CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 24 de març

Entrevistas

Dimenge, 10 de junh de 2018, 03h00

U metòdes de trabalh ligats a aquesto environament pòran èsser que tradicionales

Laurenç Gannac agrumicultor
Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Entrevista de Laurenç Gannac, agrumicultor a Menton. Entrevista facha pels collegians d’opcion occitan mentonasc de quarta del collègi Maurois de Menton.

 
 
Bonjòrn, se vos volètz presentar?
 
Bonjòrn, su Laurenç Gannac, naishut a Fijac dins Carcin en o 1964.
 
O men percors non ese stach símpie, perqué i a 35 annaie, èra meno aisat qu’ancui de trobar un cursus que correspònde a çò que pensava faire. 
 
Après un bac scientífico passat a Rodés en Avairon en o 1982, ai començat un DUT d’electrònica, qu’avia ren de veire damb çò que fago ancui.
 
Ai capit qu’a mia via non èra aquesta. Ai provat de’n cambiar e ai finit per integrar a Scòra d’Agricultura d’Objat en Corresa per studiar l’Agronomia. 
 
Ai doncas passat un Bachilierat Agronomia generala, en o 1985. 
 
Après ai poshut integrar a Scòra d’Orticultura d’Antíbol ona ai passat un BTS Arquitectura d’òrt, en o 1987. 
 
A mia situacian familiala, complicaia a l’época, m’a obligat de redurre o men cursus. Ai doncas terminat u mes studis en compietant a mia formacian per un diplòma universitari en gestian e comercializacian de produches orticòles, passat au Centre Orticòl d’Écully a Lian en o 1988. 
 
Ai après decidit de m’aferrar damb a vita activa, e su vengut staire a Mentan en lolh dau 1988, en causir o melhor clima per a paleta vegetala que m’interessava en rapòrt de l’agençament d’òrt, e ai creat a mia primiera societat d’òrt, “Sud Paysages”.
 
 
Despui quant de temps fasètz aquesto mestíer?
 
Quasi 40 annes.
 
 
D’ona a naishut o vòstre interés per l’agrumicultura/ l’agricultura e per vòstre mestíer? Ese tanben una passian?
 
Es evident que professionalament, su animat per una passian, aquela dau vegetal dins o sen ensèm. D’aquí a diversitat d’u registres dins aquestu qu’exerço: òrt, agricultura, orticultura (piantoliera).
 
 
Quant avètz de limoníers e autres pès d’agrums? E d’autres àrbols fruchíers?
 
Quasi 300 àrbols. Damb l’arribaia de mon filh, sema rentrats dins un processus de desvelopament, notadament d’a produccian e doncas d’e piantacions. L’objectiu a cinc annes ese d’aver 1000 àrbols piantats. 
 
 
Quant de quilos de lemons un lemoníer poe portar au maximum en sasan?
 
Sus una sasan un limoníer poe produrre fins a 150 kg. Tengut còmpte de totes u elementes desconoishuts, a produccian mejana còmpta susa 50 a 70 kg per anne. 
 
Au maximum, en tot, quant de tòne avetz recoltat despui que trabalhetz e quant de tòne avetz recoltat aquest annaia? Susa qué superfícia?
 
Un pauc mai d’una centena de tòne penso per a totalitat.
 
Sema en progressian regulara, damb aquesta annaia un pauc mai d’una desena de tòne produche sus 1 ectare de superfícia.
 
 
Après quant d’annaie un limoníer dona de fruche?
 
Un limoníer poe començar de produrre de piantacian, vist que s’agishe d’un plan ensertat. A produccian ese consideraia coma non negligíbila a partir d’a tèrça o quarta annaia de piantacian. En sèt o uechena annaia, l’àrbol a produch de qué amortir e spese ligaie a l’installacian d’a piantacian. A soa produccian comença alora de generar un benefici.
 
 
Avetz diferente varietats de limoníers?
 
Avema cinc varietats de limoníer dins l’Indicacian Geogràfica Protegia (IGP), per exempie o famós “mentonasc”, vielha varietat locala despui totpien de sécolos, regeneraia per l’Institut nacional d’a recerca agronòmica (INRA) de Corsega e famosa “SRA 625”. U autres san: Santa Teresa, Eurêka IV, Adamo e Cerza.
 
