Bandièra01 1180x150: País Invisible

entrevista

U metòdes de trabalh ligats a aquesto environament pòran èsser que tradicionales

agrumicultor

| www.lamaisonducitron.com
Entrevista de Laurenç Gannac, agrumicultor a Menton. Entrevista facha pels collegians d’opcion occitan mentonasc de quarta del collègi Maurois de Menton.

 
 
Bonjòrn, se vos volètz presentar?
 
Bonjòrn, su Laurenç Gannac, naishut a Fijac dins Carcin en o 1964.
 
O men percors non ese stach símpie, perqué i a 35 annaie, èra meno aisat qu’ancui de trobar un cursus que correspònde a çò que pensava faire. 
 
Après un bac scientífico passat a Rodés en Avairon en o 1982, ai començat un DUT d’electrònica, qu’avia ren de veire damb çò que fago ancui.
 
Ai capit qu’a mia via non èra aquesta. Ai provat de’n cambiar e ai finit per integrar a Scòra d’Agricultura d’Objat en Corresa per studiar l’Agronomia. 
 
Ai doncas passat un Bachilierat Agronomia generala, en o 1985. 
 
Après ai poshut integrar a Scòra d’Orticultura d’Antíbol ona ai passat un BTS Arquitectura d’òrt, en o 1987. 
 
A mia situacian familiala, complicaia a l’época, m’a obligat de redurre o men cursus. Ai doncas terminat u mes studis en compietant a mia formacian per un diplòma universitari en gestian e comercializacian de produches orticòles, passat au Centre Orticòl d’Écully a Lian en o 1988. 
 
Ai après decidit de m’aferrar damb a vita activa, e su vengut staire a Mentan en lolh dau 1988, en causir o melhor clima per a paleta vegetala que m’interessava en rapòrt de l’agençament d’òrt, e ai creat a mia primiera societat d’òrt, “Sud Paysages”.
 
 
Despui quant de temps fasètz aquesto mestíer?
 
Quasi 40 annes.
 
 
D’ona a naishut o vòstre interés per l’agrumicultura/ l’agricultura e per vòstre mestíer? Ese tanben una passian?
 
Es evident que professionalament, su animat per una passian, aquela dau vegetal dins o sen ensèm. D’aquí a diversitat d’u registres dins aquestu qu’exerço: òrt, agricultura, orticultura (piantoliera).
 
 
Quant avètz de limoníers e autres pès d’agrums? E d’autres àrbols fruchíers?
 
Quasi 300 àrbols. Damb l’arribaia de mon filh, sema rentrats dins un processus de desvelopament, notadament d’a produccian e doncas d’e piantacions. L’objectiu a cinc annes ese d’aver 1000 àrbols piantats. 
 
 
Quant de quilos de lemons un lemoníer poe portar au maximum en sasan?
 
Sus una sasan un limoníer poe produrre fins a 150 kg. Tengut còmpte de totes u elementes desconoishuts, a produccian mejana còmpta susa 50 a 70 kg per anne. 
 
Au maximum, en tot, quant de tòne avetz recoltat despui que trabalhetz e quant de tòne avetz recoltat aquest annaia? Susa qué superfícia?
 
Un pauc mai d’una centena de tòne penso per a totalitat.
 
Sema en progressian regulara, damb aquesta annaia un pauc mai d’una desena de tòne produche sus 1 ectare de superfícia.
 
 
Après quant d’annaie un limoníer dona de fruche?
 
Un limoníer poe començar de produrre de piantacian, vist que s’agishe d’un plan ensertat. A produccian ese consideraia coma non negligíbila a partir d’a tèrça o quarta annaia de piantacian. En sèt o uechena annaia, l’àrbol a produch de qué amortir e spese ligaie a l’installacian d’a piantacian. A soa produccian comença alora de generar un benefici.
 
 
Avetz diferente varietats de limoníers?
 
Avema cinc varietats de limoníer dins l’Indicacian Geogràfica Protegia (IGP), per exempie o famós “mentonasc”, vielha varietat locala despui totpien de sécolos, regeneraia per l’Institut nacional d’a recerca agronòmica (INRA) de Corsega e famosa “SRA 625”. U autres san: Santa Teresa, Eurêka IV, Adamo e Cerza.
 
 
Qué ese a vòstra jornaia tipe?
 
Una jornaia comença a 7h30, damb una reünian d’a jornaia d’a venir damb o mèstre d’equipa. Passo generalament un cèrt temps d’e mie jornaie de gerir de numerose òbre administrative. Fint que puesho, me rendo a la piantoliera, sus e piantacions, o susa u cantíers d’Òrtes. 
 
 
Formatz u joes au trabalh agricòl?
 
Ai format ben de joes per aquesto mestíer e suscitat quarque vocacions.
 
 
Qué san u avantatges e re constrenche sus a comuna de Mentan (e environs) en general e per l’agricultura e l’agrumicultura en particular?
 
O mitan natural local es a l’encòup un avantatge e una constrencha per l’agricultura. S’agishe d’un mitan natural montanhard alpenc per l’essencial damb e constrenche ligaie a l’exiguïtat de superfície piane, necessàrie per l’agricultura. A màger part d’aqueste superfície piane aguent stache amainatjaie per l’òme damb un sistèma de terrassament e de construccian de muralhe de peire seque sonaie “faishe” (dins d’autre regions occitane: la sauc(h)a, la restanca, lo bancal...). En còntrapart aquesto mitan natural accidentat mas protector orientat fàcia a la marina, a generat un microclima verament localizat, a l’origina d’a cultura dau limoníer. De mai, u metòdes de trabalh ligats a aquesto environament pòran èsser que tradicionales, e garantissan ancui encara a qualitat d’a produccian agricòla locala.
 
 
Parletz occitan d’aicí, o mentonasc o d’un autre endrech?
 
Conoisho quarques mòtes dau carcinòl. I retrobema de mòtes pròches de l’auvernhat coma dau gascon. A pichona cultura que puesho n’aver ese simpiament orala, e me seria difíchile de scríver que que fossa.
 
Per nòta, dau costat mairal, un collegian d’opcian occitan de Mentan a de familha a Vilanòva d’Òlt, e me sembla qu’o nom de casa Gannac es originari d’entre Avairan (Roergue) e Agen coma el justament... E se parla un autre occitan d’aquesto costat (occitan lengadocian).
 
 
 
 
 
Collegians d’opcion occitan mentonasc
de quarta del collègi Maurois de Menton
 
 
 
www.jardin-citrondementon.fr
www.lamaisonducitron.com



    
fffff fffff
 Jornalet a l'escòla

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
 
   




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jaume Pietri Niça
1.

A prepaus dei paraulas "restanca , bancau, e faissa", escrichas aicí en provençau, mi sembla qu'es bessai pas inutil d'adurre unei précisions que valon au mens per lo provençau..
Dau temps que la lenga foncionava en plen ,aquelei tres mots si trobavan en cada luec ( o quasi) perqué designan pas just e just la muma causa.
La faissa es la banda de terra facturada qu'es sostenguda per una muralheta sonada restanca (dau vèrb
restancar , de segur) . Lo bancau,per quant a eu, designa l'ensems restanca + faissa.
Ambé lo temps la memòria s'escafa,de confusions si bòtan en plaça e la lenga s'empaurís. Parli pas
aicí deis autrei sens d'aquelei mots d'aquí.
Per clavar ajusti que per ne'n saupre mai sus lo limon , fau legir lo bèu libre publicat en 2005 per la
"société d'art et d'histoire du mentonnais" (cf son siti) e titolat "Le citron de Menton".

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article