Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GuianaPeiregòrdPeiregòrd Centrau

Encontrar la velorucion de Peiregòrd

‘Queu bilhet es’na traduccion — emb l’autorizacion — d’un texte paregut dins la linga dau Jan-Baptiste Poquelin, aquí sus lu ciberquasernet de Jana sus’na becana, que lu temps daus congets, ’net se permenar dins lu renvers de Periguers.
 


Adonc, que balha la bicicleta dins Periguers? Passat la pita permenada, per becana o d’a pè, dins la ciutat coma o montra lu darnier bilhet (dau blòg Jeanne à vélo), veiquí l’encontra mai Olivier, l’un daus dos artisans e animators dau movement de la velorucion de Peiregòrd, de que parlar sus los sautadors de l’accion militanta a l’accion politica, d’un sens l’autre, aquò dins una vila ente la bicicleta es 'n' aida per mens d’un per cent dins los desplaçaments.
 
 
Espelida e respelida d’un collectiu
 
“Lu collectiu “Velorucion de Peiregòrd” sautet ne’n 2009, e un an de temps, menet de las operacions dins l’estile dau site ‘carfree’”, quò diguet Olivier. Un nombre pro important de ciclistas es l’enchaison de metre’na fòrta pression sus los automobilistas. Ne’n 2010, l’Olivier menet mesma la soá “pè-mobila” dins las ruás dau centre istoric… i aguet un pauc de monde per se plànher, pauc, mas aquò plaguet pas tant qu’aquò. Lu collectiu, quau que siá, se desjunhet. Fin dau prumier acte. (Per visar l’afar, cau pichar’queu liam)
 
Ne’n 2014, lu collectiu torna eissir. Per marcar lu còp, Olivier convidet lu jornalista Olivier Razemon, lu quau demoret la setmana, se qu’eriá après preparar son libre Coma França tuet sas vilas. La granda vila de Peiregòrd es, coma de las autras visitadas, presentada dins lu prumier chapitre dau libre, dins quauques paginas ben escrichas, ente lu jornalista nòta:
 
“Olivier Razemon relève par exemple que Périgueux détient le record de France de dépopulation avec 10 000 habitants en moins depuis les années 1960, au profit des communes périphériques.” (Olivier Razemon nòta per exemple que Periguers  deten lu recòrd de França de despopulacion emb 10 000 demorants en mens desempui los ans 1960, au profieit de las comunas perifericas)
 
— Dins lu canton, lu libre coneiguet lu resson daus malhums mau dichs sociaus e de la premsa locala.
 
— Ne’n parle aquí ne’n lemosin, aquí ne’n francés.
 
A la fin de 2015, quauquas personas dau collectiu tenteten los chamins per surtir de Periguers mai’na bicicleta, ne’n dietz minutas, pas mai.
 
Ne’n 2016, lu collectiu dubriguet un obrador per las becanas, participatiu e d’intrada liura. L’obrador situat a Trelissac, sus la via verda, es inaugurat lu prumier de junh. Los centres daus borriers dau Grand Periguers son de consent per que las gents dau collectiu poguessen prene las bicicletas getadas. L’obrador es dubert los dissabdes passat mieijorn, e demanda solamdament au monde “d’adoptar” la becana desirada. La persona adoptanta deu tornar quilhar los ustilhs per sa seguretat (frens, lutz…). Rapidament, lu luòc devenguet adreça de fisança per los demandaires d’asile, mai de 80 % dau monde. Dau còp, i aviá la coá los jorns de dubertura e las gents dau collectiu agueten quauques dificultats per far. Decideten de signar una convencion mai las associacions acreditadas. Una lista fuguet farjada e daus rendetz-vos pogueten estre pres. Aqueu sistema conservet pro de leugieretat per far fàcia a l’urgéncia, per cas que ela se presente.
 
— De visar lu montra-colhon que ne’n parlet s’etot.
 
 
Una esquipa e un elegit
 
‘Quò es ne’n granda part per mielhs aigar l’obrador que lu collectiu prenguet la decicion au mes mòrt de se montar ne’n associacion, sens perdre son chafre. Olivier ne’n es lu regent. L’autra associacion compta una cinquantena de personas.
 
D’un autre biais, lu mesme Olivier fuguet elegit per la comuna, çò que fai qu’eu pòrta doas casquetas. Sens obludar qu’eu es lu representant per la carta generala daus desplaçaments ciclistas.
 
