CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de julhet

Entrevistas

Dimenge, 15 d'abril de 2018, 03h00

L’occitan seriá benleu salvable se li a un miracle

Pau Gaymard retirat
Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Rescòntre amb Pau Gaymard, longtemps exiliat per lo trabalh a Granòble. Mitat vivaroaupenc de la Vau d’Antraunas e mitat niçard de las Planas. Que se torna ocupar de lenga occitana entre autres un còup retirat.

 
 
Se vos volètz presentar?
 
D'en promier, sio jubilaire aüra. Èro mestre de conferéncia en Sciéncia dals Materiaus a Granòble. Quora sio anat a Peitieus, ai demandat als vielhs de ma calinhaira los mots de la lenga per saber se ressemblavan a l’ occitan. A Granòble i es agut un festenal dau monde e das culturas. Après ai seguit quarques corses de lengadocian.
 
Quora sio estat jubilaire ai restat un moment a Granòble pi sio revengut en lo barri dals mieus antenats, dins los entorns de las Planas (Gairaut, lo Rai e Sant Sauvèstre qu’ai restat 21 ans en l’escòla Sant Bertomieu laïca), quartier nomenat tal coma en niçard, un nom talament gavòt amb l’article  ”las” coma a Antraunas. Rèsto a Niça nòrd au mitan entre lo luec dont ai viscut 21 ans e lo centre de gravitat dals antenats de ma maire. 
 
 
D’ont ven l’interès per l’occitan?
 
Es un professor de latin de quatrena e subla que nos a parlat de la lenga occitana qu’anava de Bordèu e Catalonha fins en Pimont. E quora escotavo la lenga amb de 33 giros de la bibliotèca de Granòble, sio vengut un pauc mens marrit en anglés e autras lengas. Quora èro la darriera annaa a Granòble, aurio volgut seguir de corses sus las lengas latinas apresas ensems mas ai procrastinat. 
 
Ai d’interès per totas las lengas latinas. 
 
Despí que charro en gavòt e qu’escoto quarquas chançons de Gavotina, mi platz ben de dire cha, ja [palatalizar]! 
 

« Es facil d’apréner lo castilhan per un gavòt, mi sembla. Ai començat d’apréner lo castelhan en las vacanças denant de faire una annaa en italian... »

Es facil d’apréner lo castelhan per un gavòt, mi sembla. Ai començat d’apréner lo castelhan en las vacanças denant de faire una annaa en italian... 
 
Ai denembrat una passion, la genealogia. Mas li a pas tant de monde dau país, d’occitans o pimonteses o ligurians en los sòcis de genealogia de Niça. 
 
 
De qu’es la situacion de l’occitan aüra en cò vòstre, sa visibilitat, sa transmission?
 

« A Casternòu d’Antraunas i a pus degun que parla occitan. La darniera locutritz pron fòrta es ben fatigaa e monta pus despí aquest an »

La situacion es luenc d’èstre bòna. Per exemple, a Casternòu d’Antraunas i a pus degun que parla. La darniera locutritz pron fòrta es ben fatigaa e monta pus despí aquest an. 
 
A Niça pròvo de parlar amb quarques vendeires mas los niçards d’origina perogiana e los joves parlan pas tan ben. 
 
En familha sio esquasi solet de m’interessar a l’occitan, diso quarques occitanismes e quarques provèrbis.
 
Vau benlèu parlar de la cultura occitana en la classa dau mieu felen mas ai pas encara de respònsas de l’escòla primària. 
 
 
E per l'avenir?
 
Per l’evolucion e l’avenir sabo pas. Après, penso que polèm escriure en grafia classica o mistralenca segon lo contèxt.  
 
Mas chal ajustar per exemple que los franceses sabon pas qu’avèm lo [y] en occitan, se creson que “u” se ditz a l’italiana [u]... Venèm de luenc. 
 

« Penso que l’estat francés es encara en la posicion daus militars de 1914 que volián compréner çò que disián los sordats e se far obeïr en francés. »

Penso que l’estat francés es encara en la posicion daus militars de 1914 que volián compréner çò que disián los sordats e se far obeïr en francés. 
 
Sabo pas se Macron parla picard; vau demandar au sògre de ma filha...[Macron es egalament d’origina occitana gascona.] 
 
L’occitan seriá benleu salvable se li a un miracle. 
 
