CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 d'octòbre

Entrevistas

Dissabte, 17 de junh de 2017, 03h00

“En deguna escòla italiana es presenta coma matèria d’ensenhament la lenga occitana”

Rosella Pellerino Lingüista e musiciana
Comentaris 8 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


La lingüista Rosella Pellerino trabalha amb l’Espaci Occitan de Draonier (en la Val Maira, toponim vivaroalpenc toscanizat en Dronero) dempuei la naissença dal centre, en 2000. En 1999 intrèc dins la Comission Lingüistica Internacionala que, sota la supervision dal professor Xavier Lamuela, s’es ocupaa de la normativizacion de l’occitan alpenc amb la produccion d’un diccionari e d’una gramatica.
 
Pellerino fa partia de comitats scientifics e a publicat diferentas òbras sus la cultura en las Valadas (Valadas Occitanas e Occitània granda: ren d’autre qu’una partia de la planeta, Chambra d’òc, 2001), guidas sus l’art e lo patrimòni des Valadas, un diccionari de l’occitan alpenc (Dizionario italiano-Occitano-Italiano. Norme ortografiche, scelte morfologiche e vocabolario dell’occitano alpino orientale. Espaci Occitan e +eventi Edizioni, 2008) e satges e catalògs per convenhs e exposicions.
 
Es tanben musiciana. Après completar los estudis de cant es, dempuei l’an 2000, professora de cant en diferentas acadèmias e instituts musicals. Son grop de musica occitana anciana, A Fil de Ciel, a enregistrat dos CD: A Fil de ciel e Vertigo.

 
 
Qual es lo vòstre prètzfach dins l’Espaci Occitan?
 
Per l’Espaci Occitan en aquesti ans, ai creat lhi contenguts del Musèu multimedial “Sòn de Lenga“. Me sio ocupaa de toponomastica, de corses e de laboratòris didactics de lenga e cultura occitana en associacions e en cò des escòlas de la província de Coni. Dempuei 11 ans tenèm tanben de corses d’occitan en linha per adultes e mainaas, e avèm agut de centenas d’escolans.
 
Fasèm d’ajuas per lhi grops de musica que vòlen escriure lhi tèxtes des chançons en occitan. Avèm realizat de trabalhs de dialectologia coma de diccionaris en linha des parlars des diferentas valadas. Organizam convenhs, conferéncias e manifestacions sus la lenga e la cultura occitana.
 
 
D’ont vos ven l’interés per l’occitan vivaroalpenc e la cultura occitana en general?
 
Ma maire èra originaria de la val d’Estura e parlava “a nòstra mòda” amb la sia familha. Io ai totjorn viscut al Borg [en toscan: Borgo San Dalmazzo], lo darrier vilatge de la valada, ont se parla aüra mai que mai piemontés. Mas aquela lenga èra part de la familha e a l’Universitat ai estudiat las letras italianas amb un percors dedicat a la filologia romana, a la glotologia e a la dialectologia de Piemont.

« Ai seguit decò un Mastèr dedicat a las Lengas minoritarias de Piemont, que son quatre: occitan, arpitan, francés e walser »

Puei ai seguit decò un Mastèr dedicat a las Lengas minoritarias de Piemont, que son quatre: occitan, arpitan, francés e walser. Ai començat de collaborar amb de revistas coma Ousitanio Vivo, amb d’associacions coma l’Espaci Occitan, a far d’enquèstas lingüisticas per l’Universitat, e l’interès e la passion aürosament son devenguts un trabalh.
 
 
De qu’es la situacion de l’occitan aüra en cò vòstre (comuna, província...), sa visibilitat, sa transmission?
 

« La visibilitat de l’occitan en província de Coni e Turin es bòna »

La visibilitat de l’occitan en província de Coni e Turin es bòna. Lo monde coneis la minorança sustot a travèrs la musica e las danças. Mas la transmission es delegaa a la familha e donc ai paur que entre las nòvas generacions lhi parlants serèn totjorn mens nombroses.
 
L’occitan en la Republica italiana es protegit per la lei 482/99, la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritàrias... Mas dins la realitat de l’aplicacion d’aquestas leis, de qu’es la fòrça reala, qu’a aportat de mai en rapòrt d’enans per assegurar un nombre creissent de locutors d’occitan? (proteccion, regression, expansion...)
 

« La lei 482/99 protegís las 12 minoranças lingüisticoïstoricas d’Itàlia [...] mas per l’occitan, las activitats de difusion de la lenga son totjorn sostenguas a travèrs l’iniciativa de privats o d’associacions »

La lei 482/99 protegís las 12 minoranças lingüisticoïstoricas d’Itàlia, e en quarque cas es aplicaa, coma per l’alemand o l’eslovèn. Mas parlam de regions que politicament e administrativament an ja un estatut especial. Segurament la Lei met a disposicion de finançaments que permeton a d’associacions, escòlas e grops de realizar d’activitats de difusion e d’estructuracion d’accion per la lenga, coma de corses e de publicacions.
 
Mas per l’occitan, las activitats de difusion de la lenga son totjorn sostenguas a travèrs l’iniciativa de privats o d’associacions.
 