La dobla casqueta es un ben per aidar l’associacion de trobar un noveu locau, que la deu desmainatjar, e, per pesar dins la politica ne’n favor de la bicicleta. Mas, aquò lu manha un pauc, que chascun a de las demandas personalas e que van pas dins la mesma direccion.
 
Per o dire autrament, eu es, se mesme, ad una forcha, d’autan mai qu’eu desira demorar fideu a l’esperit de contestacion de la velorucion.
 
Tant ben que mau, eu fuguet a la manòbra per tochar lu planh becana dau Grand Periguers. Eu menet l’enquesta de bana coma Hans Kremer, e ne’n presentet la finalitat dins de l’amassada publica, lu 2 de julhet darnier. Eu sap que i a daus agents que van cap a las mesmas ideas, quò que fai que lu plan deuriá estre votat a la davalada, que lu principau punt es de doblar lu percentage daus chaminaments mai una bicicleta.
 
Per o far, la vitessa deuriá estre limitada a 30km/h, entau fasent, las becanas poden automaticament rotlar dins las doas direccions. Per l’ora, la vila o faguet mas dins de las pitas zònas, a 20km/h (qu’es de dire sens res de fach per las becanas ne’n defòra de poder las far anar dins tots los sens).

 
Una ruá per mieg d’autras, sinhalada coma "zòna per s’encontrar".
 
Mai d’un projecte eissits de l’enquesta son après estre estudiats. La comunautat finança l’obrador e’la sonja ad un sistema per lojar una bicicleta.
 
De son costat, l’associacion aimariá montar una escòla per los noveus utilizaires, e las novelas utilizairas, benleu mai un emplec aidat.
 
Questionat lu temps de l’amassada generala, Olivier declaret:
 
“Periguers se dirigís vers’na reduccion de l’empresa automobila, coma o mòstra lu projècte daus baloards. Lu monde deven estre descoratjats de prene lur veïcule. Son pas dins los encombraments, crean daus encombraments. Sus ma becana, los coneisse pas e los cree pas.”
 
Son pas tots los elegits que viven entau lurs ideas.
 
Quauques amainatjaments
 
Se pausar
 
Quò sembla malaisat de trobar un endrech per liar sa becana. Sens obludar que i a una granda quantitat d’aisinas:
 
 

Per exemple, i a nonmàs un aneu sus la Plaça dau Coderc, pertant qu’es l’endrech ente se troba lu sindicat d’iniciativa:
 
 

Coma un pauc pertot, los afars urbans picats sus los trepadors son utilizats per’tachar sa montura:
 
 

Davant la piscina, a la surtida de la vila, i a daus arçaus esquipats de qué pausar la ròda. Son au bon endrech, mas mau espleitats:
 
 
 
Plaça André Maurois
 
La plaça fuguet tornada facha, mai la volontat de balhar a los que van d’a pè una plaça pus granda, mas grand-res fuguet pensat per las bicicletas, d’autan mai que lu maire sembla dau costat daus merchands per los quaus faudriá 3 plaças per botica.
 
 
 
Pont daus Barrís
 
Lu pont vielh per intrar dins la ciutat fuguet netiat ne’n 2017, mas, d’enquera’na vetz, los ciclistas fugueten obludats segon la velorucion.
 
 
 
“Daissatz liures los ciclistas barrats dins las veituras”
 
Per saber a quò que sembla una velorucion dins Periguers, fau gaitar los 3 filmonets rodats un jorn de plueia, au mes de març de 2015, lu temps de la velorucion limero 5. Ça que la, i a p’un besonh d’estre un grand nombre per aver rason.
 

 
 
Quauques becanas dins la vila
 
 
Una persona urosa d’anar mai sa bicicleta
 
 
Una becana mai un sòu pinhon, terriblament moderna!
 
 
Una femna que fai sas pervisions desempui sa becana.
 


Jan Peire Bertrand
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

JP la rapieta Sent Junian
1.

Marces per aver publiat lu pitit reportatge, e me songe ne’n far 1 o 2 lu temps daus congiers ne’n Lemosin.
I a ‘na fauta as un endrech :
« Lu collectiu “Velorucion de Peiregòrd” sautet ne’n 2009 » e non-pas 2019.

JP Betrand

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article