Per lo moment, per de projèctes arribo pas a escriure quarquaren en francés, alora vau provar en gavòt. Mi ven a ben. Benlèu chaminarà quarque temps. 
 
Sego d’atalhiers e de pontins libres e vau esguilhar quarquas frasas de niçard o de gavòt. E subretot parlar de l’istòria dau Comtat de Niça. Per exemple, mon paire me disiá que lo monde de Peunas [vilatge de Gavotina de Comtat de Niça] parlavan un vivaroaupenc original, e que los peonencs an coma nomenalha “los catalans”. 
 
 
A plan lèu
 
A ben lèu. “Adieu-siatz”,  coma se ditz en la vau d’Antraunas. 
 
 
 
 
Laurenç Revèst




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

16 d'abril 12.34h

#4 Un pauc d'umor, me damne ! Galejada pas mòrta ! E m'estonaria pas que lo malicios Gaymard ne'n faguèsse pas una quand nos parla de miracle. Santat !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 19.28h

Ou, gros galejaire, ieu tanben, tan coma lo primier vengut, podriai esser un miliardari. Bastaria tot simplament d'un miracle. Un miracle ? Mas oc, caldria esser neci de pas i aver pensat mai lèu !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 18.26h

Fai plaser de liéger un Entronier utilizant son parlar (deu pas n'i aguer tant qu'aquò coma o ditz eu-meme). Confirmo que lo gavòt, coma l'occitan en generau povia ajuar apréner l'espanhòu : es çò qu'es arribat amb los barcilonas au Mexique.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 16.45h

L’occitan seriá benleu salvable se li a un miracle ? Me fa pensar, aquela frasa, a qualque saume de Dàvid implorant son dieu d'aparar Israël… Un miracle es quicòm que se dona a mirar. Tot çò que nos donèt, son dieu, a mirar, son de braus caputs e autoritaris, exclusius e egocentrics que nos envasiguèron e de brutladors abrandats en Son sant putanièr de nom inconegut… Son miracles que ne nos seriam plan dispensats.

Lo miracle, per salvar l'occitan auriá doás dimensions : avalir... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 10.50h

L'occitan seria benleu salvable se i-avia un miracle. Es justament tot lo problema. Aquel miracle i cregueriam en 81 amb l'arribada tardiera (pus de detz ans aprep 68 !) de l'esquera al poder. Foguerem vergonhosament traïts e descobriguerem qu'en despiech de sas promessas l'esquerra francesa era tan nacional-parisianista que la drecha. Espererem puei un briu qu'amb l'espeliment d'Europa Paris seria ben forçada d'aplicar las leis europencas per promoure las lengas minorizadas. Aqueste cop ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

"Anatz enfants de lor patria"

Lo 14 de julhet de 1789, una còla de revolucionaris prenguèron una preson de París e ne liberèron los qualques presonièrs que i aviá. Aquò marquèt ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen
  • nuvols Aush 23 13
  • nuvols Bordèu 23 14
  • sol Briançon 20 9
  • nuvols_parcials Caors 24 13
  • nuvols Carcassona 21 14
  • nuvols Clarmont-Ferrand 22 13
  • nuvols Confolent 22 14
  • sol Gap 27 15
  • nuvols La Canau 23 14
  • nuvols_parcials La Gàrdia 30 22
  • nuvols_parcials La Torre de Pèlitz 25 17
  • nuvols Limòtges 22 14
  • nuvols Lo Borg Sant Dalmatz 25 17
  • nuvols Lo Puèi de Velai 19 13
  • sol Marselha 31 21
  • nuvols Montpelhièr 29 22
  • nuvols Naut Aran 20 11
  • sol Niça 23 9
  • nuvols Nimes 30 21
  • nuvols Pau 22 14
  • nuvols Peireguers 22 14
  • nuvols Rodés 24 12
  • sol Tolon 29 17
  • nuvols Tolosa 24 15
  • sol Valença 23 15

giny

giny

giny

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Concèrt del 20n anniversari de Gric de Prat

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Concèrt del 20n anniversari de Gric de Prat

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • D'Auvernhe: son partits  ...l'an tancada la bòria. © Martina Gròs

    Lo país barrat

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • Sant Joan de Toran. Carrèr. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

As festejat lo 14 de julhet?


14%



86%




Vots 126 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)