CAPÇALERA: CALANDRETA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 17 de genièr

Entrevistas

Dimenge, 10 de junh de 2018, 03h00

U metòdes de trabalh ligats a aquesto environament pòran èsser que tradicionales

Laurenç Gannac agrumicultor
Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Entrevista de Laurenç Gannac, agrumicultor a Menton. Entrevista facha pels collegians d’opcion occitan mentonasc de quarta del collègi Maurois de Menton.

 
 
Bonjòrn, se vos volètz presentar?
 
Bonjòrn, su Laurenç Gannac, naishut a Fijac dins Carcin en o 1964.
 
O men percors non ese stach símpie, perqué i a 35 annaie, èra meno aisat qu’ancui de trobar un cursus que correspònde a çò que pensava faire. 
 
Après un bac scientífico passat a Rodés en Avairon en o 1982, ai començat un DUT d’electrònica, qu’avia ren de veire damb çò que fago ancui.
 
Ai capit qu’a mia via non èra aquesta. Ai provat de’n cambiar e ai finit per integrar a Scòra d’Agricultura d’Objat en Corresa per studiar l’Agronomia. 
 
Ai doncas passat un Bachilierat Agronomia generala, en o 1985. 
 
Après ai poshut integrar a Scòra d’Orticultura d’Antíbol ona ai passat un BTS Arquitectura d’òrt, en o 1987. 
 
A mia situacian familiala, complicaia a l’época, m’a obligat de redurre o men cursus. Ai doncas terminat u mes studis en compietant a mia formacian per un diplòma universitari en gestian e comercializacian de produches orticòles, passat au Centre Orticòl d’Écully a Lian en o 1988. 
 
Ai après decidit de m’aferrar damb a vita activa, e su vengut staire a Mentan en lolh dau 1988, en causir o melhor clima per a paleta vegetala que m’interessava en rapòrt de l’agençament d’òrt, e ai creat a mia primiera societat d’òrt, “Sud Paysages”.
 
 
Despui quant de temps fasètz aquesto mestíer?
 
Quasi 40 annes.
 
 
D’ona a naishut o vòstre interés per l’agrumicultura/ l’agricultura e per vòstre mestíer? Ese tanben una passian?
 
Es evident que professionalament, su animat per una passian, aquela dau vegetal dins o sen ensèm. D’aquí a diversitat d’u registres dins aquestu qu’exerço: òrt, agricultura, orticultura (piantoliera).
 
 
Quant avètz de limoníers e autres pès d’agrums? E d’autres àrbols fruchíers?
 
Quasi 300 àrbols. Damb l’arribaia de mon filh, sema rentrats dins un processus de desvelopament, notadament d’a produccian e doncas d’e piantacions. L’objectiu a cinc annes ese d’aver 1000 àrbols piantats. 
 
 
Quant de quilos de lemons un lemoníer poe portar au maximum en sasan?
 
Sus una sasan un limoníer poe produrre fins a 150 kg. Tengut còmpte de totes u elementes desconoishuts, a produccian mejana còmpta susa 50 a 70 kg per anne. 
 
Au maximum, en tot, quant de tòne avetz recoltat despui que trabalhetz e quant de tòne avetz recoltat aquest annaia? Susa qué superfícia?
 
Un pauc mai d’una centena de tòne penso per a totalitat.
 
Sema en progressian regulara, damb aquesta annaia un pauc mai d’una desena de tòne produche sus 1 ectare de superfícia.
 
 
Après quant d’annaie un limoníer dona de fruche?
 
Un limoníer poe començar de produrre de piantacian, vist que s’agishe d’un plan ensertat. A produccian ese consideraia coma non negligíbila a partir d’a tèrça o quarta annaia de piantacian. En sèt o uechena annaia, l’àrbol a produch de qué amortir e spese ligaie a l’installacian d’a piantacian. A soa produccian comença alora de generar un benefici.
 
 
Avetz diferente varietats de limoníers?
 
Avema cinc varietats de limoníer dins l’Indicacian Geogràfica Protegia (IGP), per exempie o famós “mentonasc”, vielha varietat locala despui totpien de sécolos, regeneraia per l’Institut nacional d’a recerca agronòmica (INRA) de Corsega e famosa “SRA 625”. U autres san: Santa Teresa, Eurêka IV, Adamo e Cerza.
 
 
Qué ese a vòstra jornaia tipe?
 
Una jornaia comença a 7h30, damb una reünian d’a jornaia d’a venir damb o mèstre d’equipa. Passo generalament un cèrt temps d’e mie jornaie de gerir de numerose òbre administrative. Fint que puesho, me rendo a la piantoliera, sus e piantacions, o susa u cantíers d’Òrtes. 
 
