals a Draonier son estats inaugurats e dubèrts al public ental 2002. A travèrs l’Institut d’Estudis Occitans, lo Musèu Sòn de lenga, lo Portanèl Lingüistic se presenta en Itàlia coma lo premier centre cultural dedicat al monde occitan. E vòl èsser un ponch de referiment e un espaci dubèrt a tuchi: a lhi escolans que pòlon conéisser de maniera amusanta e dinamica la cultura occitana, mas decò a lhi estudiants des universitats, que pòlon retrobar aicí textes e òbras per lors recèrchas, e ai toristas e apassionats de la cultura de l’airal occitan, que pòlon experimentar un viatge virtual dins lo Musèu.
 
Après la desparicion des Comunitats de Montanha qu’èran de partenaris, aüra ne’n fan part de membres de l’Associacion des Unions de Comunas o las Comunas que n’en fan requèsta: per lo moment una trentena. A la debuta es estat dificil de far compréner que coma associacion publica èren prèstes a trabalhar amb tuchi. Tanben amb las associacions privaas, e que fisicament l’associacion èra plaçaa a Draonier mas volia collaborar e trabalhar sus tot lo territòri de lenga occitana.
 
 
E los ressons de l’Espaci Occitan amb l’ensèm de las associacions occitanas e mai dels politics occitanistas? E los partits politics italians (declaracions d’ajua, engatjaments a sostenir/ desvelopar politicament...)?
 
La collaboracion amb las autras associacions es bòna. Avèm realizat de projèctes amb esquasi totas aquelas que son presentas sus las valadas e amb lo CIRDÒC e d’associacions de França e de Val d’Aran.
 
Al nivèl politic italian, a part una parentèsi en los premiers ans 2000 amb lo deputat Luciano Caveri de la Val d’Aosta, que coneissia e sostenia la question lingüistica (perque èra franco-provençal), aüra al nivèl italian penso que ben gaire de politics coneissen lhi occitans (una excepcion es la deputaa del Parlament Chiara Gribaudo qu’es del Borg e que sus Facebook se declara occitana) o las autras minoranças lingüisticas (levat de cases particulars coma Trentin-Aut Adige- Sud Tiròl). E lhi a pas degun partit qu’a, entre las sias tòcas, aquela de sostenir e promòure las lengas regionalas.
 
Parlatz occitan en familha, amb vòstres enfants, amb vòstre entorn?
 
Parlo occitan tuchi lhi jorns amb lhi collaborators de l’Espaci, d’amics, e amb tuchi aquelhi que rescòntro en lhi vilatges des Valadas.
 
Ai dui bessons, Maddalena e Giovanni, de 3 ans e lhi parlo sie italian sie occitan.
 
 
De que son vòstres projèctes?
 
Entre lhi projèctes de l’Espaci Occitan e lhi mieus, lhi a totjorn de far de corses de lenga classics en presencial e de corses donats en linha. Sèm estats lhi premiers en Italia a lhi realizar fai 12 ans. Avèm començat un projècte de lectura collectiva en occitan a travèrs Twitter: Calendal es estaa la premièra òbra prepausaa. Continuarem dins la recèrcha dialectologica e la publicacion de repertòris lexicografics sus papier o en linha. Lo trabalh amb e dins las escòlas es totjorn fòrt, amb de corses, laboratòris, visitas didacticas.
 
Al mes de febrier avèm participat a un important convenh a Florença amb d’autres grands musèus dedicats a las lengas dal monde entier: de Quebèc, d’Africa e d’Orient.
 
 
 
 
Laurenç Revèst
 
Contact:
Espaci Occitan
Via Val Maira 19
12025 Draonier- Dronero (CN)
Tel/fax +39 0171 904075
CF: 02701920049
 
segreteria(a)espaci-occitan.org
 



abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Laurenç Gavotina
8.

Apèl a contactes: voirio far una correspondéncia escricha entre una/de classa(s) que estudiaria(n) un pauc l'occitan en Pimont e una/de classa(s) mieuas entre Mentan e L'Escarea de la 6ena a la terça (entre 10-11 a 14-15 ans).
Se un professor de Pimont occitan passa per aquí, mercés de me contactar via lo mieu blòg de Jornalet o via lo formulari de contacte de Jornalet.

Mielhs tardi que jamai.

  • 1
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
7.

#2 La fòrma en -aia parte a l'est de Bersés (Bersezio) e passa puèi per Barcilona, coma ditz Laurenç, puèi Seina, Sistaron, las Baronias, e s'arrèsta vès Nions. La fòrma en -à es au nord, dinqu'en Ardescha e Leger naut. Tot au nord, fenomens d'alonjament e de modificacion de timbre.
Suu fons de l'article (en defòra d'un salut a Rosella), lo problème es que fins lo sistèma italian las escòlas son autonòmas e l'i a doncas pas de programacion generala capabla de preveire l'implantacion de classas d'occitan. E l'i a pas nimanco de formacion especifica dels ensenhaires. Tan vau dire que per poer ensenhar l'occitan, chal un ensenhant volontari e auto-format, e d'escolans volontaris. Brèu, la situacion en França entre 1951 e las ananas 90… Bon coratge.

  • 4
  • 0
G
6.

#5 lenga de liturgia valdesa. E lo detalh, veire sus lo net...

  • 2
  • 0
artur quintana i font La Codonyera (Aragón)
5.

Me podetz dire ont que se parla la lenga minoritària francesa en Piemont? Grandmercé.

  • 2
  • 0
Carei
4.

#3 se tracha d'un error

  • 0
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article