CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 26 de març

Entrevistas

Dimenge, 15 d'abril de 2018, 03h00

L’occitan seriá benleu salvable se li a un miracle

Pau Gaymard retirat
Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Rescòntre amb Pau Gaymard, longtemps exiliat per lo trabalh a Granòble. Mitat vivaroaupenc de la Vau d’Antraunas e mitat niçard de las Planas. Que se torna ocupar de lenga occitana entre autres un còup retirat.

 
 
Se vos volètz presentar?
 
D'en promier, sio jubilaire aüra. Èro mestre de conferéncia en Sciéncia dals Materiaus a Granòble. Quora sio anat a Peitieus, ai demandat als vielhs de ma calinhaira los mots de la lenga per saber se ressemblavan a l’ occitan. A Granòble i es agut un festenal dau monde e das culturas. Après ai seguit quarques corses de lengadocian.
 
Quora sio estat jubilaire ai restat un moment a Granòble pi sio revengut en lo barri dals mieus antenats, dins los entorns de las Planas (Gairaut, lo Rai e Sant Sauvèstre qu’ai restat 21 ans en l’escòla Sant Bertomieu laïca), quartier nomenat tal coma en niçard, un nom talament gavòt amb l’article  ”las” coma a Antraunas. Rèsto a Niça nòrd au mitan entre lo luec dont ai viscut 21 ans e lo centre de gravitat dals antenats de ma maire. 
 
 
D’ont ven l’interès per l’occitan?
 
Es un professor de latin de quatrena e subla que nos a parlat de la lenga occitana qu’anava de Bordèu e Catalonha fins en Pimont. E quora escotavo la lenga amb de 33 giros de la bibliotèca de Granòble, sio vengut un pauc mens marrit en anglés e autras lengas. Quora èro la darriera annaa a Granòble, aurio volgut seguir de corses sus las lengas latinas apresas ensems mas ai procrastinat. 
 
Ai d’interès per totas las lengas latinas. 
 
Despí que charro en gavòt e qu’escoto quarquas chançons de Gavotina, mi platz ben de dire cha, ja [palatalizar]! 
 

« Es facil d’apréner lo castilhan per un gavòt, mi sembla. Ai començat d’apréner lo castelhan en las vacanças denant de faire una annaa en italian... »

Es facil d’apréner lo castelhan per un gavòt, mi sembla. Ai començat d’apréner lo castelhan en las vacanças denant de faire una annaa en italian... 
 
Ai denembrat una passion, la genealogia. Mas li a pas tant de monde dau país, d’occitans o pimonteses o ligurians en los sòcis de genealogia de Niça. 
 
 
De qu’es la situacion de l’occitan aüra en cò vòstre, sa visibilitat, sa transmission?
 

« A Casternòu d’Antraunas i a pus degun que parla occitan. La darniera locutritz pron fòrta es ben fatigaa e monta pus despí aquest an »

La situacion es luenc d’èstre bòna. Per exemple, a Casternòu d’Antraunas i a pus degun que parla. La darniera locutritz pron fòrta es ben fatigaa e monta pus despí aquest an. 
 
A Niça pròvo de parlar amb quarques vendeires mas los niçards d’origina perogiana e los joves parlan pas tan ben. 
 
En familha sio esquasi solet de m’interessar a l’occitan, diso quarques occitanismes e quarques provèrbis.
 
Vau benlèu parlar de la cultura occitana en la classa dau mieu felen mas ai pas encara de respònsas de l’escòla primària. 
 
 
E per l'avenir?
 
Per l’evolucion e l’avenir sabo pas. Après, penso que polèm escriure en grafia classica o mistralenca segon lo contèxt.  
 
Mas chal ajustar per exemple que los franceses sabon pas qu’avèm lo [y] en occitan, se creson que “u” se ditz a l’italiana [u]... Venèm de luenc. 
 

« Penso que l’estat francés es encara en la posicion daus militars de 1914 que volián compréner çò que disián los sordats e se far obeïr en francés. »

Penso que l’estat francés es encara en la posicion daus militars de 1914 que volián compréner çò que disián los sordats e se far obeïr en francés. 
 
Sabo pas se Macron parla picard; vau demandar au sògre de ma filha...[Macron es egalament d’origina occitana gascona.] 
 
L’occitan seriá benleu salvable se li a un miracle. 
 
Per lo moment, per de projèctes arribo pas a escriure quarquaren en francés, alora vau provar en gavòt. Mi ven a ben. Benlèu chaminarà quarque temps. 
 
Sego d’atalhiers e de pontins libres e vau esguilhar quarquas frasas de niçard o de gavòt. E subretot parlar de l’istòria dau Comtat de Niça. Per exemple, mon paire me disiá que lo monde de Peunas [vilatge de Gavotina de Comtat de Niça] parlavan un vivaroaupenc original, e que los peonencs an coma nomenalha “los catalans”. 
 
 
A plan lèu
 
A ben lèu. “Adieu-siatz”,  coma se ditz en la vau d’Antraunas. 
 
 
 
 
Laurenç Revèst




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

16 d'abril 12.34h

#4 Un pauc d'umor, me damne ! Galejada pas mòrta ! E m'estonaria pas que lo malicios Gaymard ne'n faguèsse pas una quand nos parla de miracle. Santat !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 19.28h

Ou, gros galejaire, ieu tanben, tan coma lo primier vengut, podriai esser un miliardari. Bastaria tot simplament d'un miracle. Un miracle ? Mas oc, caldria esser neci de pas i aver pensat mai lèu !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 18.26h

Fai plaser de liéger un Entronier utilizant son parlar (deu pas n'i aguer tant qu'aquò coma o ditz eu-meme). Confirmo que lo gavòt, coma l'occitan en generau povia ajuar apréner l'espanhòu : es çò qu'es arribat amb los barcilonas au Mexique.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 16.45h

L’occitan seriá benleu salvable se li a un miracle ? Me fa pensar, aquela frasa, a qualque saume de Dàvid implorant son dieu d'aparar Israël… Un miracle es quicòm que se dona a mirar. Tot çò que nos donèt, son dieu, a mirar, son de braus caputs e autoritaris, exclusius e egocentrics que nos envasiguèron e de brutladors abrandats en Son sant putanièr de nom inconegut… Son miracles que ne nos seriam plan dispensats.

Lo miracle, per salvar l'occitan auriá doás dimensions : avalir... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 10.50h

L'occitan seria benleu salvable se i-avia un miracle. Es justament tot lo problema. Aquel miracle i cregueriam en 81 amb l'arribada tardiera (pus de detz ans aprep 68 !) de l'esquera al poder. Foguerem vergonhosament traïts e descobriguerem qu'en despiech de sas promessas l'esquerra francesa era tan nacional-parisianista que la drecha. Espererem puei un briu qu'amb l'espeliment d'Europa Paris seria ben forçada d'aplicar las leis europencas per promoure las lengas minorizadas. Aqueste cop ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

L’esclavatge 2.0

L’edicion d’aqueste dimenge de Jornalet publica una nòva esglasianta: Human Rights Watch (HRW) ven de denonciar la venda de femnas birmanas a de ciutadans chineses amb la tòca ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Afichatge per 'a comuna de Mónego dau messatge

    Concors de Nadal 2014. Las Calendas en çò vòstre

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Te pausas de questions eticas e ecologicas quand fas las crompas?


57%



18%



18%



5%



2%




Vots 65 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)