 
Formatz u joes au trabalh agricòl?
 
Ai format ben de joes per aquesto mestíer e suscitat quarque vocacions.
 
 
Qué san u avantatges e re constrenche sus a comuna de Mentan (e environs) en general e per l’agricultura e l’agrumicultura en particular?
 
O mitan natural local es a l’encòup un avantatge e una constrencha per l’agricultura. S’agishe d’un mitan natural montanhard alpenc per l’essencial damb e constrenche ligaie a l’exiguïtat de superfície piane, necessàrie per l’agricultura. A màger part d’aqueste superfície piane aguent stache amainatjaie per l’òme damb un sistèma de terrassament e de construccian de muralhe de peire seque sonaie “faishe” (dins d’autre regions occitane: la sauc(h)a, la restanca, lo bancal...). En còntrapart aquesto mitan natural accidentat mas protector orientat fàcia a la marina, a generat un microclima verament localizat, a l’origina d’a cultura dau limoníer. De mai, u metòdes de trabalh ligats a aquesto environament pòran èsser que tradicionales, e garantissan ancui encara a qualitat d’a produccian agricòla locala.
 
 
Parletz occitan d’aicí, o mentonasc o d’un autre endrech?
 
Conoisho quarques mòtes dau carcinòl. I retrobema de mòtes pròches de l’auvernhat coma dau gascon. A pichona cultura que puesho n’aver ese simpiament orala, e me seria difíchile de scríver que que fossa.
 
Per nòta, dau costat mairal, un collegian d’opcian occitan de Mentan a de familha a Vilanòva d’Òlt, e me sembla qu’o nom de casa Gannac es originari d’entre Avairan (Roergue) e Agen coma el justament... E se parla un autre occitan d’aquesto costat (occitan lengadocian).
 
 
 
 
 
Collegians d’opcion occitan mentonasc
de quarta del collègi Maurois de Menton
 
 
 
www.jardin-citrondementon.fr
www.lamaisonducitron.com



    
fffff   fffff
  Jornalet a l'escòla

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
 
     




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

10 de junh 14.26h

A prepaus dei paraulas "restanca , bancau, e faissa", escrichas aicí en provençau, mi sembla qu'es bessai pas inutil d'adurre unei précisions que valon au mens per lo provençau..
Dau temps que la lenga foncionava en plen ,aquelei tres mots si trobavan en cada luec ( o quasi) perqué designan pas just e just la muma causa.
La faissa es la banda de terra facturada qu'es sostenguda per una muralheta sonada restanca (dau vèrb
restancar , de segur) . Lo bancau,per quant a eu, designa l'ensem... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

En 2019, festegem lo seten anniversari de Jornalet

Lo numèro sèt nos agrada. D'un caire, trobam las originas de la lenga occitana dins un territòri qu'a la fin de l'Empèri Roman èra administrat per la Diocèsi ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen 11 1
  • nuvols Aush 12 3
  • nuvols Bordèu 11 1
  • sol Briançon 4 -11
  • nuvols Caors 10 0
  • pluja Carcassona 7 1
  • nuvols_parcials Clarmont-Ferrand 9 -1
  • sol Confolent 13 -1
  • sol Gap 8 -1
  • nuvols La Canau 11 1
  • sol La Gàrdia 10 3
  • sol La Torre de Pèlitz 10 -1
  • sol Limòtges 13 -1
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 10 0
  • nuvols Lo Puèi de Velai 5 -3
  • sol Marselha 13 3
  • sol Montpelhièr 13 4
  • nuvols Naut Aran 6 -4
  • sol Niça 7 -7
  • nuvols Nimes 14 2
  • pluja Pau 9 3
  • sol Peireguers 9 -1
  • nuvols Rodés 10 -1
  • nuvols Tolon 15 2
  • nuvols Tolosa 11 3
  • nuvols Valença 9 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Sant Joan de Toran. Carrèr. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • © Jacky Grau

    Manifestacion per l'occitan dins l'ensenhament public. Montpelhièr 16 de febrièr 2013

  • Alejandro Benito Rusiñol. Betlèm a Sant Adrià de Besòs (Catalonha)

    Concors de Nadal 2014. Las Calendas en çò vòstre

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Galhac

    Octòbre de 2012 en Tèrrafòrt de Galhac Tolzan

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Líusola (Comtat de Niça). © Laurenç Revèst

    Líusola (Comtat de Niça)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

T'agradariá que Jornalet se publiquèsse tanben en papièr?


67%



13%



20%




Vots 114 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)