 
Dins las escòlas (3-5 ans, 6-10) de las valadas occitanas de Piemont, los collègis (11-15 ans) dal sector pròche se n’i a, existisson de professionals de l’ensenhament de la lenga occitana per ensenhar a totes los enfants de parlar, d’escriure l’occitan? (en Occitània administraa per França: CRPE opcion Occitan en Ensenhament Primari, CAPÈS d’Occitan en Segondari). L’impression que dona aquesta lei, es de vent cubèrt de bònas intencions romanas sus lo papier, mas la diminucion dal nombre d’occitanofòns es luenh de s’arrestar, non?
 

« La lei 482/99 permet a las escòlas l’activacion del cors a condicion que sie la familha de l’escolan que lo demande. Mas degun l’a jamai fach... »

Lhi a pas un registre de professionals de l’ensenhament de l’occitan. E en deguna escòla italiana es presenta coma matèria d’ensenhament la lenga occitana. La lei 482/99 permet a las escòlas l’activacion del cors a condicion que sie la familha de l’escolan que lo demande. Mas degun l’a jamai fach...
 
E, dins lo cas qu’aquò se passèsse, aquel pòst d’ensenhament se poleria dedicar sonque gràcias a una competéncia lingüistica de la part de l’ensenhaire e que sie conoissut de la part de la Direccion de l’escòla, en abséncia d’una lista de personal competent.
 
La lei permet decò d’emplegar la lenga en lhi burèus, per lhi documents burocratics. Mas a part quarque rara excepcion, aquò per l’occitan se passa pas.
 
 
Quinas son las projeccions probablas dal nombre de locutors d’Occitan dins lo futur?
 
Dins un encastre coma aquel italian, ont la preséncia de lengas regionalas e dialèctes es encara fòrta, segurament l’occitan a mai de chanças de sobreviure encara per quarque temps. Mas segurament lo numre de locutors actius se baissarè d’un biais constant.
 
 
Quina es la genèsi de l’Espaci occitan? Quins son los objectius de vòstra estructura, las associacions membras? I son de ressons dintre la populacion (non occitanista)? De blocatges?
 
L’Espaci Occitan de Draonier, Associacion d’Organismes Publics del territòri occitan alpenc, a per objectiu la promocion lingüistica, culturala e toristica des Valadas occitanas. Es naissut ental 1999 e dempuei aquel moment a començat la sia òbra de promocion culturala e lingüistica al nivèl de projèctes e tanben d’un biais institucional entre Comunas e Comunitats de Montanha de l’airal occitan alpenc. Lhi locals a Draonier son estats inaugurats e dubèrts al public ental 2002. A travèrs l’Institut d’Estudis Occitans, lo Musèu Sòn de lenga, lo Portanèl Lingüistic se presenta en Itàlia coma lo premier centre cultural dedicat al monde occitan. E vòl èsser un ponch de referiment e un espaci dubèrt a tuchi: a lhi escolans que pòlon conéisser de maniera amusanta e dinamica la cultura occitana, mas decò a lhi estudiants des universitats, que pòlon retrobar aicí textes e òbras per lors recèrchas, e ai toristas e apassionats de la cultura de l’airal occitan, que pòlon experimentar un viatge virtual dins lo Musèu.
 
Après la desparicion des Comunitats de Montanha qu’èran de partenaris, aüra ne’n fan part de membres de l’Associacion des Unions de Comunas o las Comunas que n’en fan requèsta: per lo moment una trentena. A la debuta es estat dificil de far compréner que coma associacion publica èren prèstes a trabalhar amb tuchi. Tanben amb las associacions privaas, e que fisicament l’associacion èra plaçaa a Draonier mas volia collaborar e trabalhar sus tot lo territòri de lenga occitana.
 
 
E los ressons de l’Espaci Occitan amb l’ensèm de las associacions occitanas e mai dels politics occitanistas? E los partits politics italians (declaracions d’ajua, engatjaments a sostenir/ desvelopar politicament...)?
 
La collaboracion amb las autras associacions es bòna. Avèm realizat de projèctes amb esquasi totas aquelas que son presentas sus las valadas e amb lo CIRDÒC e d’associacions de França e de Val d’Aran.
 

« La deputaa del Parlament Chiara Gribaudo es del Borg e sus Facebook se declara occitana »

Al nivèl politic italian, a part una parentèsi en los premiers ans 2000 amb lo deputat Luciano Caveri de la Val d’Aosta, que coneissia e sostenia la question lingüistica (perque èra franco-provençal), aüra al nivèl italian penso que ben gaire de politics coneissen lhi occitans (una excepcion es la deputaa del Parlament Chiara Gribaudo qu’es del Borg e que sus Facebook se declara occitana) o las autras minoranças lingüisticas (levat de cases particulars coma Trentin-Aut Adige- Sud Tiròl). E lhi a pas degun partit qu’a, entre las sias tòcas, aquela de sostenir e promòure las lengas regionalas.
 
Parlatz occitan en familha, amb vòstres enfants, amb vòstre entorn?
 
