Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Fotografias

Dia internacionau de luta contra las LGBTI+ fobias - 17 de mai de 2021 a 17h30- Plaça Clémenceau a Pau

Discors de l’amassada

 
Lo diluns 17 de mai qu’ei lo Dia internacionau de luta contra las LGBT fobias.
 
Aqueste eveniment, celebrat dens mei de 60 país deu monde que comemòra la decision qui prenó l’organisacion mondiala de la santat, lo 17 de mai de 1990, de non pas mei considerar l’omosexualitat com ua malautia mentala.
 
N’ei pas que 15 ans mei tard, lo 17 de mai de 2005, que l’IDAHOT (International day against homophobia and transphobia) causí aqueth dia com data simbolica tau dia internacionau de luta contra las LGBT fobias.
 
Despuish ençà, aqueth dia que permet d’atirar l’atencion sus las violéncias e las discriminacions qui pateishen las personas Lesbianas, Gay, Bisexualas, Transgenre, Intersèxe e/o qui an orientacions sexualas, identitats o expressions de genre diferentas.
 
Augan qu’aperam particularament a mobilisà’s e a sostiéner las personas LGBT de Polonha:
 
En efèit, dens aqueth país, lo PiS, partit ultra-conservator au poder, que cibla las personas LGBT peu miejan de campanhas verimosas qui tenen a instrumentalizar los nostes drets entà galvanizar lo son electorat reaccionari.
 
Encoratjadas peu govèrn e per la Glèisa catolica, 100 vilas polonesas que s’arrevendican ara “zònas shens ideologia LGBT”. Las consequéncias que son desastrosas per la comunautat LGBT en tèrmes de securitat, de drets, d’estatut societau e de qualitat de vita globala.
 
Aquesta situacion dramatica, qui obreish la pòrta a totas las violéncias LGBT-fòbas, que constitueish ua violacion de las valors de l’Union Europèa. Las personas LGBT que son tanben en dangèr dens autes país de l’Èst, qu’ei important de’s mobilizar tà que l’Euròpa de l’Èst vàdia ua “zòna de libertat” vertadèra tà totas las personas LGBT, quaus que sian los Estats e los poders.
 
Au debut de l’annada, los Bascos qu’an pres contact dab militants polonés e qu’an iniciat lo collectiu “Solidaritats LGBTI+ Polonha” compausat de 40 associacions en França, un sit web e ua peticion en linha qui amassa casi 15 000 signaturas.
 
Aquesta peticion qu’ei destinada a las autoritats francesas e europèas tà las exortar a passar de la condamnacion simbolica a accions efectivas tà har arrecular las discriminacions e las persecucions.
 
Au nivèu internacionau, dens 72 estats los actes omosexuaus que son condemnats per la lei, dens un detzenat de nacions la pena de mort que pòt estar aplicada. Las nostas lutas e las nostas solidaritats que son internacionalas! Que sostienem totas las personas LGBT qui pateishen de non pas poder víver liuras e en securitat.
 
Per la tresau annada consecutiva, la nosta associacion qu’a lançat ua enquista en linha sus las discriminacions LGBT fòbas en direccion de testimònis o victimas. Au parat deu 17 de mai, que publicam lo purmèr bilança d’aquesta enquista.
 
Augan dens lo Bearn, qu’avem ua participacion pro equilibrada en tèrmes d’orientacion sexuala e d’identitat de genre. Que podem retiéner mei que mei 15% de personas transgenre e non-binàrias, 29% de personas bisexualas o pansexualas e la participacion d’un public relativament joen.
 
1 persona sus 2 qu’ei estada testimòni de discriminacion LGBT e 2 sus 5 que n’ei estada victima. Lo mei sovent que son comentaris indirècts mes que constatam un nombre haut d’agressions verbalas e intimidacions. Que i a quauques cas d’agressions fisicas dont 13% decaran qu’an avut dias d’ITT. Un tèrç de las personas qui son estadas victimas d’agressions que demandan ajuda aus amics e tanhents; un quart que’s vira cap a las autoritats e organismes, un aute quart cap a un psicològ o un medecin e sonque 14% que demandan ajuda a la familha.
 
40% de las agressions que’s hèn dens l’encastre familiau pròche de la victima. Que notaram qu’ua grana majoritat deus autors de las agressions que son òmis.
 
Enfin, 2 personas sus 3 qu’an un sentiment de soletat e ne gausan pas parlar de las loas agressions per “páur” o per “vergonha”.
 
Ne desbrombem pas qu’a aquestas discriminacions e agressions LGBTfòbas, que’s pòden hornir discriminacions sexistas, racistas, vilidistas, classistas, atgistas, grossofòbas, putofòbas, serofòbas, etc.
 
En tant que personas LGBTI+, qu’èm ací, qu’èm fièr.a.s, l@s nost.a.es aliga.da.t.s au noste costat, demorm mobiliza.da.t.s!
 
 
 
 
MG

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.