Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo religiós iranian que pòrta de libres als mainats

Lo teològ, dins son temps liure, vesita los vilatges pus paures del sud del país e i pòrta de libres, fa lo contaire e legís pels enfants

| The Guardian
Esmail Azarinejad es un religiós iranian un pauc luènh dels teocratas d’aquel país. A 39 ans, consagra son temps liure a portar de libres pels mainats dels vilatges paures del sud del país. Paire de dos enfants de 7 e 12 ans, Azarinejad ensenha la filosofia islamica e la literatura aràbia dins sa vila, mas dins son temps liure vesita los vilatges pus paures del sud del país e i pòrta de libres qu’el a crompats e pagats de sa pòcha. E mai, fa lo contaire e legís los libres pels enfants.
 
“Quand foguèri tornat dins ma vila, fa aperaquí sièis ans après aver estudiat a Qom, m’avisèri que lo 98% dels enfants de nòstres vilatges a solament accès als libres que s’ensenhan dins l’escòla”, çò ditz lo preire a The Guardian. Sa tòca es “lo desvolopament intellectual” dels enfants “per qu’ajan un Mond meravilhós e sián capables de desvolopar de facultats”.
 
 
“Conte, balon e color”
 
“Conte, balon e color” es lo lèma del prèire. Segon que o explica al jornal britanic, “lo conte farà de lor esperit e de lor Mond [dels enfants]un endrech meravilhós, lo balon per far d’espòrt e èsser en bona santat, e la color fa referéncia a pintar lors escòlas e bibliotècas”.
 
En mai d’aquò, Azarinejad precisa qu’al luòc d’ensenhar, el ensaja de “preparar un espaci per lor creativitat”. Per aquela rason, ditz qu’a pas de prejutjats a l’ora de causir los libres que distribuís, “que sián escriches per un estrangièr o per un iranian, que sián religioses o non, quin libre que siá que servisca per desvolopar lor esperit e lors facultats es bon”.
 
 
“Casse, riu, sec, mameta, cabra e crocodil”
 
Dins son darrièr viatge raportat per The Guardian, lo religiós vesitèt los vilatges del districte de Dishmok. Aquí, Azarinejad mostrèt a 15 enfants un cortmetratge del realizaire iranian Abbas Kiarostami, mòrt en 2016, e ganhèt la Palma d’Aur al festenal de Canas. “Puèi lor donèri cinc mots a emplegar per compausar una istòria: casse, riu, sec, mameta, cabra e crocodil. I a de casses e un riu dins lo parçan, e volguèri atraire lor atencion sul fach qu’aquel riu se poiriá agotar un jorn”.
 
 
“Mon esperança son aquestes enfants”
 
Iran es ara dins una situacion complicada a causa de las sancions e de las tensions politicas. “I a una sensacion de desespèr, i a de dificultats economicas, mas ieu ai pas perdut l’esperança”, çò assolida. “Mon esperança son aquestes enfants, e tant que lor poirai encoratjar a legir de libres, contunharai d’aver d’esperança. Tant que veirai d’enfants amb de libres a la man, l’esperança serà aicí”.
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
2.

Esmail Azarinejad es ensenha la filosofia islamica e la literatura non pas tant aràbia que musulmana — çò fòrça diferent, estant qu'Iran es un immense país de Literatura.

Per "filosofia islamica" se pòdon entendre doás causas fòrça desparièras, que l'article non evòca. Se pòt agir de propaganda de l'estat de la Républica dita "islamica" d'Iran. La seguida de l'article non i fa gaire pensar. Mas se pòt agir d'estudiar las escòlas de filosofia que se son succedidas despuèi l'antiquitat, dins lo domani linguïstic del Farsí, la lenga persana. Per ne vos far una idèa mai precisa, vos recomandi la lectura del tractar de Henry Corbin (1903-1978) titolat "L'Iran et la Philosophie". I descobriretz un fons intellectual impressionant e un eiretatge espectaclós del platonisme butat metodicament a las confinhas de la pensada filosofica advaïtista vesina, la de las Índias d'Abhinavagupta (sègle X).

A la vista de las practicas pedagogicas d'aqueste òme, podèm imaginar que la "filosofia islamica" qu'ensenha es plan mailèu la segonda que non pas la primièra…

Cossí poiriam estimar çò que non coneissèm ? Mas cossí non estimar l'Autre, tre que coneissèm çòi de melhor nos podent venir d'el ?

  • 3
  • 0
Quentin Carcassona
1.

A parlar d'Iran seriá pas fòra de sason d'evocar lo moviment de chauma e de protèsta que i a d'aquesta passa, amb una repression terribla de Khamenei, execucion de militants, persecucions dels kurdes e dels Ahwasis... Podètz vos téner al fial a la pagina fb Iran Hrm, al comte fb de Raman Ghavami, sul twitèr de Faisal Maramazi... e plan d'autras paginas que las sabi pas

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article