Parlo occitan tuchi lhi jorns amb lhi collaborators de l’Espaci, d’amics, e amb tuchi aquelhi que rescòntro en lhi vilatges des Valadas.
 
Ai dui bessons, Maddalena e Giovanni, de 3 ans e lhi parlo sie italian sie occitan.
 
 
De que son vòstres projèctes?
 
Entre lhi projèctes de l’Espaci Occitan e lhi mieus, lhi a totjorn de far de corses de lenga classics en presencial e de corses donats en linha. Sèm estats lhi premiers en Italia a lhi realizar fai 12 ans. Avèm començat un projècte de lectura collectiva en occitan a travèrs Twitter: Calendal es estaa la premièra òbra prepausaa. Continuarem dins la recèrcha dialectologica e la publicacion de repertòris lexicografics sus papier o en linha. Lo trabalh amb e dins las escòlas es totjorn fòrt, amb de corses, laboratòris, visitas didacticas.
 
Al mes de febrier avèm participat a un important convenh a Florença amb d’autres grands musèus dedicats a las lengas dal monde entier: de Quebèc, d’Africa e d’Orient.
 
 
 
 
Laurenç Revèst
 
Contact:
Espaci Occitan
Via Val Maira 19
12025 Draonier- Dronero (CN)
Tel/fax +39 0171 904075
CF: 02701920049
 
segreteria(a)espaci-occitan.org
 



abonar los amics de Jornalet



publicitat



Comentaris

28 de junh 12.03h

Apèl a contactes: voirio far una correspondéncia escricha entre una/de classa(s) que estudiaria(n) un pauc l'occitan en Pimont e una/de classa(s) mieuas entre Mentan e L'Escarea de la 6ena a la terça (entre 10-11 a 14-15 ans).
Se un professor de Pimont occitan passa per aquí, mercés de me contactar via lo mieu blòg de Jornalet o via lo formulari de contacte de Jornalet.

Mielhs tardi que jamai.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de junh 22.40h

#2 La fòrma en -aia parte a l'est de Bersés (Bersezio) e passa puèi per Barcilona, coma ditz Laurenç, puèi Seina, Sistaron, las Baronias, e s'arrèsta vès Nions. La fòrma en -à es au nord, dinqu'en Ardescha e Leger naut. Tot au nord, fenomens d'alonjament e de modificacion de timbre.
Suu fons de l'article (en defòra d'un salut a Rosella), lo problème es que fins lo sistèma italian las escòlas son autonòmas e l'i a doncas pas de programacion generala capabla de preveire l'implantac... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de junh 17.16h

#5 lenga de liturgia valdesa. E lo detalh, veire sus lo net...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de junh 16.25h

Me podetz dire ont que se parla la lenga minoritària francesa en Piemont? Grandmercé.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de junh 15.44h

#3 se tracha d'un error


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de junh 15.36h



Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de junh 15.07h

Bònjorn,

Los tres mon comandant!
-aa a tres realizacions geograficas:

- aia: mentonasc, tip ubaienc larg (debordaments en Tiniá, Peirapuerc), Jabron...
- aa [aw] : de Dinha èst a Còntes
- aa [a:] : 05, parts de Pimont occitan....

L'escritura mai judiciosa per lo riu mentonasc sembla Carrei. E per "Borrigo", question : Borrig o Boirig?

Adieussiatz


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de junh 10.14h


Sénher Revèst,
"aplicaa", consí se prononcia la doble aa finala a la fin dels mots, en vivaro-alpin : aia o aa?

Mercés


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

Jornalet: libre d’estil dobèrt

S’es agut dich que Jornalet es un dels còrpus textuals en lenga occitana mai importants del sègle XXI, per la varietat dels subjèctes tractats, pel modèl de lenga emplegat ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen 18 7
  • sol Aush 18 8
  • sol Bordèu 19 8
  • sol Briançon 9 1
  • nuvols Caors 17 7
  • nuvols Carcassona 16 8
  • nuvols Clarmont-Ferrand 13 9
  • sol Confolent 14 8
  • sol Gap 16 5
  • sol La Canau 19 8
  • nuvols La Gàrdia 14 7
  • sol La Torre de Pèlitz 21 9
  • sol Limòtges 14 8
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 22 8
  • pluja Lo Puèi de Velai 11 7
  • sol Marselha 20 12
  • sol Montpelhièr 21 13
  • sol Naut Aran 16 5
  • sol Niça 12 3
  • sol Nimes 21 13
  • nuvols Pau 18 9
  • sol Peireguers 16 8
  • nuvols Rodés 15 7
  • sol Tolon 19 9
  • sol Tolosa 18 8
  • pluja Valença 12 8

giny

giny

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • Patrici Baccou (Lengadòc)

    Concors de preseps de Jornalet 2016

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Montardo. © Xavi Gutiérrez Riu

    Corsa Aran per sa Lengua 2014

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Minecraft en version occitana

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que los mèdias en occitan son necessaris a la recuperacion de la lenga?


88%



6%



1%



4%



1%




Vots 72 vòtes

comentaris 3

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)