 
Qué ese a vòstra jornaia tipe?
 
Una jornaia comença a 7h30, damb una reünian d’a jornaia d’a venir damb o mèstre d’equipa. Passo generalament un cèrt temps d’e mie jornaie de gerir de numerose òbre administrative. Fint que puesho, me rendo a la piantoliera, sus e piantacions, o susa u cantíers d’Òrtes. 
 
 
Formatz u joes au trabalh agricòl?
 
Ai format ben de joes per aquesto mestíer e suscitat quarque vocacions.
 
 
Qué san u avantatges e re constrenche sus a comuna de Mentan (e environs) en general e per l’agricultura e l’agrumicultura en particular?
 
O mitan natural local es a l’encòup un avantatge e una constrencha per l’agricultura. S’agishe d’un mitan natural montanhard alpenc per l’essencial damb e constrenche ligaie a l’exiguïtat de superfície piane, necessàrie per l’agricultura. A màger part d’aqueste superfície piane aguent stache amainatjaie per l’òme damb un sistèma de terrassament e de construccian de muralhe de peire seque sonaie “faishe” (dins d’autre regions occitane: la sauc(h)a, la restanca, lo bancal...). En còntrapart aquesto mitan natural accidentat mas protector orientat fàcia a la marina, a generat un microclima verament localizat, a l’origina d’a cultura dau limoníer. De mai, u metòdes de trabalh ligats a aquesto environament pòran èsser que tradicionales, e garantissan ancui encara a qualitat d’a produccian agricòla locala.
 
 
Parletz occitan d’aicí, o mentonasc o d’un autre endrech?
 
Conoisho quarques mòtes dau carcinòl. I retrobema de mòtes pròches de l’auvernhat coma dau gascon. A pichona cultura que puesho n’aver ese simpiament orala, e me seria difíchile de scríver que que fossa.
 
Per nòta, dau costat mairal, un collegian d’opcian occitan de Mentan a de familha a Vilanòva d’Òlt, e me sembla qu’o nom de casa Gannac es originari d’entre Avairan (Roergue) e Agen coma el justament... E se parla un autre occitan d’aquesto costat (occitan lengadocian).
 
 
 
 
 
Collegians d’opcion occitan mentonasc
de quarta del collègi Maurois de Menton
 
 
 
www.jardin-citrondementon.fr
www.lamaisonducitron.com



    
fffff   fffff
  Jornalet a l'escòla

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
 
     




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

10 de junh 14.26h

A prepaus dei paraulas "restanca , bancau, e faissa", escrichas aicí en provençau, mi sembla qu'es bessai pas inutil d'adurre unei précisions que valon au mens per lo provençau..
Dau temps que la lenga foncionava en plen ,aquelei tres mots si trobavan en cada luec ( o quasi) perqué designan pas just e just la muma causa.
La faissa es la banda de terra facturada qu'es sostenguda per una muralheta sonada restanca (dau vèrb
restancar , de segur) . Lo bancau,per quant a eu, designa l'ensem... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

L’esclavatge 2.0

L’edicion d’aqueste dimenge de Jornalet publica una nòva esglasianta: Human Rights Watch (HRW) ven de denonciar la venda de femnas birmanas a de ciutadans chineses amb la tòca ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Carnaval e fèsta per l'anniversari de la naissença de Jausep Garibaldi a Niça

  • De bandièras occitanas a la manifestacions dels Gilets Jaunes, Tolosa 8 de decembre 2018

  • © Miquèu Barís

    Los calandrons d'Auloron qu'an visitat Baiona

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • @ Lisa Gròs

    De ruscas

  • Montpelhièr. © Patrici Baccou

    Campanada d'alarma sus la situacion catastrofica ont se tròban la lenga e la cultura occitanas

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Arremassada de signatures pera independéncia. ANC Val d'Aran, Vielha 11-12 de gèr 2014

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Te pausas de questions eticas e ecologicas quand fas las crompas?


56%



13%



25%



6%



0%




Vots 16 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)