CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 16 d'octòbre

Actualitats

Dijòus, 30 d'agost de 2018, 03h00 Cultura,Societat

Gasconha > Val d'Aran > Arties e Garòs

Garòs: an inaugurat un bust en omenatge a Jusèp Amiell

Lo prèire aranés es actualament un dels actors màgers de la cultura occitana en Aran


Comentaris 10 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Lo vilatge de Garòs rendèt omenatge a Jusèp Amiell en inaugurant un bust del religiós aranés davant la glèisa. A l’eveniment assistiguèron lo quite prèire, un dels actors pus grands de la cultura occitana en Aran, acompanhat del sindic d’Aran, Carlos Barrera, lo vicesindic d’Aran, Luis Carlos Medina, lo cònsol màger de Naut Aran, César Ruiz Canela, e los cònsols d’Arties e de Garòs, David Torres e Mª Angels Ordax respectivament.
 
L’escultura l’a facha l’aranesa Gloria Corona Socasau, e es una reconeissença a tota la trajectòria del prèire; es estada finançada pel Conselh General d’Aran.
 
“Mossèn Amiell ei un exemple en vida que s’a de méter en valor” çò diguèt lo sindic d’Aran, que soslinhèt que lo monument èra “un reconeishement fisic a tot eth trabalh, compromís e defensa dera identitat deth nòste país e ath pòble de Garòs, qu’a amiat a tèrme Mossèn Jusèp Amiell pendent tota era sua trajectòria”.
 
Coautor del Petit Missau Aranés que permetèt d’oficiar las messas dins la lenga del país, Amiell a traduch en occitan local lo Nau Testament e Es Psalmes, e a publicat de nombroses estudis sus la Val d’Aran, son patrimòni e son identitat occitana, coma una Istòria dera Glèisa en Aran. Tanben foguèt un actor màger del procès de normalizacion de l’aranés, e inspirèt un personatge del roman Òc de Griselda Lozano.


 




Betevé - #aranésòc 18/02/2017: Es relacions dera glèisa aranesa damb er avescat de Comenge





Betevé - #aranésòc 18/05/2018: Mn. Amiell e era normativizacion der aranés





Betevé - #aranésòc 30/10/2017: era romanizacion d'Aran


 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

1 de setembre 08.50h

Occitan de messa còntra lengua d'escòla
Resistència lengüistica ò clericala? Qual sap?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 23.27h

Potser a la cultira occitana de l'Estat Francès li calen mai d'aqueles afogats capelans qu' han defensat tota sa vida la lenga occitana, coma l'abat Salvat e d'altres. Cresi qu' amb l'excusa de la laicitat, los capelans occitans han viste redusit sa influència e amb paucs seguidors.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'agost 22.34h

Amb aquell article instructiu, avèm un cas d'escòla anti-laïc, interferència entre collectivitats localas e Glèisa catolica, emai se tractèsse a l'un-còp d'un òmenatge a un occitanista, mais que mais catolic proselite.
Es aiçò de bon per l'image d'Aran e de l'aranés ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'agost 19.18h

Bien de capelans e autres òmes de glèisa ovrèron amai òvron encara dinc l'accion culturala e sociala. Quauques esemples :
- Joan Larzac (= Jean Rouquette, lengadocian naissegut a Seta - 34) emb de sas analisis politicas dals tèstes biblicas, sos estúdies sus la poësia religiosa e sa traducion complèta de la Bíblia en occitan ;
- L'Abat de l'Epée (= Charles-Michel Lespée, francés naissegut a Versailles - 78) que faguèt de son estau una escòla qu'aculiguèt d'enfants sords, orfanè... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'agost 16.27h

#1
Ne tèni mon confle dels intolerants cristianofòbs


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'agost 15.36h

#1 Aquí se tracta pas de religion, mas de la normalizacion de l'aranés. Se tròba màs que la glhèisa catolica lai joèt un ròtle determinant, pas mai. Es vos que tornatz de long sobre la religion en faire una fixacion dau caractère religiós d'aquel òme qu'ajudèt bravament sa linga mairena de sobreviure...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'agost 15.35h

Aquí se tracta pas de religion, mas de la normalizacion de l'aranés. Se tròba màs que la glhèisa catolica lai joèt un ròtle determinant, pas mai. Es vos que tornatz de long sobre la religion en faire una fixacion dau caractère religiós d'aquel òme qu'ajudèt bravament sa linga mairena de sobreviure...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'agost 10.53h

#1 VADE RETRO SATANAS !
òsca Mossèn AMIELL, Aran, l'aranés, la glèisa aranesa e la glèisa catalana !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'agost 09.23h

#1 En Aran, era òbra d'Amiell va ath delà dera missa. Cau arreconéisher a ua figura qu'a lutat pera lengua occitana e pera cultura d'Aran en diuersi domenis e qu’a publicat nombrosi estudis sus Aran, eth sòn patrimòni e era sua identitat. Ei interessant se com viuec eth procès de normativizacion der aranés coma ac conde en darrèr vidèo d'aguest article.

En Catalonha era Glèisa a jogat un ròtle màger ena preservacion deth catalan pendent eth franquisme


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 d'agost 08.47h

L'aranés, parlar localista de Glèisa ! Le recuòl d'aquella religion ambe le depart dels ancians s'accompanharà d'aquell de l'aranés, s'i a pas un suppòrt mens communitari.
L'avenir de l'occitan coma lengua de messa?
Le catalan a pas seguit aquell camin...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 19
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 15
  • sol Aush 15
  • sol Bordèu 13
  • sol Briançon 12
  • sol Caors 12
  • sol Carcassona 14
  • sol Clarmont-Ferrand 13
  • sol Confolent 11
  • sol Gap 10
  • sol La Canau 13
  • sol La Gàrdia 22
  • sol Limòtges 12
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 15
  • sol Lo Puèi de Velai 11
  • sol Marselha 17
  • sol Montpelhièr 15
  • sol Naut Aran 11
  • sol Niça 18
  • sol Nimes 14
  • sol Pau 14
  • sol Peireguers 14
  • sol Rodés 15
  • sol Tolon 14
  • sol Tolosa 15
  • sol Valença 11

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Terric Lausa

    Concors de preseps, betlèms o grépias

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Conselh Generau d'Aran

    Hèsta d'Aran 2014

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • Vilaweb

    Hong Kong: 17a setmana de protèstas

  • © Conselh Generau d'Aran

    Hèsta d'Aran 2014

  • © Laurenç Revèst

    Medalhas sovenir

  • © Miquèu Barís

    Los calandrons d'Auloron qu'an visitat Baiona

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Meravilhas aranesas. © Franc Bardòu

    Meravilhas aranesas

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)